Resultats de la cerca

Rebé una formació musical variada i irregular Participà en la resistència contra els nazis 1941-44 Acabada la guerra, i un any després d’haver conclòs els estudis d’arquitectura a l’Institut Politècnic d’Atenes 1946, hagué de fugir de Grècia a causa de la seva adscripció a l’ELAS Establert a París, treballà a les ordres de Le Corbusier fins el 1959, i dissenyà diverses sales de concerts i auditoris, només un dels quals, el Diatope , s’arribà a construir 1977 A París refermà també la seva formació estudiant amb Honegger, Milhaud i Messiaen Els anys 1955-66 collaborà estretament en…

Féu estudis d’arquitectura a l’Escola Universitària de Barcelona, on es titulà el 1928 En 1929-30 treballà a París amb Le Corbusier Tot just acabada la carrera fundà amb altres companys el Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània Fou el principal aglutinador a Catalunya del moviment racionalista d’arrels bauhausianes i lecorbusierianes i el promotor de la nova cultura arquitectònica Les obres i els projectes d’aquells anys se situen clarament a l’avantguarda europea i hi introdueixen elements reinterpretadors de la tradició…

Graduat el 1950 a la Sir JJ School of Art de Bombai 1950, el 1990 fou nomenat doctor honoris causa  per la Universitat de Pennsilvània Collaborà amb Le Corbusier en alguns projectes, entre els quals hi ha la planificació i construcció de la ciutat de Chandīgarh , i també amb Louis I Kahn, en l’Indian Institute of Management, Bengaluru 1977-92, entre d’altres El 1956 s’establí amb despatx propi, Vastu Shilpa, a Ahmadabad Director de l’Escola d’Arquitectura de l’Índia 1962-72 i fundador i director de l’Escola de Planificació i Arquitectura d’Ahmadabad 1966-2012, els seus edificis…

Deixeble de KMeakawa, n'aprengué els postulats de Le Corbusier, que conformen la seva obra Participà activament en la darrera etapa dels CIAM i s’incorporà al grup Metabolisme, d’una gran repercussió per l’adscripció de l’arquitectura japonesa al moviment internacional A les primeres obres —com el Pavelló de la Indústria i el Comerç de l’exposició de Kobe 1950— encara mostrava una rigidesa excessiva, que superà a l’ajuntament de Tòquio 1953-57 El Centre de la Pau de Hiroshima 1949-56, l’ajuntament de Kagawa 1954-58 i el Centre de Premsa i Ràdio de Yamanashi 1967 són algunes de…

Germà de Ramon Puig i Gairalt Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A Galí Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola 1919-20 inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida 1920-21 i la Casa Guarro a Sarrià 1921-23 Aviat sumà a aquests pressupòsits…

Educat en una família de quàquers, fou objector de consciència en ser cridat a files a la Segona Guerra Mundial Estudià a la Universitat de Princeton, on es graduà Fou deixeble de LI Kahn i E Saarinen 1950-58 En retornar d’Europa, s’incorporà a la Universitat de Princeton, on impartí la docència Habitualment, treballà associat amb John Rauch i Denise Scott Brown, amb qui es casà el 1967 En escrits com Complexity and Contradiction in Architecture 1966 o Learning from Las Vegas 1972 plantejaren la validesa d’una arquitectura no basada en solucions universals sinó particulars, i fent ressaltar…

Estudià arquitectura i enginyeria industrial i, gràcies al premi de fi de carrera en enginyeria 1944, anà als Estats Units com a delegat de l’Instituto Nacional de Industria INI i amplià estudis a Harvard i al Massachusetts Institute of Technology MIT, on obtingué un màster en administració d’empreses i enginyeria, i assistí a les classes magistrals d’Alvar Aalto, Walter Gropius i Le Corbusier De tornada a Catalunya 1947, acabà els estudis d’arquitectura i es doctorà Fou fundador, amb Josep Poal, de l’Institut d’Estudis Nord-americans 1951, del qual projectà la seu a Barcelona…

Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de Francesc Macià, de Barcelona…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…