Resultats de la cerca
Es mostren 276 resultats
Leonid Vitalovič Kantorovič
Economia
Matemàtiques
Economista i matemàtic soviètic.
Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna
Morris Raphael Cohen
Filosofia
Filòsof nord-americà.
Professor al City College de Nova York Format sota Josiah Royce i William James, formulà el principi de la polaritat, segons el qual, per a la determinació conceptual dels fenòmens, hom necessita la confluència d’elements oposats S'ocupà també de problemes d’ètica i de filosofia política i propugnà una normativitat d’aplicació situacional Les seves obres principals són Reason and Nature 1931 i Law and the Social Order 1933
Willy Ley
Enginyer alemany naturalitzat nord-americà.
Donà un gran impuls a l’aplicació dels coets com a propulsors de vehicles destinats a l’exploració còsmica El 1927, a Breslau, intervingué en la fundació de la Verein für Raumschiffahrte A causa de les seves idees antinazis, el 1935 emigrà als EUA Fou un dels millors historiadors del desenvolupament dels coets, dels míssils i dels viatges espacials, i es destacà en el camp de la narració d’anticipació
Roger de Piles
Art
Teòric francès de l’art.
Independent del món oficial Valorant Rubens provocà la reacció dels poussinistes Publicà Abrégé de la vie des peintres 1699 i Cours de peinture par principes 1708 Sobre una base tanmateix classicista, valorà la importància del geni, sense el qual, segons ell, no hi ha art malgrat l’aplicació rigorosa de les regles Aconsellà de basar els judicis en la raó, motiu pel qual hom ha parlat d’ell com del Descartes de la cultura artística
Gabino Bugallal y Araujo
Història
Política
Polític gallec, comte de Bugallal.
Diputat, fou membre del partit conservador A partir del 1902 ocupà diversos ministeris El 1920 fou nomenat ministre de la governació per Eduardo Dato, per tal que dugués a terme una política de repressió contra els sindicalistes catalans nomenà Martínez Anido governador civil de Barcelona i permeté el pistolerisme dels Sindicats Lliures i l’aplicació de la “llei de fugues” Fou ministre d’economia en el govern de Juan Bautista Aznar 1931
Heinrich Maier
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Zuric, Göttingen, Heidelberg i Berlín, el punt de partida de la seva filosofia és l’aplicació de la lògica a camps del pensament no directament relacionats amb el coneixement, com són les emocions i la voluntat Construí un sistema dualista que exposà a Psychologie des emotionalen Denkens ‘Psicologia del pensament emocional’, 1908, An den Grenzen der Philosophie ‘Als límits de la filosofia’, 1909 i Philosophie der Wirklichkeit ‘Filosofia de la realitat’, 1926-35
Roscelin
Cristianisme
Escolàstic francès.
Canonge, professà a Compiègne, Loches —on fou mestre d’Abelard—, Besançon i Tours, i, segons testimonis de l’època, fou l’iniciador del nominalisme en reduir els universals a flatus vocis , signes verbals arbitràriament establerts per a referir-se a una pluralitat d’individus semblants L’aplicació d’aquesta doctrina a l’àmbit del diví el portà a una interpretació triteista de la Trinitat, per la qual hagué de comparèixer al concili de Soissons 1092
Josiah Willard Gibbs
Física
Matemàtiques
Fisicoquímic i matemàtic nord-americà.
Estudià a les universitats de París, Heidelberg i Berlín, i el 1871 fou nomenat professor de física matemàtica a Yale Els seus estudis versaren sobre termodinàmica química aplicació de la primera llei de la termodinàmica i de la segona en l’estudi de l’equilibri de substàncies heterogènies Establí les bases teòriques de la fisicoquímica i descobrí, juntament amb Helmholtz, l’equació que porta llur nom, com també la regla de les fases
Andreas Rudolf Bodenstein
Cristianisme
Teòleg protestant alemany, conegut generalment per Carlstadt i Carlostadius.
Obtingué el doctorat en teologia a Roma 1515 De retorn a Alemanya, acceptà les doctrines de Luter i les defensà davant Johan Eck a Leipzig 1519 Durant el recés de Luter a la Wartburg 1521-22 fou capdavanter de l’aplicació radical de la nova doctrina, però, desautoritzat per Luter, anà a Dinamarca 1523 i després a Suïssa, on acceptà les doctrines eucarístiques d’Ulrich Zwingli i rompé definitivament amb els luterans
Max Bill
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Arquitecte, escultor, pintor, dissenyador, grafista i teòric suís.
Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc