Resultats de la cerca
Es mostren 56991 resultats
Ingvar Gösta Carlsson
Política
Polític suec.
Estudià a Lund ciències polítiques i s’afilià molt jove al Partit del Treball Collaborà amb el president del govern Tage Fritjof Erlander i presidí l’organització juvenil del partit Fou ministre d’Educació en el primer govern d’Olof Palme i vice-primer ministre i, després de les eleccions de la tardor del 1985, ministre de Medi Ambient Després de l’assassinat de Palme febrer del 1986 fou considerat pel partit el candidat més idoni per substituir-lo tant a la presidència del govern com a la direcció de la socialdemocràcia Seguí a partir d’aleshores les directrius de Palme, particularment pel…
Robert Bourassa
Política
Polític quebequès.
Estudià dret a la Universitat de Mont-real, ciències polítiques i econòmiques a la d’Oxford i dret d’empresa a la de Harvard Fou diputat a l’Assemblea Nacional 1966-1976, ministre de finances 1970 i d’afers intergovernamentals 1971-72, i líder del Partit Liberal del Quebec PLQ entre el 1970 i el 1977 El 1970 es convertí en el primer ministre més jove de la història del Quebec En les eleccions del 1976 fou derrotat pel Partit Quebequès, formació amb plantejaments menys moderats que el PLQ amb relació al fet nacional quebequès, i s’allunyà provisionalment de la política per exercir la docència…
Carl Bildt
Política
Polític suec.
Secretari polític del Partit Moderat des del 1973, en fou president del 1986 al 1999 Cap de l’oposició, fou primer ministre a guanyar els conservadors les eleccions del 1990 Des d’aquest càrrec, negocià l’entrada de Suècia a la Unió Europea Derrotat pels socialdemòcrates en les eleccions legislatives del 1994, del 1996 al 1997 fou representant de la UE al conflicte de Bòsnia-Hercegovina i el 1999 fou nomenat enviat especial del secretari general de l’ONU als Balcans Forma part del consell assessor del Center for European Reform Londres i de l’Institut Aspen d’Itàlia Consultor sobre afers…
Rita Barberà i Nolla

Rita Barberà i Nolla
© Comissió Europea
Política
Política.
Filla de Josep Barberà Armelles 1915-1993, destacat periodista molt vinculat al règim franquista a València Llicenciada en economia i periodisme, fou diputada al Parlament valencià del 1984 al 1991 pel PP El 1991 fou elegida alcaldessa de València Reelegida el 1995, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011, fou presidenta també de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP fins el 2003, quan cedí la presidència al socialista Francisco Vázquez, i n’ocupà el càrrec de vicepresidenta Els seus vint-i-quatre anys de mandat estigueren marcats per una personalitat estrident, identificada amb…
Jaume Plensa i Suñé

Jaume Plensa i Suñé
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Abandonà els estudis de belles arts a Barcelona i continuà formant-se de manera autodidàctica La seva obra escultòrica es caracteritzà els primers anys per les construccions aèries i lineals, bàsicament de ferro oxidat, que en la sèrie Personatges 1983 denoten un contingut agressiu Posteriorment passà a treballar amb el ferro colat en escultures monumentals de motius antropomòrfics, després incorporà l’alumini en les seves peces i, més tard, la resina sintètica També afegeix texts en les superfícies d’algunes obres, amb referències literàries a autors clàssics La seva obra reflexiona sobre l’…
Joaquín Navarro-Valls
Política
Periodista i diplomàtic castellà.
Doctorat en medicina 1961 i llicenciat en periodisme 1968, s’inclinà per l’exercici d’aquesta darrera professió Membre de l’ Opus Dei des del 1956, els anys seixanta en fou cap a Barcelona, i del 1974 al 1977 delegat de comunicació de l’organització a Roma, on fou també corresponsal del diari ABC al Vaticà, i nomenat 1983 president de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia El 1984 fou cridat pel Vaticà per modernitzar-ne la política informativa Passà a encarregar-se de la direcció de la Sala de Premsa de la Santa Seu, càrrec homologable al de portaveu d’estat i que ocupà fins al…
Adrià Puntí

Adrià Puntí
Música
Cantant, de nom real Josep Puntí i Fàbregas.
Es donà a conèixer a través d' Umpah-Pah, del qual era el principal creador i compositor, grup amb el qual publicà la maqueta Tomahawk 1990 i els àlbums Raons de Pes 1991, Bamboo Avenue 1992, Bordell 1994, Triquiñuelas al óleo 1994 i La Columna de Simeón 1996 Dissolt el conjunt després de publicar aquest darrer disc, Puntí començà una carrera en solitari a partir del 1997 amb el disc Pepalallarga i Posteriorment, el 1998, enregistrà L’hora del pati i el 2002 edità el disc Maria , pel qual fou guardonat el 2003 amb el premi de la revista Enderrock al millor disc de pop-rock , el…
Ramon Malla i Call

Ramon Malla i Call
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Bisbe.
Llicenciat en teología i dret canònic per Salamanca i Roma, va rebre l’ordenació sacerdotal l’any 1948 Fou secretari del bisbe Narcís Jubany , vicari general del bisbat d’Urgell i delegat permanent de la mitra per a Andorra Durant 31 anys fou bisbe de Lleida 1968-99, i des d'aquest darrer any bisbe emèrit de Lleida En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se bisbat de Barbastre-Montsó Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada, nunci del Vaticà…
Vicent González i Lizondo
Política
Polític i industrial valencià.
Fundà Unió Valenciana UV el 1982 Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre català i valencià i el canvi del terme País Valencià Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del Partit Popular Al juny del 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP A l’assemblea d’UV, al novembre del 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar la presidència de les…
Jesús Lizano
Literatura
Poeta, escriptor i pensador llibdertari.
Es llicencià en filosofia i la seva manera de veure el món i la vida evolucionà, primer, des de l’herència cristiana i l’humanisme existencialista de la postguerra a una militància comunista fugaç, per passar, des dels anys setanta a l'anarquisme, del qual es convertí en una referència La seva abundosa obra poètica s’inicià en llibres com Poemas de la tierra 1955 i Jardín Botánico 1957, continuà amb el joc en títols com Veinte poemas desesperados y una canción de amor 1981 o bé Labios como espadas 1983, als quals seguiren Misticismo libertario 1985, La palabra del hombre 1990 i les tres…