Resultats de la cerca

Fill de Gneu Pompeu Magne, prometé de venjar-ne l’assassinat, que presencià a l’Egipte, motiu que li valgué el nom de pius A la mort de Cèsar, fou nomenat praefectus classis et orae maritimae Proscrit pel segon triumvirat, ocupà Sicília, Sardenya i Còrsega amb l’ajut dels pirates Obtingué llavors el favor d’Antoni, el qual, temorós del seu poder creixent, l’abandonà davant Octavi Derrotat per Agripa, fugí a l’Àsia, on morí assassinat

Feu estudis de teologia i ha estat professora d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha collaborat amb l’ Avui  1991-2010,  Qué Leer , Lletra de Canvi , Cosmopolitan , El Temps , Catalunya Ràdio, etc Com a autora, ha publicat les novelles El dit de l’àngel 1998, Mirada 2001, premi Octavi Pallissa 1999,  Tota la vida 2005, Pura sang 2012, premi Sant Joan de narrativa,  La primavera pendent 2018,  Mare 2019 i  Solastàlgia 2023, entre d’altres És cofundadora i membre de la Junta de l’Associació de Periodistes Culturals de…

Fautor de Brut i de Cassi, fou proscrit 43 aC i combaté al costat d’aquest a la batalla de Filipos Es passà al bàndol dels vencedors i fou tingut en molta consideració per Octavi Cònsol el 31 aC, comandà una part de la flota a la batalla d’Àccium Reprimí la revolta dels gals i derrotà els aquitans 27 aC Praefectus urbis , esposà Terència, vídua de Ciceró Fou també poeta, orador i erudit i gaudí de l’amistat de molts poetes Li foren dedicats dos panegírics, l’un en els Catalepton virgilians i l’altre en el Corpus Tibullianum

Fill d’una antiga i noble família etrusca, fou un dels principals consellers d’Octavi, l’acompanyà en la campanya de Filippos, figurà com un dels principals negociadors del pacte de Tàrent 37 aC durant la guerra contra Sext Pompeu i fins que aquell no esdevingué August el representà a Itàlia i a Roma, amb poders illimitats Després actuà d’intermediari entre l’emperador i el cercle de literats que ell, com a escriptor que també era, havia aplegat entorn seu Gaudí, entre altres, de l’amistat de Properci, de Virgili i, sobretot, d’Horaci que li dedicaren diverses obres En morir cedí…

Estudià magisteri i exercí de mestre a Castellnou de Seana, i cursà estudis de teologia al seminari de Saragossa i a Sant Cugat del Vallès El 1970 fou ordenat de prevere i desenvolupà el seu ministeri en cinc poblacions de la zona de Daroca Saragossa i a Alcanyís Terol El 1995 ingressà com a novici al  monestir de Poblet , d’on fou nomenat abat el 20 d’abril de 1998, succeint Maur Esteva  Ocupà la dignitat fins al 3 de desembre de 2015, quan fou succeït per Octavi Vilà L’any 2000 publicà Lecturas Marianas i Palabras Marianas de los Santos Padres para mi vida de hoy

Estudià a l’Institut Catòlic de París i rebé la influència de Maritain, Gilson i Garrigou-Lagrange Es dedicà a l’ensenyament Tenia una biblioteca important, d’uns trenta mil volums Especialitzat en neotomisme, publicà Introducció a l’estudi de sant Tomàs 1967 També publicà diversos opuscles biogràfics sobre Lluís Carreras, Joan B Manyà, Josep Torras i Bages i el pare Miquel d’Esplugues, entre d’altres a més d’alguns altres sobre autors més estrictament vinculats al món literari, com Joaquim Ruyra, Joan Sales, Joan Pons i Marquès, Prudenci Bertrana o Octavi Saltor Escriví un volum…

Poeta de motius camperols, entre el 1925 i el 1964 desenvolupà un extens poemari, bona part del qual restà inèdit Introduït per Octavi Saltor en els cercles literaris, l’any 1931 publicà el seu únic llibre, Hores rurals Obtingué la clavellina d’argent en els Jocs Florals de Perpinyà amb l’obra Les quatre clarors de la vida i la flor natural, en els de Barcelona 1933, per La claror de l’Horta La barraca , El pou i el poema Cireres d’arboç També conreà el teatre amb obres com Esparvers de camí ral  1953, El fill pròdig , La filla del rei  o La princesa està trista Fou director…

Exercí d’advocat a Roma i escriví l' Octavius , un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes formulades per Cecili, el seu interlocutor, que acaba convertint-se Per mitjà de testimonis i d’aspiracions expressades pels autors pagans i sense fer esment de la Bíblia ni d’altres fonts cristianes, Octavi mostra la racionalitat de la nova fe i els bons costums dels cristians i fa una apologia de l’existència d’un sol déu Presenta moltes semblances amb l' Apologeticum de Tertullià, bé que no posseeix la volada ni la…

Vida i obra literària de Virgili Nascut d’una família de la petita burgesia, potser d’ascendència etrusca, estudià a Cremona, Milà i Roma 54 però sempre, dins els ambients més illustres, es presenta com un camperol fidel als seus orígens, amic de la senzillesa i de la solitud, modest, tímid, de temperament malaltís, d’esperit sensible, pessimista, ple d’una simpatia illimitada que fa extensible a tota la natura La seva vida és molt poc coneguda unes Vitae novellesques dels temps de Neró i dels Flavis són força sospitoses els seus trets autèntics, molt escassos, cal pouar-los en la seva obra i…

Fill de Bosio II, comte de Santa Fiora i de Cotignola, i de Costanza, filla d’Alessandro Farnese Pau III Bisbe ja de Montefiascone-Corneto 1528-48, tot i ésser encara estudiant a Bolonya, fou elegit cardenal Bisbe de Parma 1535-60, camarlenc de l’Església 1537, legat a Bolonya 1537-38 i administrador dels bisbats de Narni 1537-38 i Chiusi 1538, el 1540 fou enviat com a legat a Hongria per obtenir un ajut contra els turcs L’any següent rebé en administració el patriarcat titular d’Alexandria Fou un dels cardenals del partit imperial en el conclave del 1550, on fou elegit Juli III, el qual l’…