Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Antonio Tovar Bobillo
Literatura
Poeta gallec en gallec i en castellà.
Cursà filosofia i lletres i treballà com a funcionari del Ministeri d’Hisenda a Ourense fins el 1967, que fou expulsat del cos per la militància al Partido Comunista de España Posteriorment es guanyà la vida com a llibreter S’inicià com a poeta en castellà Barrio de nadie , 1955 i s’incorporà tardanament a la lírica gallega amb Arredores 1962, testimoniatge d’una desesperada consciència de solitud, d’una tensió dramàtica basada en el fracàs de tot intent de comunicació Non 1967 és un dels llibres més destacats de la lírica gallega actual, al qual seguiren Calados esconxuros 1981, Premio da…
Valentí Castanys i Borràs
Disseny i arts gràfiques
Periodisme
Dibuixant i periodista.
Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi i un simbolisme i un llenguatge característics Participà en el primer Saló dels Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Fou l’ànima de les revistas “Xut” 1922-36 i “El Once” 1945-65, que dirigí des del 1954 Creà l’efímer “El Senyor Canons” 1925 i 1930 Collaborà, entre altres publicacions, a “L’Esquella de la Torratxa” des del 1915, “Papitu” des del 1916, “El Be Negre”, del qual fou director artístic 1931-33, “D’Ací i d’Allà”, “La Veu de Catalunya” des del 1933…
Pere Ynglada i Sallent
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Fill del català Artur Ynglada i Via, comerciant, fundador de la coneguda Ferreteria Ynglada de Santiago de Cuba De nen ja residí a Barcelona S'establí un temps a Alemanya 1901-03, on hauria d’estudiar tècniques de ferreterria, per conveniència del negoci familiar en aquest ram, al qual, però, mai no es dedicà a fons De nou a Barcelona, es formà com a dibuixant freqüentà el taller Guaiaba i rebé classes al Cercle Artístic de Sant Lluc Exposà a la Sala Parés el 1906 Collaborà amb el pseudònim Yda a Papitu i L’Esquella de la Torratxa Residí a París des del 1912, i hi protegí artistes com Juan…
Antoni de Martí i Franquès
Científic.
Noble, de la casa pairal d’Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d’Ardenya Estudià a Cervera 1762-64 Membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona des de la seva fundació 1786, fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1786, hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l’anàlisi de l’aire Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico 1790, on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a Madrid 1795,…
Josep Miret i Monsó
Medicina
Metge.
El 1945 es llicencià a Barcelona Fou psiquiatre a l’Institut Mental de la Santa Creu psicòleg, a la secció de caracterologia de l’Institut Politècnic de Barcelona i professor de la càtedra de psiquiatria Contractat com a professor per la Universitat de Los Andes, a Mèrida, es traslladà a Veneçuela el 1953 Hi fundà la càtedra i els serveis assistencials de psiquiatria i fou adjunt de la càtedra de semiologia i professor a l’Instituto de Psicosíntesis i Relaciones Humanas Professor de psicologia mèdica a la Universidad Central de Veneçuela 1958 Fou director de la Facultat de Psicologia de la…
Valentí Castanys i Borràs
Literatura catalana
Periodista i comediògraf.
Vida i obra Emprà el pseudònim de Dove Fou dibuixant i caricaturista especialitzat en la premsa esportiva catalana, i sobretot, barcelonina Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Collaborà a les revistes L’Esquella de la Torratxa des del 1915, Papitu des del 1916, “Xut” 1922-36 —que després de la guerra civil es convertí en “El Once” 1945-65, que ell mateix fundà i dirigí des del 1954—, El Be Negre , de la qual fou director artístic 1931-33, D’Ací i d’Allà , El Correo Catalán , La Veu de Catalunya des del 1933, L’Instant i Destino…
John Maynard Keynes
Economia
Economista anglès.
Fou fill de John Neville Keynes 1852 — 1949, professor de Cambridge, conegut com a autor de The Scope and Method of Political Economy 1891, un dels millors tractats de metodologia econòmica Educat a Eton i al King's College de Cambridge, en acabar els estudis d’economia 1905 entrà en l’administració India Office, l’experiència en la qual es reflecteix en la seva primera obra, Indian Currency and Finance 1913, on estudia sistemàticament els problemes del patró or de canvis, igual que la segona, The Economic Consequences of the Peace 1919, en què demostra les conseqüències negatives que podia…
Rodrigo Hurtado de Mendoza y Lemos
Història
Primer marquès del Cemetre.
Fill gran del bisbe de Calahorra i després cardenal Pedro González de Mendoza, legitimat pels reis el 1476 i pel papa el 1488 Per la seva participació en la guerra de Granada guanyà, el 1491, el marquesat del Cenete, instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada, on rebé també dues cases El 1492 es casà amb Leonor de la Cerda i d’Aragó, filla del primer duc de Medinaceli i neta, per part de mare, del príncep de Viana Vidu 1497, el 1498 fou expulsat de València per escàndols fets a la cort de la reina Joana de Nàpols Sembla que pretengué la mà de Lucrècia Borja, però…
Jaume Fuster i Guillemó
Literatura catalana
Novel·lista, guionista i traductor.
Vida i obra S’inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971, i, sobretot,↑ De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi Ramon Llull,…
Francesc Ferrer i Gironès
Historiografia
Polític i historiador.
Després de cursar estudis comercials, fou professor de l’Escola de Comerç de Sabadell i publicà estudis sobre economia i història de les comarques gironines Iniciat de jove en el catalanisme polític, el 1974 fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya , partit pel qual fou elegit senador el 1977 L’any següent abandonà aquest partit i s’aproximà al Partit dels Socialistes de Catalunya , pel qual fou senador com a independent al llarg de quatre legislatures 1979-93 El 1995 i el 1999 fou elegit diputat al Parlament català per Esquerra Republicana de Catalunya , i el 2003…
, ,