Resultats de la cerca

L’any 1947 fugí amb la seva família a Hong Kong durant la guerra civil xinesa Estudià a la Universitat de Liverpool Gran Bretanya i posteriorment als EUA El 1969 tornà a Hong Kong, on combinà la seva activitat a l’empresa privada amb una implicació en l’àmbit de la gestió pública El 1985 participà en el Comitè Consultiu de Legislació Bàsica Basic Law Consultative Committee, en el qual representants xinesos i britànics elaboraren una petita constitució per a Hong Kong que havia de tenir efectes després de la reincorporació de l’aleshores encara colònia britànica a la Xina Durant els anys…

Jugà en posició de davanter Professional des del 1950, formà part del Fulham 1950-56 i 1962-66 i del West Bromwich 1956-62 Del 1957 al 1962 jugà amb la selecció anglesa El 1968, retirat de jugador, començà una carrera com a entrenador amb el Fulham, que continuà al capdavant de l’Ipswich Town 1969-82, amb el qual guanyà la Copa d’Anglaterra el 1978 i la Copa de la UEFA el 1981 i la selecció anglesa 1982-90 Posteriorment passà a entrenar diversos equips europeus el PSV Eindhoven 1990-92, any que guanyà el Campionat de Lliga, i 1998-99, l’Sporting de Lisboa 1992-93, el FC Porto 1994-96, amb el…

Començà la seva vida professional el 1994, i el mateix any guanyà el Tour del Porvenir Posteriorment tingué una progressió irregular i passà per diversos equips Ciclista amb gran desenvolupament físic, expert en les etapes contra rellotge, tingué un progrés evident en la muntanya sense ser-ne especialista Al seu palmarès hi ha el cinquè lloc al Tour de França del 1999, la primera posició a la Vuelta del 2001 i dos títols de campió d’Espanya 1998 i 1999

A dinou anys es traslladà a Madrid, on estudià a l’Escola d’Art Dramàtic i participà en l’històric muntatge d’Adolfo Marsillach,  Marat-Sade Entre el 1970 i el 1973 formà part de la companyia titular del Teatro Nacional María Guerrero, dirigida per José Luis Alonso, amb un ampli repertori de clàssics espanyols i estrangers Ha treballat en diverses companyies de Madrid en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán El 1984 interpretà una sarsuela, El dúo de la Africana , i rebé el premi Ricardo Calvo de l’Ajuntament de Madrid El 1987 feu per primera vegada…

Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, que dirigí durant dotze anys i de la qual fou també primer tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, treballà a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida 1970-78 Afiliat al PSC-PSOE, n’és el primer secretari de l’Agrupació Local des del 1978 L’any 1979 fou elegit alcalde de Lleida, càrrec que renovà fins el 1987 i en el qual fou reelegit el 1989 En els mateixos períodes ha estat president del consell directiu de la Fira de Lleida i de Mercolleida És membre de la comissió executiva de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP i de la delegació espanyola de la Conferència de Poders Locals i Regionals del Consell d’…

Llicenciat en ciències de la informació, fou redactor d’ El Correo Catalán 1973-76, director de la revista ecologista Userda 1977-81 i del Diari de Barcelona 1983-84, i collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació Actiu ecologista, fou cofundador del Moviment Ecologista Català 1982, d’Alternativa Verda 1983, de la Confederación de Los Verdes i d’Els Verds-Alternativa Verda 1999, de la qual fou portaveu, i president de l’Associació Una Sola Terra Des del 2015 és ponent de la secció d’ecologia de l’Ateneu Barcelonès L’octubre del 2020 substituí el diputat de JxCat Eduard Pujol,…

Llicenciat en Dret, el 1951 es casà amb Helena Cambó , filla de Francesc Cambó, amb la qual tingué 14 fills, un dels quals és l’advocat i editor  Francesc Guardans  i un altre el polític  Ignasi Guardans Al principi dels anys cinquanta, s’establí a Barcelona i s’encarregà de la gestió de les activitats culturals i de mecenatge iniciades pel líder de la Lliga Regionalista abans de la guerra civil, com també de les edicions dels textos i memòries de Cambó En el terreny de la política, formà part del consell privat de Don Joan de Borbó 1962 i, tres anys més tard, de la secretaria general de la…

Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País ,  El Periódico de Catalunya  i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tan culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final de…

A onze anys encertà un número de loteria que permeté a la seva família introduir-se en el negoci dels aparcaments, que el 1966 donaria lloc a l’empresa Saba Aparcaments, SA, actualment filial del grup Abertis i de la qual és conseller delegat Llicenciat en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona 1968, es diplomà també a l’escola de negocis IESE Professor mercantil i jurat de comptes, a més del càrrec a Saba, fou vicepresident d’Acesa, empresa concessionària d’infraestructures de transports, i en negocià la fusió amb altres empreses del sector que donà lloc a Abertis 2003, a la…