Resultats de la cerca

Amic de Bartomeu Pou, durant cinc anys fou professor de retòrica al collegi de Saragossa, des d’on imposà uns nous cànons clàssics contra el barroquisme imperant A Palma regentà una càtedra de filosofia al collegi de Monti-sion foren populars les seves Theses de universa philosophia 1766 i, especialment, les seves tesis marianes 1764, que originaren violentes polèmiques El 1764 llegí un Sermón del iluminado Doctor Raimundo Lulio El 1767 tornava a ésser a Aragó, on féu una versió castellana de l' Apología de Sócrates , inèdita També escriví De rebus balearicis , que s’ha perdut

Doctor en teologia, fou professor a la Universitat de Perpinyà i prior de Santa Maria d’Espirà de Conflent 1607 Escriví Llibre i declaració dels noms de Maria 1630, llibre d’adoració tradicional, amb nombroses metàfores, que demostra que els símbols de l’edat mitjana eren encara populars al s XVII Fou també comissari del tribunal de la inquisició al Rosselló

Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 féu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença

Franciscà, en ésser elegit papa era general de l’orde i cardenal Intentà d’organitzar una croada en ajut dels bizantins, per la unió dels quals havia treballat en l’etapa preparatòria del concili de Lió En la qüestió siciliana es mostrà contrari als interessos de la casa d’Aragó i féu costat als Anjou

Partidari de la reforma, convocà el concili II del Laterà, on foren dictades normes sobre l’elecció pontifícia Per equilibrar la pressió germànica s’inclinà pels prínceps normands, Robert de Guiscardo i Ricard d’Aversa Ratificà les anteriors condemnacions de Berenguer de Tours en relació amb l’eucaristia

Féu costat a l’acció missionera de Ciril i Metodi en el món eslau, alhora que procurà d’assegurar la incorporació dels búlgars al patriarcat romà, que defensà contra les pretensions autonomistes dels arquebisbes de Ravenna i de Reims Intervingué en la controvèrsia del patriarcat de Constantinoble qüestió de Foci i Ignasi, la qual portà a la ruptura de la comunió S'enfrontà a Lotari II, que exigia, sense motiu, el divorci de Teuberga La seva festa se celebra el 13 de novembre

Fundà a Palma, juntament amb el lullista Bartomeu Caldentei , la primera impremta de l’illa, traslladada durant algun temps a Miramar Els llibres més importants que publicà són el Tractatus de regulis mandatorum , de Jean Gerson 1485, a expenses de Caldentei, la Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist , de Francesc Prats 1487, i un Breviarium majoricense 1488, del qual no es conserva cap exemplar, però que sens dubte existí

Deixeble predilecte de Joan de Joanes Féu nombroses obres per tot el País Valencià Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba 1575, on ingressà com a religiós Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna Museu de València, fou un artista menor que, tanmateix, omplí dignament el buit entre el seu mestre, que ell seguí fidelment, i l’etapa del apogeu realista del s XVII

Escriví La segunda parte de Orlando Saragossa 1555, Anvers 1557, Alcalá 1579, llarg poema en octaves, abundós en aventures fantàstiques, on figura un vaticini del Túria en el qual enumera i elogia alguns poetes valencians, precedent del Canto del Turia , de Gil Polo Traduí de l’italià el Compendio de las historias del reino de Nápoles , de Pandolfo Conllenuccio València 1563

De jove s’establí a València, on fou tenor de la catedral 1597-98 En 1598-1600 fou mestre de capella de la catedral de Sogorb És autor de motets i de villancicos , així com d’una Passio in dominica palmarum i d’una Passio segons sant Mateu i sant Joan Deixà també In die Veneris , a quatre veus El 1600 tornà a la catedral de València, on fou organista