Resultats de la cerca

S’ha dedicat principalment a la llengua i a la literatura italianes i a la literatura comparada italianocatalana, amb incursions als estudis de literatura catalana medieval En el camp de la lexicografia bilingüe ha publicat el Diccionari català-italià 1992 i el Diccionari italià-català 2002 i, a Itàlia, d'un Dizionario italiano-spagnolo / spagnolo-italiano Dins dels estudis de literatura italiana ha escrit articles i monografies sobre Dante, Cavalcanti, Petrarca, Vico i Leopardi, i ha estudiat la recepció catalana de Dante, Petrarca, Leopardi, Tasso i Grossi Ha…

Els anys trenta estudià filosofia amb Jaume Serra i Húnter Prengué part en la Guerra Civil com a oficial d’artilleria del bàndol republicà Deportat a un camp de concentració, els anys quaranta visqué clandestinament a l’Estat espanyol i milità al Front Nacional de Catalunya Dedicat professionalment al disseny, dirigí la secció d’aquesta activitat d’una empresa d’electrodomèstics 1966-69, i el 1965 organitzà la secció de disseny a l’Escola Massana, que dirigí fins el 1975, i escriví diversos manuals de bricolatge Collaborà en nombroses revistes Serra d’Or , Destino , Die Kunst , Marketing ,…

Format a la Universitat de Pisa, fou enginyer de la Mancomunitat de Catalunya i catedràtic de l’Escola Superior d’Agricultura Publicà diversos estudis i un diccionari d’agricultura, així com —en collaboració— un diccionari de zootècnia Fou director del Collegi d’Art Major de la Seda i, a la postguerra, treballà per la recuperació d’aquest sector tèxtil Fou secretari general de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1929 i, després, delegat de l’INLE a Catalunya i les Balears Traduí al castellà i prologà el Diario de Galeazzo Ciano 1946, amb el pseudònim de Fabio…

Poeta, novellista i crític d’art en llengua neerlandesa, és autor, en collaboració amb A Duez, del Diccionari català-neerlandès 1993 i del Diccionari neerlandès-català 2009 També és autor d’una extensíssima i reconeguda obra com a traductor al neerlandès, que abraça des del Tirant lo Blanc 1987 i el Curial e Güelfa 1996 fins a obres contemporànies com ara Bearn 1991, de L Villalonga, o Les històries naturals 1989, de J Perucho, passant per nombrosos poemes d’autors de tots els temps i les antologies poètiques del segle XX Een Catalaans bericht 1968 i Het poëtisch…

Es doctorà 1977 a la universitat Eötvös Loránd de Budapest, d’on és professor Ha estat l’introductor dels estudis de català a Hongria 1971, ha publicat nombrosos treballs sobre lingüística, història de la literatura i sociolingüística, i ha promogut la traducció d’obres literàries entre el català i l’hongarès És autor, amb Károly Morvay, del Diccionari català-hongarès 1990 i del Diccionari hongarès-català 1996, pels quals van merèixer el premi Catalònia 1992, a més d’una sèrie de guies de conversa entre diversos idiomes que inclouen el català Membre fundador de l’…

Doctorat en medicina a Cervera 1775, compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intelligència de l’espanyola i llatina , inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829 ha estat editada recentment 1998 Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català , conservat en diversos manuscrits en versions diferents Li ha estat atribuïda una Ortografia catalana , manuscrita i perduda, però és probable que s’alludeixi a una part de la Gramàtica S’ha especulat amb la possibilitat que…

Estudià a Tolosa de Llenguadoc i a Montpeller, i es dedicà professionalment a l’ensenyament del castellà i del català Exercí als liceus Aragó de Perpinyà, Déodat de Séverac i Joan Amade de Ceret Fou membre de la Societat dels professors de català i dirigí l’escola de català de Ceret i el grup teatral Font-Freda Interessat per la lexicografia catalana del Rosselló, el 1997 publicà un Vocabulari rossellonès que recollia mots i expressions populars i tradicionals del país, acompanyats de la traducció francesa, llibre al qual seguí un recull de Proverbis 1998 amb la mateixa fórmula Posteriorment…

Doctorat en filologia catalana, ha conreat la investigació en les obres Repertori mètric de la poesia catalana medieval 1992, Diccionari de la mitologia grega i romana 1997, Diccionari de poètica 1998 i Ritmes clàssics 1999, entre d’altres En poesia ha publicat Compromís amb la forma 1981, Ègloga cants de Geòrgic 1983, Dotze cançons amb tornada 1987, Corona i cadena 1989, Personatge isòsceles 1990, Quadern del seny pretès 1992, Claustres i àgores 1994, Primer recull factici 1981-1997 1999, premi M Martí i Pol 1998 i A l’última ribera 2003 Ha traduït I Madach, Ch…

Vida i obra De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears El 1873 fou proclamat mestre en gai saber i el 1881 aconseguí el primer premi del certamen del millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Publicà un fragment del drama històric Les noces de l’infant al “Calendari Català de l’Any 1882” 1881 Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i…

Pertangué a l’Acadèmia de la Llengua Catalana Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana des del segle IX al XIX 1907 Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola, passant per l’Evangeli segons sant Joan, Dant, La Celestina , Shakespeare i Cervantes Traduí per primera vegada al català El Quixot de Cervantes i per la secció cervantina de l’Institut d’Estudis Catalans totes les novelles de l’escriptor És autor, entre altres obres lingüístiques, bibliogràfiques i folklòriques, de valor…