Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
Joan Caro
Història
Dirigent agermanat.
Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors, amb Joan Llorenç i Guillem Castellví, dit Sorolla , de la revolta de les Germanies a València Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles V, i, hàbil diplomàtic, aconseguí —segons els seus detractors subornant amb confits el conseller Guillaume de Croy, senyor de Chièvres— que l’emperador reconegués la Germania valenciana Pel maig del 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza,…
Francesc Queralt
Música
Músic.
Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de Sant Pere de les Puelles el 1777 El 1796,…
,
Bo Xilai
Política
Polític xinès.
El seu pare, un alt oficial de l’exèrcit i destacat líder del Partit Comunista, fou víctima de les purgues dutes a terme durant la Revolució Cultural 1965-76 Després de la rehabilitació del seu pare, estudià història a la Universitat de Pequín i el 1980 s’afilià al Partit Comunista El 1982 es graduà en periodisme A partir d’aquests anys ascendí ràpidament en la jerarquia del partit i ocupà càrrecs polítics i en l’Administració pública alcalde de Dalian 1992, el 2001 fou nomenat governador de la província de Liaoning, i el 2004, ministre de Comerç L’any 2007 esdevingué membre del politburó i…
João Bernardo Vieira
Política
Polític de Guinea-Bissau.
Pertanyent a la petita ètnia papel i de professió electricista, vers el 1960 s’uní al Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC d’Amílcar Cabral i lluità a la guerrilla contra la colonització portuguesa El 1972, ja convertit en un líder del partit, fou nomenat president de l’Assemblea Popular, constituïda contra l’administració colonial Assolida la independència 1974, el 1978 fou nomenat primer ministre sota la presidència de Luis Cabral El 1980 donà suport al cop d’estat militar que enderrocà Cabral, i presidí la junta que prengué el poder Enfrontat, tot i això, a bona…
Carlos Andrés Pérez Rodríguez
Política
Polític veneçolà.
Membre del Partido Democrático Nacional des del 1938 a partir del 1941, Acción Democrática , el 1945 interrompé els estudis de dret en ser nomenat secretari personal del president Rómulo Betancourt y Bello Diputat a l’Assemblea de l’estat de Táchira 1946 i al Parlament 1947, en ser enderrocat el Govern de Rómulo Gallegos , el dictador Marcos Pérez Jiménez l’empresonà 1949 i l’obligà a exiliar-se, bé que tornà clandestinament a Veneçuela Restablert el sistema democràtic 1958, el 1960 fou nomenat ministre de l’Interior i combaté la guerrilla procubana A l’oposició durant els governs de Raúl…
Pere Hernàndez Ripoll
![](/sites/default/files/media/EEC/hernandez_ripoll_pere.jpg)
Pere Hernàndez Ripoll
Federació Catalana de Pilota
Altres esports de pilota o bola
Pilotari conegut com Hernàndez II.
S’inicià al Club Deportivo Piscinas, on jugà a paleta cuir, i es proclamà triple campió de Catalunya juvenil i campió català de segona categoria 1975 amb Ramon Janés Passà al Club Gimnàstic de Tarragona 1976-78 i al Club Natació Barcelona 1978-92, on jugà a pala curta Davanter, fou tutelat sempre pel seu pare i ha estat el palista català més guardonat de tots els temps Amb Raimon Brugués, fou tres vegades campió del Torneig San Fermín Chiquito i campió d’Espanya de clubs amb el CNB 1981 Guanyà el Campionat de Catalunya amb Raúl Oterino 1977 i amb Brugués 1978-85, amb qui aconseguí el…
Gilabert de Cruïlles i de Mallorca
Història
Almirall.
Senyor de les baronies de Cruïlles, Peratallada i Begur fill i hereu 1348 de Gilabert V de Cruïlles i Dionís Fou fet cavaller a la coronació d’Alfons III 1329, prengué part en la campanya del Rosselló 1345 i fou alcaid de Morvedre 1348 Participà en l’expedició de Sardenya del 1354 El 1355 acompanyà el rei Pere III a Avinyó, i el 1359 prengué part en la defensa de Barcelona contra l’estol castellà En 1361-62 fou un dels negociadors de la pau amb Castella El 1371 fou enviat a Sardenya com a governador de Logudor, i s’hi distingí defensant Càller El 1374 hom el nomenà capità general de l’illa en…
Jevgenij Maksimovič Primakov
![](/sites/default/files/media/FOTO2/jevgenij_maksimovic_primakov.jpg)
Jevgenij Maksimovič Primakov
© Karic Awards
Política
Polític rus d’origen ucraïnès.
Graduat per l’Institut d’Estudis Orientals de Moscou 1953 i, en economia, per l’Escola Estatal Lomonosov de Moscou 1956, ingressà al Partit Comunista de la Unió Soviètica el 1959 Fou corresponsal de Pravda , diari oficial i òrgan del partit, a a l Caire i altres capitals del món àrab entre el 1962 i el 1970, anys en què treballà per tal d’intensificar la influència soviètica a l’Orient Mitjà El 1970 fou nomenat sotsdirector de l’Institut per a l’Economia Mundial i les Relacions Internacionals, organització capdavantera en la política exterior soviètica, del qual esdevingué president el 1977…
Antoni Rovira i Trias
El Museu Martorell de Geologia (1879), al parc de la Ciutadella de Barcelona, obra d’Antoni Rovira i Trias
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de la família d’arquitectes Rovira Titulat a San Fernando el 1842 Arquitecte municipal de Barcelona des del 1867, fou destituït per l’ajuntament popular el 1869 i nomenat altra vegada el 1870 D’estudiant publicà uns plànols dels desapareguts Banys Nous 1834, però el primer treball documentat i encara existent de Rovira es un plànol de Sant Feliu de Codines de l’època en que feia les milícies 1836 Autor del Teatre Circ Barcelonès 1853 i de la Llotja del Palau Moja a la Rambla 1856 Fou el guanyador del concurs per a l’Eixample de Barcelona 1859 amb un interessant projecte urbanístic…
Benet Tristany
Història
Guerriller carlí.
Descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany, a Ardèvol Fou conegut com a Mossèn Tristany , perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la collegiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona 1826 Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d’una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona 17 de maig de 1822 L’any 1833 es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1 500 homes i una de les més actives de Catalunya Derrotà la legió belga al Bruc març del 1836 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina