Resultats de la cerca

A partir del 1427 lluità a favor de Carles VII de França al costat de Joana d’Arc, i el 1429 fou nomenat mariscal Es retirà el 1435 amb una gran fortuna Acusat més tard de pràctiques de bruixeria, fou condemnat i ajusticiat Sovint s’ha relacionat amb l’origen de la llegenda de Barbablava

Collaborà en el projecte Manhattan 1942, que conduí a la bomba nuclear Fou professor del departament de física de la Columbia University, a Nova York El 1975 rebé el premi Nobel de física, juntament amb Aage Bohr i B Mottelson , pels seus treballs sobre els nuclis atòmics i llurs partícules

Casat amb una germana de Roger II de Sicília, combaté, però, contra aquest, aliat amb el papa i diversos senyors feudals Assolí el ducat de Pulla , mercès a la intervenció de l’emperador Lotari II contra Roger II Tanmateix, la guerra amb aquest féu que hi exercís només un poder nominal

De la família normanda dels Drengot, ajudà Sergi IV de Nàpols a reconquerir el seu territori, per la qual cosa aquell creà i li cedí el comtat d' Aversa Casat amb la germana de Sergi, més tard el traí en aliar-se amb el príncep de Càpua Morí en guerra contra els bizantins

Redactor en cap del diari Dienas Lapa ‘El quotidià’, òrgan del moviment Jaunā strava ‘El nou corrent’, al qual donà una direcció obertament marxista Arrestat pels russos 1897, traduí a la presó obres de Goethe, Puškin, Schiller, Lessing, Shakespeare, etc , i compongué el seu primer llibre de poemes Tālās nuoskanas zilā vakarā ‘Ressons llunyans del vespre blau’, 1903 Participà activament en la revolució del 1905, que li valgué l’exili a Suïssa, on escriví nombroses obres Havent tornat a Letònia, es dedicà a la vida política Poeta d’arrel lírica i popular, s’inspirà en les idees socials i…

Fill del comte Pierre de Polignac esdevingut, pel seu matrimoni el 1920, príncep Pere Grimaldi de Mònaco i de la princesa Carlota de Mònaco, duquessa de Valentinès Per renúncia de la seva mare 1944 esdevingué hereu del tron principesc, que ocupà per mort del seu avi el príncep Lluís II El 1956 es casà amb l’actriu de cinema nord-americana Grace Kelly, que li donà tres fills, Carolina 1957, Albert 1958 i Estefania 1965 i de qui enviduà el 1982 Fou succeït per Albert, el qual assumí la regència el març del 2005 un mes abans de la mort del seu pare, el qual es trobava greument malalt

Atacà els catalans de Grècia, s’apoderà del ducat d’Atenes 1388 i del de Neopàtria 1390 Conquerí tot el nord-est del Peloponès

Fou l’impulsor del moviment modern a Àustria Professor a la Kunstakademie de Viena 1956 i urbanista de la ciutat 1958, posà en marxa la reestructuració de la capital austríaca A la Sala Municipal de Viena 1954-58, així com a les de Bremen i Ludwigsburg, revestí l’estructura d’acer amb alumini Juntament amb Auböck, creà una colònia de xalets prefabricats, seguint de prop els esquemes de la Werkbund

La seva obra és, en bona part, una exaltació del paisatge escocès i revela una gran sensibilitat en la descripció de les seves precises observacions de la natura Cal destacar Stone and Flower 1943, The Year One 1952, Collected Poems 1956, The Lost Country 1971, On a Deserted Shore 1973 i The Oval Portrait and Other Poems 1977 Es dedicà també a la crítica literària i publicà, entre altres estudis, Blake and Tradition 1969 Cal esmentar també els llibres de memòries Farewell Happy Fields 1973, The Land Unknown 1975 i The Lion's Mouth 1977

Fou deixeble de GLBernini La seva primera obra completa és l’església de Santa Maria in Campitelli de Roma 1663-67, de façana amb dos ordres superposats, alternança de sortints i entrants i planta de creu grega, amb llarga nau a l’est Collaborà amb Fontana, en les dues esglésies cupulades de la Piazza del Popolo, de Roma, Santa Maria in Monte Santo i Santa Maria dei Miracoli, de rigorós pla simètric El seu pare, Girolamo Rainaldi Roma 1570 — 1655, també arquitecte, treballà a Bolonya església de Santa Lucia, Parma i Mòdena Per encàrrec d’Innocenci X féu el Palazzo Pamphili a Roma