Resultats de la cerca

Fill de Leopold I, prosseguí la guerra de successió a les corones hispàniques a favor del seu germà, l’arxiduc Carles Carles VI Així mateix, per evitar que els suecs es posessin al costat de França, signà un acord amb Carles XII de Suècia a favor dels protestants Era casat amb Guillemina Amàlia de Brunsvic

Fou conegut també com a Pere de Puigvert Nasqué en el si d’una família benestant amb forta tradició intellectual i científica, on abundaren metges i apotecaris amb inclinacions literàries i historiogràfiques Realitzà els estudis d’arquitectura a Madrid, on es llicencià el 1940 i obtingué el doctorat el 1966 Fou arquitecte municipal d’Algemesí des del 1941, i exercí el mateix càrrec als municipis de la Llosa de Ranes la Costera, el Puig i Puçol l’Horta Nord, Sedaví l’Horta Sud i Sollana la Ribera Baixa Participà en la restauració del monestir de Santa Maria del Puig 1943, i a ciutat de…

Fill gran del bisbe de Calahorra i després cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Per la seva participació en la guerra de Granada guanyà, el 1491, el marquesat del Cenete, instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada, on rebé també dues cases El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d’Aragó, filla del primer duc de Medinaceli i neta, per part de mare, del príncep de Viana Vidu 1497, el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja, però, de fet, es…

Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII, les quals…

Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a…

Segon fill de Francesc I i de Maria Teresa, a la mort d’aquell rebé la Toscana, on, aplicant les doctrines del despotisme illustrat, promogué nombroses reformes, per a fer més eficient l’administració, desenvolupar l’economia millora de la situació de la pagesia i sotmetre l’Església a la seva autoritat supressió de la inquisició, 1787 Designat emperador a la mort del seu germà Josep II, restablí el domini austríac al Brabant i a Lieja 1790-91 i, a fi de tenir les mans lliures per a intervenir a França, on era reina la seva germana Maria Antonieta, resolgué les diferències sorgides amb…

Fill de Lluís II el Sever, duc de l’Alta Baviera, en morir l’emperador Enric VII disputà la corona al duc FredericI d’Àustria, el qual derrotà i empresonà a Mühldorf 1322 El 1325 l’alliberà, després d’obtenir la seva renúncia al tron Però el papa Joan XXII no acceptà l’acord i excomunicà Lluís Aquest féu elegir l’antipapa Nicolau V, el qual coronà a Roma 1328 Tornat a excomunicar per Climent VI 1346 i enemistat amb els prínceps i electors alemanys, fou destronat el 1346 Morí d’una caiguda de cavall quan preparava el contraatac

Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…

Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid 1859 amb una tesi sobre el matrimoni Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació 1892 del govern de Cánovas del Castillo Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat 1895 És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica i documentada amb materials d’arxiu, encara que no sempre és objectiva ni…

Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Començà escrivint poemes romàntics en castellà i obres teatrals En lo mercat de València i un miracle de sant Vicent Ferrer titulat La calúmnia castigada abans del 1868 Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Amb la revolució del 1868 prengué part activa en la causa republicana federalisme moderat, i publicà uns poemes polítics aplegats en Cantos…