Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Artur Vinardell i Roig
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Republicà, participà des de molt jove en nombroses activitats periodístiques El Faro Bisbalense , El Independiente de Girona —del qual fou director i fundador—, Revista de Gerona i El Demócrata , on publicà un article que l’obligà a exiliar-se a París 1887-1925 S'especialitzà en la traducció d’obres mèdiques franceses al castellà traduí també dues obres de Guimerà al francès Dirigí la revista Catalunya-París 1903-04, portaveu del Centre Català de París, i París Quichotte 1905 En 1888-90 redactà el full autògraf El Corresponsal de París De nou a Girona, hom creà la Biblioteca Municipal amb la…
Jaume Pujol
Història del dret
Advocat.
Regidor de Palma 1834 i secretari de la diputació provincial Liberal moderat, sostingué des de les pàgines d' El Faro 1834 i de La Época fortes polèmiques amb els progressistes Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1834, en fou secretari El 1841 publicà a La Palma l’article De los dialectos considerados con relación a la literatura —aparegut sense signar i que hom ha atribuït sovint a J M Quadrado—, en el qual defensa, per raons d’ordre pràctic i polític, l’ús del castellà a Mallorca La mateixa tesi defensa al pròleg de les seves inèdites i interessants Observaciones sobre…
Joan Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta.
Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim Collaborà a El Faro Bisbalense , Calendari Català , La Gramalla i La Renaixença , entre altres revistes Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta 1876 i La festa de Santa Cristina d’Aro 1877 Conegut com Lo Cançoner o Lo Poeta de la Vall d’Aro , divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment, sense èxit,…
,
Joaquim Sitjar i Bulcegura
Literatura catalana
Poeta i publicista.
Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat mantenidor l’…
Salvador Genís i Bech
Literatura catalana
Poeta, narrador i pedagog.
Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana , 1869, molt reeditat Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912, i publicà en diaris i revistes nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a “Lo Nunci”, entre el 1878 i el 1879, i amb poemes catalans o castellans a…
Norma Aleandro Robledo
Cinematografia
Actriu cinematogràfica i teatral argentina.
Filla, germana i mare d’actors, debutà al teatre a nou anys Ha interpretat obres de Molière, Eurípides, Cervantes, Arthur Miller i Tennessee Williams, entre d’altres Després de diverses aparicions al cinema i a la televisió del seu país, començà a ésser coneguda internacionalment arran de La tregua 1974, de SRenán i, sobretot, per La historia oficial 1985, de LPuenzo, que li suposà, entre altres premis, el de la millor actriu al festival de Canes Ha interpretat pellícules com ara Gaby A True Story 1987, de LMandoki Cousins 1988, de JSchumacher Las tumbas 1991, de JTorre Facundo, la sombra del…
Artur Vinardell i Roig
Literatura catalana
Periodista, traductor i poeta.
El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a “El Faro Bisbalense”, “El Independiente” de Girona, del qual fou fundador i director, “Revista de Gerona” i “El Demócrata”, on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, una vegada nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf “El Corresponsal de París”, hi dirigí la revista “Catalunya-París” 1903-04, portaveu del Centre Català, i “París-Quichotte” 1905,…
Antoni Juli Rodríguez i Hernández
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Conegut amb el nom de Julio Antonio Féu l’aprenentatge amb MPedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B Verderol A Barcelona estudià amb F Ferrer A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva Després de freqüentar el taller de MBlay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano 1909, Mujer de Castilla 1909 i Minero de Almadén 1910 El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la Independència , a…
Ricardo Darín
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral argentí.
Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’Eduardo Milewicz Kamchatka 2002…
Íngrid Rubio i Ruiz
Cinematografia
Actriu.
Vida Estudià Relacions públiques i debutà fent publicitat, fins que fou escollida per a la sèrie televisiva Secrets de família 1995, Eduard Cortés i Pep Armengol Al cinema debutà en Taxi 1996, Carlos Saura, un thriller sobre la xenofòbia pel qual rebé una menció del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià 1996 i un elogi unànim de la crítica Convertida en una actriu molt sollicitada, intervingué el mateix any en el rodatge de tres títols un petit paper a En brazos de la mujer madura Manuel Lombardero, basat en la novella homònima de Stephen Vizinczey la comèdia Más que amor, frenesí…