Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
Josep Maria Benaiges i Pujol
Música
Organista i compositor català.
S’inicià musicalment a Reus amb el mestre Victorià Agustí i a dotze anys ingressà a l’escolania de la capella de música de la catedral de Tarragona, dirigida llavors per Ramon Bonet Arribà a ser un dels seus millors deixebles i sovint feia de suplent del mestre a l’orgue de la seu tarragonina El 1871 es traslladà a Barcelona, on amplià els estudis de piano amb el mestre Pere Tintorer Després d’uns quants anys de dificultats econòmiques que l’obligaren a acabar els estudis musicals com a autodidacte, feu oposicions per al càrrec d’organista segon de la Capilla Real de Madrid, que guanyà el 19…
Luis Venegas de Henestrosa
Música
Compositor i organista espanyol.
Vida Estigué al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Pardo de Tavera entre el 1534 i el 1545 L’any 1543 figura com a sacerdot a l’església d’Hontova, a la diòcesi toledana Publicà Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela Alcalá de Henares, 1557, un llibre de tabulatura on utilitzà un sistema molt innovador en què les xifres de l’1 al 7 indiquen les notes diatòniques de l’escala Aquest sistema fou emprat més tard per Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo El llibre de Venegas, a més de composicions pròpies i d’altres originals de contemporanis seus com F Soto de…
Baltasar Simó Saldoni i Remendo
© Fototeca.cat
Música
Músic i musicògraf.
Es formà a l’escolania de Montserrat i amplià els estudis d’orgue i piano a Barcelona amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt L’any 1829 passà a Madrid, on rebé consells de Ramon Carnicer En fundar-se el Conservatorio de Música de Madrid 1830, fou nomenat professor de solfeig i de vocalització i més tard, després d’haver estudiat a París, obtingué la càtedra de cant del conservatori i fou un professor eminent Compongué l’opereta El triunfo del amor i les òperes Ipermestra 1838, Cleonice 1840, Saladino e Clotilde, Boabdil i Guzmán el Bueno i sarsueles, com La corte de Mónaco 1857 De…
Francesc Gras i Elias
© Fototeca.cat / D. Campos
Història
Teatre
Literatura catalana
Historiador, prosista, poeta i dramaturg.
Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894 Hijos ilustres de Reus , 1899 Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907 Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894 El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…
,
María Reyes Sobrino Jiménez
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzada en marxa atlètica.
Formada a l’escola de marxa de Viladecans, feu el pas a l’elit amb Josep Marín com a tècnic Competí sempre amb el Club Natació Barcelona Inicialment, també participà en proves de fons i mig fons i obtingué la victòria en la segona edició de la Cursa d’El Corte Inglés 1980 Fou campiona d’Espanya júnior de 5 km en pista 1984, 1985 i d’Europa ex aequo amb Mari Cruz Díaz, en la mateixa distància 1985 En categoria absoluta fou diverses vegades campiona de Catalunya 1985, 1986, 1989, 1990 i d’Espanya 1985, 1988, 1989, 1990, 1993 de 10 km en ruta També obtingué el títol estatal de 10 km…
Josep Maria Madurell i Marimon
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i arxiver.
Autodidacte, es dedicà des del 1921 a la recerca històrica Arxiver de la secció històrica de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona —el fons del qual catalogà— des del 1942 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1972 Publicà una extraordinària quantitat de documents i estudis més de 500 llibres i articles, i aportà una munió de dades noves sobre la vida i l’obra de diversos artistes Pedro Nunyes y Enrique Fernández, pintores de retablos, 1944 El arte de la comarca alta de Urgel, 1946 El pintor Lluís Borrassà , 1950-59 L’art antic al Maresme, 1970, en el camp de la…
Rafael Azcona Fernández
Cinematografia
Literatura
Guionista, humorista i escriptor castellà.
Tant en les pròpies narracions Los ilusos , 1958 Los europeos , 1960 com en els guions cinematogràfics es caracteritzà inicialment per la utilització de l’humor negre Fou collaborador com a dibuixant de la revista humorística “”La Codorniz” i s’inicià com a guionista amb Marco Ferreri El pisito , 1958 El cochecito , 1960 L’ape regina , 1963, amb Lluis Garcia Berlanga Plácido , 1962 El verdugo , 1964 Tamaño natural , 1973 La escopeta nacional , 1978 i amb Carlos Saura Peppermint frappé , 1967 El jardín de las delicias , 1970 La prima Angélica , 1973 El 1981 rebé el Premio Nacional de…
Jaume Salvà i Riera
Historiografia catalana
Historiador.
El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid 1917 amb la tesi Derecho de familia en Mallorca 1918 El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears President de la Societat Arqueològica Lulliana 1971-78, el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma Pel que fa a la seva tasca com a historiador, collaborà en la Historia de…
Ramón María del Valle-Inclán y Peña
Literatura
Escriptor gallec en llengua castellana.
Inicià estudis de dret, que no acabà, a la facultat de Santiago Viatjà a Mèxic 1892-93, i el 1895 es traslladà a Madrid, on s’establí, bé que féu també estades a la seva terra Féu nous viatges a Amèrica 1910 i 1922, visità els fronts aliats durant la Primera Guerra Mundial i intentà breus intervencions en política El 1929 fou empresonat per la seva oposició a la Dictadura de Primo de Rivera Durant la Segona República fou director de l’Academia Española de Bellas Artes de Roma Finalment, el 1934, ja malalt, es retirà a Galícia Al marge de la pura biografia, Valle-Inclán es recreà a si mateix…
Joan Antoni Balsera Pérez
Arxiu J.A. Balsera
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons i de mig fons.
S’inicià en l’equip del Grup d’Empreses Seat de Barcelona 1975, i posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1983-86, pel Club Nike 1986-89 i la Unió Colomenca d'Atletisme 1995-2000 Fou campió de Catalunya júnior de 5000 m en pista a l'aire lliure 1976 i absolut de 1500 m en pista coberta 1978, de 5000 m en pista a l'aire lliure 1984, 1986 i de marató 1986, i encapçalà el rànquing absolut de Catalunya en la prova dels 10000 m llisos en pista a l'aire lliure 1983, 1984 i 1986 També aconseguí la tercera posició en categoria sènior de la Cursa Jean Bouin 1983, al Campionat d’Espanya absolut…