Resultats de la cerca

Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a la seva…

A sis mesos d’edat es traslladà amb la seva família a la colònia tèxtil Vidal, on començà a treballar a catorze anys Estudià comerç i a vint anys es traslladà a Terrassa, ciutat en què treballà com a administrativa A mitjan anys setanta començà a estudiar català en cursos de Normalització Lingüística i a escriure narracions Posteriorment assistí a cursos d’escriptura a l’Aula de Lletres, posteriorment Escola de l’Ateneu, on treballà també com a administrativa i més tard com a professora de tècniques d’escriptura L’any 2009 publicà la seva primera novella, Olor de colònia , en què…

Llicenciat en filologia catalana 1982, durant els anys d’estudiants participà en la creació de l’Assemblea d’Estudiants Independentistes d’Universitat i en el Seminari de Sociolingüística de Barcelona, on realitzà els primers treballs d’investigació Professor d’institut 1983, de 1984 a 1987 en fou director Des del 1982 fou també professor de l’Institut de Ciències de l’Educació dels cursos de reciclatge de Llengua Catalana per a professors a les Balears Fou cofundador del Moviment de Defensa de la Terra MDT a Eivissa el 1984, on formà el grup vinculat Grups de Defensa de la Llengua i, el 1994…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Santiago de Compostella Filla i esposa de marí, feu nombrosos viatges amb el seu marit La seva obra lírica és recollida en els llibres Do sulco 1957, O tempo e a memoria 1972, Estación sao mar 1980, premi de la Crítica, Tempo de Ría 1992, Poesía reunida 1 957-2001  2004 i Elexías a Lola 2016 Conreà també el teatre, com Á outra banda do Iberr 1965, premi Castelao i Un hotel de primeira sobre o rio 1968 La seva novella Adiós, Maria 1971, testimoniatge de l’emigració gallega vista a través dels ulls d’una nena, guanyà el premi Galicia del 1970…

El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…

A Praga estudià musicologia i dret, carrera en què es graduà el 1933 Al mateix temps assistí a les classes de composició d’A Hába 1929-30 i J Suk 1930-31 Entre el 1934 i el 1938 exercí de pianista i compositor al Teatre Burian Durant la Segona Guerra Mundial estigué internat en diversos camps de concentració alemanys i després de la guerra retornà a Praga, on preparà la primera representació txeca de La mare , de Hába, al Teatre Cinc de Maig 1945-47 Com havia fet alguns anys enrere, participà activament en la vida musical txeca, promocionant noves obres per a piano i contribuint a la …

Defensà ardidament els drets humans en l’antiga URSS, la conservació del medi ambient, una major llibertat religiosa i l’abolició de la tortura A la dècada dels 70 fou confundador del grup d’observadors dels acords de Helsinki 1977 Arrestat el 1977 i alliberat dos anys després, en les eleccions d’octubre i novembre del 1990 —en les quals vencé la Taula Rodona de la Geòrgia Lliure, coalició independentista i antisoviètica— Gamsaḫurdia fou elegit president del parlament El 23 de març de 1991 signà amb Jelcin, president del parlament de Rússia, un acord per a la normalització de l’…

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, fou alcalde de Vila-seca 1983-91 i president de la Diputació de Tarragona des del juliol del 1988, càrrec que renovà el 1991 després que CiU obtingués la majoria absoluta Al març del 1992 fou elegit diputat per CiU al Parlament de Catalunya Nomenat conseller d’ensenyament de la Generalitat al desembre del 1992, deixà l’alcaldia i la diputació Al juny del 1996 fou nomenat conseller de cultura, des d’on impulsà la reforma de la Llei de Normalització Lingüística, que fou aprovada pel Parlament al final del 1997 Fou…

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…