Resultats de la cerca

Essent monjo i cambrer de Ripoll, fou nomenat prior de Montserrat pel papa Urbà VI 1384, però, a la mateixa data, el papa avinyonès Climent VIII donava el mateix càrrec a Pere de Vergne El rei Pere III de Catalunya-Aragó refusà de reconèixer cap dels dos nomenaments i Vicenç de Ribes no pogué prendre possessió del priorat fins a la mort del Cerimoniós 1387 Home de personalitat forta i un dels més experts canonistes de l’època, mantingué el monestir fidel al papa de Roma durant el Cisma d’Occident, fins i tot després que el país i l’església catalana es passaren a l’obediència d’…

A l’inici dels anys quaranta del segle XX obrí diverses vies d’escalada a Montserrat, com la via Barbé a la paret del Gat del Pedraforca 1941 les primeres escalades al Frare Petit i la Vella amb Jaume Vendrell 1941 i a la Nina amb Maria Antònia Simó, Ernest Mallafré i Francesc Blasi 1942, i a Sant Llorenç del Munt a la paret nord-oest del Gegant de les Fogaroses amb Jaume Vendrell 1942 Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM, secció del Club Muntanyenc Barcelonès, i el 1941 fou membre fundador del Grup Especial d’Escalada GEDE del Club Excursionista de Gràcia, secció de la qual fou el segon…

Publicà a Manresa el conte «de la muntanya» La font de l’amargura ~ 1862 i el 1881, a “La Tramuntana”, una sèrie de quadres costumistes sota el títol de Lo camp i la ciutat Collaborà a la “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí” amb textos de contingut catalanista És autor també d’una novella, De Catalunya a París Memòries d’un emigrat 1892, també a Manresa, ambientada en els temps de la primera guerra Carlina

Dominicà 1580, estudià teologia a Barcelona i en fou mestre 1605 al convent de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i publicà Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña Barcelona 1602 i Girona 1630, de la qual als s XVIII-XIX s’extractaren biografies soltes, algunes en català Aguiló, Catálogo , 1212-15, com ara la Vida del gloriós S Segimon Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní

Conegut com La Bruixa , fou un extrem dret que s’inicià al Centre d’Esports de Sants, on jugà entre el 1916 i el 1920 Després fou fitxat pel Futbol Club Barcelona 1921, i hi jugà durant tretze temporades, sumant 395 partits, en els quals marcà un total de 123 gols Fou campió de Catalunya en deu ocasions entre el 1921 i el 1932 Campió de Copa en quatre edicions 1922, 1925, 1927, 1928, també guanyà la primera edició de la Lliga espanyola 1929 Internacional amb la selecció espanyola en 15 partits, va participar en els Jocs Olímpics de París 1924 També formà part de la selecció catalana, amb la…

Començà en el segon equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1912-13 Passà al primer equip 1915-23, amb el qual guanyà cinc Campionats de Catalunya 1916, 1919-22 i dues Copes estatals 1920, 1922 Jugava d’interior i de davanter centre, i disputà 261 partits i marcà prop de 200 gols Formà part de la selecció catalana en 7 partits i marcà 3 gols En retirar-se, fou objecte d’un homenatge a les Corts, el 17 de juny de 1923

Jugava de davanter centre i milità en el Reial Club Deportiu Espanyol en dues etapes 1939-41, 1943-44 Disputà 40 partits de Lliga i marcà 31 gols, i guanyà la Copa 1940 i el Campionat de Catalunya 1940 Jugà 2 partits amb la selecció catalana i marcà 3 gols En retirar-se, exercí d’entrenador El 2011 es batejà el Poliesportiu Municipal de Manises amb el seu nom

Establert a Barcelona l’any 1970, començà la seva tasca d’investigació i recopilació de dades del món del futbol que recollí en l’obra Historia y Estadística del Fútbol Español 2001, publicada en deu volums Vocal del Centre d’Investigació de la Història i Estadística del Futbol Espanyol des del 2009, collabora habitualment en la revista digital Cuadernos de Fútbol i en l’Anuari que publica aquesta entitat És un dels autors del llibre Unió Esportiva Sant Andreu 1909-2009 , publicat amb motiu del centenari del club També ha collaborat en diversos mitjans de comunicació i en publicacions…

El 1940 ingressà al FC Barcelona procedent del Racing de Sants Amb setze anys ha estat el jugador més jove a debutar en un partit oficial amb el Barça Defensa, disputà 16 partits amb el primer equip blaugrana i guanyà una Copa 1942 Jugà cedit al CE Sabadell 1942-44, amb el qual assolí l’ascens a primera divisió i, posteriorment, al Gimnàstic de Tarragona 1945-49, amb el qual pujà de tercera a primera Disputà 31 partits de Lliga a la màxima categoria, i acabà la seva carrera a segona divisió jugant una temporada amb la Balonpédica Linense, la UE Sant Andreu i el Nàstic

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper