Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
José Luis Gómez
Cinematografia
Teatre
Director teatral i actor del cinema i de teatre andalús.
Estudià art dramàtic a Bochum RFA i a París El 1973 retornà a l’Estat espanyol i fou codirector del Centro Dramático Nacional fins el 1981, que passà a dirigir el Teatro Español del Ayuntamiento de Madrid El 1985 fundà companyia pròpia El 1994 emprengué l’ambiciós projecte d’una escola de teatre, La Abadía, centre de formació i creació escènica situat al barri de Chamberí Madrid i fet a imatge del Teatre Lliure de Gràcia, que inaugurà amb el muntatge del Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte , de R M del Valle-Inclán 1995 Entre els seus darrers muntages cal esmentar…
Bruce Graham
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Fill de pare canadenc i de mare peruana, el 1940 inicià estudis d’enginyeria civil, que interrompé en ser mobilitzat Acabada la Segona Guerra Mundial continuà els estudis a la universitat de Pennsylvània, que canvià per l’arquitectura, i es graduà el 1948 Posteriorment anà a Chicago on, amb Ludwig Mies van der Rohe com a mentor, treballà per a l’equip Holabird, Root & Burgee fins el 1951, que s’incorporà a Skidmore, Owings & Merrill SOM, on esdevingué un pioner de l’arquitectura high-tech i convertí Chicago en el centre de la seva activitat professional, i contribuí a definir la…
Sebastià Serrano i Farrera
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià matemàtiques i filologia a la Universitat de Barcelona, on es doctorà amb una tesi sobre lingüística matemàtica És catedràtic de lingüística general a la mateixa universitat El 1969 hi impartí els primers cursos de semàntica general i de lingüística matemàtica de tot l’Estat espanyol Ha publicat diversos estudis sobre temes de semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia teoria de la ciència i, sobretot, teoria de la comunicació, entre els quals Elementos de lingüística matemática 1975, Lógica, lingüística y matemáticas 1977, Literatura i teoria del coneixement 1978, Lingüística…
,
Bernat de Gòtia
Història
Marquès i comte de Narbona, Barcelona i Rosselló (865-878) i de Bourges (Berry) i Autun (Borgonya) (876-878).
Fou membre d’una gran família franca el seu pare, Bernat, i el seu avi havien estat comtes de Poitiers la seva mare, Bliquilda, era filla del comte de Le Mans i germana de Gausfred, del Maine, i de Goçlí, canceller reial El 865 Carles III el Calb li concedí una part de la marca de Gòtia, que comprenia el comtat de Narbona, els comtats adjacents de Besiers, Agde, Magalona i Nimes, i els de Barcelona i Rosselló Home ambiciós, penetrà a les altes esferes de la política del regne el 872 fou nomenat conseller del rei Lluís d’Aquitània Aquesta actitud li féu abandonar el govern dels…
Pelegrí Clavé i Roqué
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Llotja de Barcelona 1822-33 Fou deixeble del pintor Salvador Mayol A Roma, estudià amb Tommaso Minardi 1833, que el formà estèticament en l’escola purista, també anomenada dels natzarens, i residí amb l’escultor Manuel Vilar del 1834 al 1845, any que aconseguiren, respectivament, les places de director de les classes de pintura i d’escultura de l’Academia de San Carlos, de Mèxic la reorganització que en féu fou de gran importància per al futur de la pintura mexicana 1846-67 El 1868 tornà a Barcelona, on es conserven algunes de les seves primeres obres, com retrats al…
Nicholas Grimshaw
Arquitectura
Arquitecte anglès.
Es graduà a l’Architectural Association de Londres el 1965 Representant del high-tech britànic, obtingué el Premi Mies van der Rohe per la terminal del tren Eurostar a l’estació de Waterloo 1988-93, el seu projecte més ambiciós La inspiració en les formes de la indústria nàutica i aeronàutica, amb els seus elements lleugers i tensats, i el predomini de l’acer i el vidre caracteritza un extens seguit d’obres realitzades a Anglaterra, que van des dels projectes industrials —les fàbriques Herman Miller a Bath 1976 i BMW a Bracknell 1980 o els tallers d’impressió del Financial Times…
Vigili
Cristianisme
Papa (537-555).
Essent diaca, Bonifaci II el designà per a succeir-lo 532, bé que l’elecció recaigué en Joan II, i després en Agapit I, amb el qual anà a Constantinoble 536 a demanar a Justinià I la reconquesta d’Itàlia, sotmesa als gots Mort el papa a Constantinoble 536, es féu garantir la successió per l’emperadriu Teodora Mentrestant, a Roma, el got Teodat havia fet elegir Silveri Quan Vigili tornà a Roma féu deposar el papa Silveri per Belisari 537 i es féu elegir papa Àvid i ambiciós, feble i violent alhora, féu un trist paper en la qüestió dels Tres Capítols en signà amb reserves la…
Gustavo Dudamel
© Mathias Bothor / San Francisco Symphony
Música
Director d’orquestra veneçolà.
Es formà en l’àmbit de l’ambiciós projecte Sistema de Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela que rebé el premi Príncipe de Asturias de les arts 2008, on estudià violí, composició musical i, a partir del 1996, direcció d’orquestra El 1999 fou nomenat director de l’Orquesta Sinfónica de la Juventud Venezolana Simón Bolívar, sota el mestratge del seu fundador, José Antonio Abreu Es donà a conèixer el 2004 en guanyar el concurs de direcció Gustav Mahler L’any següent debutà als Proms festival de concerts d’estiu de Londres i dirigí, per primera vegada, les orquestres…
Manuel Costa-Pau i Garriga
Historiografia catalana
Escriptor, pensador i editor.
La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país 1966, una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’ Els altres catalans , de F Candel, i de Nosaltres els valencians , de J Fuster Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa , que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya La influència d’aquest intellectual i…
Màrius Bistagne i Fabregat
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Era fill de Francesc Màrius Bistagne i nebot de Pere Bistagne 1901, director general de la 20th Century Fox i distribuïdor dels films d’Emisora Films, la productora d’Iquino Acabat el batxillerat assistí al rodatge d’ El camino del amor 1943, Josep Maria Castellví, en què el seu pare feia de cap de producció Tot i la seva inicial inclinació envers la direcció, compaginà els estudis de filosofia i lletres amb el meritoriat de càmera en films d’Ignasi F Iquino, fins que debutà com a foquista en Ni pobre ni rico sino todo lo contrario 1945 i com a segon operador en Noche sin cielo 1947…