Resultats de la cerca

Especialista en proves de velocitat Fou conegut en l’àmbit internacional a partir del 1992, que guanyà dues medalles d’or en les proves dels 50 i 100 m lliures als Jocs Olímpics de Barcelona i dues d’argent en les proves de 4 × 100 m lliures i 4 × 100 estils Repetí les dues medalles d’or i les dues d’argent en les mateixes proves als Jocs Olímpics d’Atlanta el 1996 D’aquesta manera es convertí en el segon nedador en la història capaç de guanyar en dues edicions olímpiques consecutives la prova dels 100 m lliures, després de Johnny Weissmuller Als Jocs Olímpics de Sydney 2000 guanyà la medalla…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1972 i exercí com a advocat El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1979 esdevingué regidor de Tarragona Fou elegit alcalde d’aquesta ciutat l’any 1989 gràcies a una moció de censura presentada per Convergència i Unió que tingué el suport del PP i el CDS, i ha estat revalidat en el càrrec els anys 1991, 1995,1999 i 2003 Entre el 1986 i el 1996 fou diputat al Congrés En les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999 fou elegit diputat, encapçalant la llista per Tarragona i l’any 2003 fou reelegit En les eleccions de…

Debutà el 1989 en l’equip Rothmans en la categoria de 500 cc, on ràpidament es consolidà com un dels millors pilots de la categoria Assolí el 1994 el seu primer títol de campió del món El domini en aquesta categoria de velocitat fou inqüestionable fins el 1998 El 1997 superà el registre de De Agostini en guanyar dotze grans premis en una temporada, deu d’ells de manera consecutiva Es retirà l’any 1999

Dirigí els departaments de Banca 1946-47 i Pressupostos 1947-50 Diputat independent des del 1952, el 1954 ingressà al Partit Demòcratic des del 1955, Partit Liberal Democràtic, LDP Fou vice-primer ministre el 1976, moment en què la política japonesa estava dominada per l’escàndol de la companyia d’aviació Lockheed El seu mandat 1976-78 tingué com a objectiu principal trencar amb el passat imperialista del Japó, posant les bases d’una nova política japonesa al sud-est asiàtic basada en la intensificació de les relacions amb la resta de països de l’àrea Presidí l’LDP del 1966 al 1968 i del 1976…

Després d’actuar en petits papers —entre els quals destaquen els d’ American Graffitti 1973, de G Lucas, i The Conversation 1974, de FF Coppola— es feu popular gràcies a les interpretacions del mercenari de l’espai Han Solo a la saga dirigida per G Lucas formada per Star Wars 1977, The Empire Strikes Back 1980 i  The Return of the Jedi 1983 i, posteriorment, després de la retirada de Lucas,  The Force Awakens 2015 i The Rise of Skywalker 2019, ambdues dirigides per JJ Abrams També fou molt popular el personatge d’Indiana Jones, protagonista de la sèrie dirigida per S Spielberg Raiders of the…

Hàbil migcampista esquerrà, amb un potent xut a porta Procedent del Palmeiras brasiler i pràcticament desconegut a Europa, el 1996 fou fitxat pel Deportivo de la Corunya, on protagonitzà una gran campanya, i l’any següent, de manera sorprenent, pel Futbol Club Barcelona 1997-2002, que pagà 24 milions d’euros al Deportivo, en concepte de rescissió de contracte Amb el Barcelona jugà 235 partits, marcà 124 gols i guanyà la Lliga 1998, 1999, la Copa del Rei 1998 i la Supercopa d’Europa 1997 Posteriorment jugà amb el Milan 2002-04, el Cruzeiro Esporte Clube 2004, l’Olimpiakós 2004-07, l’AEK d’…

Fill i net de banquers, estudià dret a la Universitat de Valladolid i ciències econòmiques a la Universitat de Deusto Posteriorment s’incorporà al Banco de Santander , propietat del seu pare, Emilio Botín Sanz de Sautuola, que n’era el director El 1964 fou nomenat director general, càrrec que exercí com a subordinat de la presidència ocupada pel seu pare, al qual succeí el 1986 El 1989 llançà els anomenats “supercomptes”, que permeteren al banc obtenir grans beneficis i assolir els primers llocs de la banca espanyola El 1993 protagonitzà noves iniciatives d’ampliació amb l’absorció de Banesto…

Després d’interpretar papers juvenils a Rebel Without Cause 1955, de N Ray o Giant 1956, de G Stevens, realitzà Easy Rider 1969, el qual rebé un premi al Festival de Canes, símbol de l’inconformisme nord-americà dels seixanta Aquest mateix esperit presidí els seus següents films The Last Movie 1971 Out of the Blue 1980 Colors 1988 Backtrack 1989 The Hot Spot 1990 Chasers 1994 i Homeless 2000 En la seva irregular carrera com a actor, gairebé sempre interpretant personatges inadaptats, violents o torturats, destaquen Der Amerikanische Freund 1976, de Wim Wenders Apocalypse Now 1979, de FF…

Filla de l’editor Josep Vergés , es llicencià en història de l’art per les universitats de Barcelona i la Sorbona, i al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista S’introduí en el cinema el 1978 com a secretària de rodatge i ajudant de direcció de Vicente Aranda, Josep Anton Salgot, Francesc Betriu, Josep Joan Bigas Luna i Agustí Villaronga Coguionista d’ Un parell d’ous 1984, de Francesc Bellmunt , el 1989 dirigí el llargmetratge Boom Boom , que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya 1990 i el premi Goya 1991 a la…

Es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Ha collaborat com a ninotaire amb acudits en diversos diaris El Punt , Regió7 , Mundo Deportivo , La Vanguardia Ha publicat reculls d’acudits i de dibuixos Sense Kap ni peus 1997, La Patumàquia Llibre de ninots de Patum 2001, El Maragallato 2006, Manar Manar 2009, Som i Serem Postals de la Catalunya independenta 2013, Pujol i fa sol 2014, Any de Consulta  2014, Kap 15 anys Gegants  2015, Kap Dibuixos i altres provocacions 2017, Kaput  2018, Cavalls Salvatges  2021, Shum El dibuixant de les mans trencades  2024, premi Serra d'Or…