Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
Genaro de la Riva Ruiz
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
Jugà al RCD Espanyol entre el 1911 i el 1913 Posteriorment fou president del club en tres períodes diferents 1920-22, 1925-30, 1933-42 En la primera etapa recuperà el porter Ricard Zamora i adquirí els terrenys de Sarrià Durant el seu mandat guanyà la Copa d’Espanya 1929, 1940 i es revitalitzaren les seccions d’atletisme, ciclisme, rugbi i basquetbol També fou pioner de l’hoquei En deixar la presidència, seguí vinculat al club i fou el soci número 2 D’altra banda, fou directiu de la Federació Espanyola de Futbol També presidí el Club de Golf Sant Cugat, i, en finalitzar la Guerra…
Beremund III de Lleó
Història
Rei de Lleó (1028-1037).
Fill d’Alfons V, el qual succeí sota el govern de la seva madrastra Urraca Quan Sanç de Navarra ocupà el comtat de Castella 1029 s’apoderà també de les comarques lleoneses entre el Cea i el Pisuerga, però arribà a un acord amb Beremund III mitjançant el matrimoni de la germana d’aquest, Sança, amb Ferran, fill del navarrès Sanç, però, inicià una nova ofensiva i s’emparà d’Astorga, Zamora i la ciutat de Lleó 1034 Tanmateix, Beremund III recuperà la capital 1035, i Sanç hagué de retirar-se més enllà del Cea Ferran I de Castella prosseguí el litigi per les comarques entre el Cea i…
Gonzalo Queipo de Llano y Sierra
Història
Militar
Militar castellà.
Oficial de cavalleria, feu carrera en les guerres de Cuba i el Marroc Ja general, s’enemistà amb Primo de Rivera i per això fou objecte de represàlies, passat a la reserva i empresonat durant tres mesos Rebellat el 15 de desembre de 1930 a Cuatro Vientos, s’exilià fins l’abril del 1931 Rehabilitat per la República, capità general de Madrid i després cap del Cuarto Militar del president, conservà la fidelitat fins a la cessació del seu consogre, Alcalá-Zamora Inspector dels carrabiners, s’aixecà contra el govern el 1936 i s’apoderà de Sevilla, des d’on feu una sèrie d’emissions…
Rodrigo García
Teatre
Dramaturg i director teatral argentí.
Estudià ciències de la informació a la Universidad Nacional de Lomas de Zamora Buenos Aires Posteriorment emigrà a Espanya, on treballà com a publicista, compaginant-ho amb la creació teatral fins que es pogué dedicar plenament a l’activitat artística El seu teatre, en què ha dirigit els seus propis textos, combina una escriptura en un llenguatge colloquial i aparentment espontani amb un treball plàstic proper al teatre-dansa i la performance , en uns muntatges en què els mites clàssics i moderns articulen un discurs de denúncia social i reflexió humanística Entre les seves obres…
Jaume Cruells Folguera
![](/sites/default/files/media/EEC/Cruells_Folguera_Jaume.jpg)
Jaume Cruells Folguera (a baix, a l’esquerra)
Club Natació Barcelona
Waterpolo
Porter i entrenador de waterpolo.
S’inicià al Club Natació Barcelona, i fou conegut amb el sobrenom de Zamora aquàtic Jugà del 1922 al 1948 Amb el CN Barcelona fou nou vegades campió de Catalunya absolut 1922-26, 1930, 1931, 1934, 1945 i tres vegades campió d’Espanya 1945, 1947, 1948 Amb la selecció estatal fou vint-i-quatre vegades internacional i olímpic a París 1924 i a Amsterdam 1928 També fou directiu de la Federació Catalana de Natació amb el càrrec de seleccionador de natació i waterpolo 1957-66 i, parallelament exercí de cronista de natació des de les pàgines de Mundo Deportivo anys trenta i El Noticiero…
Josep Vicente Train
Futbol
Porter de futbol.
Començà en el Centro Aragonés de Barcelona, d’on passà al juvenil del Club de Futbol Mollet Estigué a prova en el Futbol Club Barcelona Finalment fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1955-56, però no debutà a la Lliga fins la darrera jornada A partir de la temporada següent fou titular i defensà la porteria en 109 partits de Lliga Per la seva seguretat en els blocatges es guanyà el sobrenom d’ El Grapes Fou traspassat al Real Madrid 1960-64, amb el qual assolí quatre Lligues i una Copa del Generalísimo 1962 i obtingué el Trofeu Zamora en tres ocasions 1961, 1963,…
Fernando Gallego
Pintura
Pintor.
Actiu entre el 1466 i el 1507, fou la personalitat dominant a Castella i a Lleó de l’escola anomenada hispanoflamenca Les seves primeres obres —retaule de San Ildefonso, a la catedral de Zamora ~1466, taula del Martiri de Santa Caterina Museo del Prado, Madrid— acusen una forta influència flamenca, especialment de D Bouts És també autor del retaule de Sant Andreu ~1470, Museo Diocesano, Salamanca i de les taules de la Pietat i la Crucifixió Museo del Prado, on revela un estil realista, fins a extrems patètics, i una gran duresa i fredor, sobretot en els paisatges, coincident amb…
Cristòfor Massó i Escofet
Economia
Economista.
Conseller i directiu de la Societat Productora de Forces Motrius 1917-39, fou professor a l’Escola Industrial de Barcelona 1923 i a l’Escola d’Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, posteriorment, de la Generalitat, i presidí la Societat d’Estudis Econòmics de Barcelona 1927 Puig i Cadafalch li encarregà 1922 un estudi sobre la contribució de Catalunya a l’Estat espanyol Milità en Acció Catalana, fou acadèmic de mèrit de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1936 i soci fundador del Centre Excursionista de Catalunya També estigué vinculat al departament de cultura de la…
Bernat de Trilla
Cristianisme
Teòleg tomista.
És discutit el seu lloc de naixença la majoria d’autors el fan néixer a Nimes i li diuen de la Treille , però antics catàlegs diuen que era hispànic Entrà a l’orde dominicà 1266 Entre el 1266 i el 1276 fou lector als convents de Montpeller, Avinyó, Bordeus, Marsella i Tolosa Del 1277 al 1286 residí a París, on arribà a magister 1284 Presidí el capítol general de l’orde del 1280 i fou professor de la càtedra d’estrangers El 1286 hom l’acusà de novetats i formulacions doctrinals equívoques i el 1287 li fou manat de partir de París Fou elegit provincial de Provença, i pel fet de defensar el…
Hugo Banzer Suárez
Militar
Política
Militar i polític bolivià.
General, fou ministre d’educació 1964-66 i director del Colegio Militar 1969-71 El 1971 es proclamà president de la república mitjançant un cop d’estat El seu règim, ultradretà, caigué arran d’un alçament militar 1978 Des del 1980 fou líder de l’Alianza Democrática Nacionalista i es presentà sense èxit a les successives eleccions fins el 1985 En les del 1989 donà suport, sense èxit, a Jaime Paz Zamora, líder del Movimiento de Izquierda Revolucionaria MIR Guanyà les eleccions presidencials del 1997 i formà un govern de coalició centrat en el seu partit Acción Democrática…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina