Resultats de la cerca

Fou combatent durant la Segona Guerra Mundial i pertangué al sector resistent que fundà el 1941 el Partit Comunista Albanès des del 1948 Partit del Treball Membre del comitè central d’aquesta organització des del primer congrés, arribà a ser-ne primer secretari Fou diputat de l’Assemblea del Poble i, a partir del 1982, president del presídium i cap d’estat Des del començament del seu mandat tendí a trencar l’aïllament imposat al país per Enver Hoxha i emprengué una política d’acostament cap als estats veïns A partir del 1988 promogué la liberalització del règim, insuficient per a…

Lluità a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, des del 1948 fou diputat a l’Assemblea autònoma de l’administració colonial britànica a Rhodèsia del Sud i, a partir del 1953 la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia, on fou un dels fundadors del segregacionista Rhodesian Front 1961 que, en contra dels plans del govern britànic, defensava que govern havia de restar exclusivament en mans de la minoria blanca Vencedor en les eleccions del 1962, el 1964 esdevingué primer ministre i ordenà l’empresonament de destacats líders negres, mesures que provocaren revoltes violentes…

El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà escultures…

Física francesa d’origen polonès El 1891 es traslladà a París, on seguí estudis de física i matemàtiques El 1895 contragué matrimoni amb  Pierre Curie , i a partir d’aleshores compartiren les investigacions, que donaren com a resultat descobriments fonamentals en el camp de la radioactivitat Henri Becquerel havia descobert un nou fenomen l’emissió espontània de radiacions similars als raigs X per part de l’urani, i aquests treballs serviren de base a la tesi doctoral de Marie Curie, la qual cercà si cap més matèria presentava aquest comportament el resultat fou el descobriment de la…

Filla del príncep Eduard d’Anglaterra, duc de Kent, succeí en el tron britànic el seu oncle Guillem IV Es casà 1840 amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha , cosí germà seu Malgrat certes tibantors amb Palmerston i Russell i algunes ingerències en la política exterior, en general fou respectuosa amb les tradicions parlamentàries britàniques, i la seva figura esdevingué el símbol d’una etapa brillant de la història britànica, anomenada ‘era victoriana’’, durant la qual l’imperi colonial britànic assolí l’esplendor màxima Durant el seu llarg regnat 65 anys, la Gran Bretanya adoptà el…

Fou desterrat juntament amb el seu pare Muḥammad V 1953 i, en produir-se la independència del Marroc 1956, hi fou proclamat príncep hereu i cap de les forces armades 1957 Coronat rei a la mort del seu pare, el 1965 dissolgué el parlament i assumí tots els poders Sofrí atemptats 1971 i 1972, però en sortí illès Des d’aleshores, procurà de reforçar la seva omnímoda autoritat politicoreligiosa —malgrat ocasionals aparences parlamentàries— i de silenciar l’oposició interna, tant dels moviments d’esquerra com dels islamistes, mitjançant la repressió i una política exterior d’expansió territorial…

Deixeble de KMeakawa, n'aprengué els postulats de Le Corbusier, que conformen la seva obra Participà activament en la darrera etapa dels CIAM i s’incorporà al grup Metabolisme, d’una gran repercussió per l’adscripció de l’arquitectura japonesa al moviment internacional A les primeres obres —com el Pavelló de la Indústria i el Comerç de l’exposició de Kobe 1950— encara mostrava una rigidesa excessiva, que superà a l’ajuntament de Tòquio 1953-57 El Centre de la Pau de Hiroshima 1949-56, l’ajuntament de Kagawa 1954-58 i el Centre de Premsa i Ràdio de Yamanashi 1967 són algunes de les seves obres…

Als 4 anys d’edat ingressà en una escola islàmica de Qom i fou deixeble de l’aiatollà  Khomeynî , del qual esdevingué un fidel seguidor en el moviment islamista d’oposició clandestina a la monarquia Pahlawi Durant l’exili de Khomeynî 1964-78 fou un dels dirigents que el representaren a l’Iran, i per aquest motiu fou empresonat diverses vegades Instaurat el règim islàmic 1979, fou president del Majlis Parlament en 1980-89, i en 1988-89, cap de les forces armades, càrrec des del qual, amb l’aprovació de Khomeynî, promogué els acords de pau amb l’Iraq després de la mort de Khomeynî, fou elegit…

Fill de Kim Il-sung , que el nomenà successor seu el 1980 El 1973 fou designat cap d’organització i propaganda del partit, i el 1991 comandant en cap de l’exèrcit A la mort del seu pare 1994, bé que fou presentat com a nou líder del país, tingué dificultats per a consolidar la seva posició fou nomenat secretari general del Partit Comunista 1997 i president de la Comissió de Defensa Nacional 2000, però no president, càrrec que ha restat vacant en consonància amb el títol de “líder etern” atorgat al seu pare el 1998 Pressionat per una gravíssima crisi econòmica conseqüència de l’aïllament…

Fill d’un mestre d’escola Treballà com a periodista i es llicencià en dret 1853 a Madrid Entrà a la vida política protegit per Joaquín Francisco Pacheco, cap dels moderats dissidents adversaris de Narváez Participà en la preparació del moviment militar de la Vicalvarada 1854, que inicià el Bienni Progressista fou el redactor del Manifiesto de Manzanares 1854, declaració programàtica del pronunciament que prenunciava la futura Unión Liberal Com a membre d’aquesta agrupació política, fou elegit diputat a corts i designat successivament director general d’administració local i sotssecretari de…