Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Gary Moore
Música
Nom amb el qual és conegut el guitarrista i cantant de rock Robert William Gary Moore.
Influït per Jimi Hendrix , Eric Clapton i Peter Green, guitarrista del grup Fleetwoood Mac, al final dels anys seixanta creà el grup Skid Row, amb el qual publicà diversos àlbums però que abandonà el 1972 Després de fundar un grup d’existència efímera amb el qual publicà Grinding Stone 1973, tocà de manera intermitent amb el grup Thin Lizzy i altres Victims of the future 1983 fou el disc més destacat d’aquest període No fou fins als anys noranta, però, que assolí els seus èxits més notables, en un estil molt arrelat al blues Still Got the Blues , 1990 After Hours , 1992 Back to the Blues ,…
Fritz Lehmann
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a la seva ciutat natal entre el 1918 i el 1921 El mateix 1918 inicià la seva carrera com a pianista en diversos recitals, però l’abandonà al cap de cinc anys quan fou contractat com a director d’orquestra a Göttingen, càrrec que mantingué fins el 1927 Posteriorment treballà a l’Òpera de Hildesheim 1927-29, Hannover 1929-35 i Bad Pyrmont 1935-38 Alternà la seva tasca com a director i la docència a Essen i Hannover El 1934 fundà el Festival Händel de Göttingen i el 1953 passà a ser professor de direcció orquestral a la Hochschule de Munic, on morí prematurament…
Robert Benton
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic nord-americà.
Influït pels nous corrents de renovació cinematogràfica que arribaven d’Europa, començà en el món del cinema com a guionista de Bonnie and Clyde 1967, d’Arthur Penn, juntament amb David Newman, amb qui formà una prestigiosa parella d’escriptors També escriviren plegats els guions de There Was a Crooked Man 1970, de Joseph L Mankiewicz What’s Up, Doc 1972, de Peter Bogdanovich, i Superman 1979, de Richard Donner Accedí a la direcció amb el western Bad Company 1972, i després realitzà The Late Show 1977, Kramer vs Kramer 1979, Still of the Night 1982, Places in the Heart 1984,…
Cameron Diaz
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
L’èxit de The Mask 1994, de ChRussell, la donà a conèixer i esdevingué una actriu popular per les interpretacions a The last Supper 1995, de STitle, Feeling Minnesota 1996, de SBaigelman, o My Best Friend’s Wedding 1997, de PJ Hogan Ha protagonitzat, entre altres films, There's Something about Mary 1998, de P i BFarrelly, Very Bad Things 1998, de PBerg, Being John Malkovich 1999, de SJonze, Any Given Sunday 1999, d’OStone, Charlie's Angels 2000, de McG, Things You Can Tell Just by Looking at Her 2000, de RGarcia, Invisible Circus 2000, d’ABrooks, Vanilla Sky 2001, de CCrowe, The…
María José Martínez Sánchez
Tennis
Tennista.
Membre del Club Tennis Barcino, el 1999 guanyà l’Orange Bowl Fou subcampiona d’Espanya de dobles amb C Martínez Granados 2006, campiona 2007, fent parella amb Núria Llagostera i subcampiona d’Espanya individual 2007 En individuals, ha guanyat cinc torneigs de la WTA, quatre en la categoria international Bogotà i Bastad 2009 i Bad Gastein i Seül 2011, i un en la Premier Roma 2010 Fent parella principalment amb Anabel Medina i Núria Llagostera, ha aconseguit quinze títols de dobles, quatre dels quals en categoria Premium Toronto i New Haven 2009 i Dubai 2010, 2011, i la Copa…
Abel Ferrara
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Associat a Nicholas Saint John, autor de la majoria dels seus guions, s’inicià rodant films de baix pressupost A partir de Driller Killer 1979, s’especialitzà en el pellícules de marcada atmosfera underground a cavall del gènere fantàstic, el thriller truculent i el terror Ms 45 1981, Fear City 1984, China Girl 1987, Cat Chaser 1989, King of New York 1990, Bad Lieutenant 1992, Body Snatchers 1993, The Addiction 1995, The Funeral 1996, The Blackout 1997, New Rose Hotel 1998, R Xmas 2001, Mary 2005, Gran premi especial del jurat del Festival de Venècia, Go Go Tales 2007, Napoli,…
José María Sicilia
Pintura
Pintor castellà.
Estudià breument a l’escola de Belles Arts de Madrid A partir del 1979 s’installà a París, on desenvolupà una intensa activitat pictòrica i professional En un primer període —quan la seva obra era d’inspiració pròxima a l’anomenada bad painting —, utilitzà suports experimentals Posteriorment realitzà diverses sèries sobre objectes domèstics —posts de planxar, aspiradores, antenes de televisió— pintats amb traços vigorosos de caràcter expressionista i saturació cromàtica També conreà habitualment el paisatge i d’altres temes ocasionals El 1985 abandonà els motius i els recursos…
Dietrich Buxtehude
Música
Compositor i organista alemany.
Fou el més destacat de l’Escola Alemanya del Nord i el més important dels precursors de Bach, sobre el qual exercí una gran influència El 1668 fou nomenat organista a la Marienkirche de Lübeck, on romangué fins a la mort El 1673 fundà els Abendmusiken, concerts de música religiosa celebrats per l’Advent, que esdevingueren famosos La seva obra consta de sonates, suites , música vocal profana, cantates i altra música religiosa, etc Tanmateix, excellí sobretot com a organista i amb les seves composicions per a aquest instrument
Rihanna
Música
Nom amb el qual és coneguda Robyn Rihanna Fenty, cantant i model de Barbados.
A 15 anys anà als Estats Units, on el 2005 publicà el seu primer àlbum, Music of the Sun , que fou un dels més descarregats per internet Posteriorment ha publicat A Girl Like Me 2006, Good Girl Gone Bad 2007, Rated R 2009, Loud 2010, Talk That Talk 2011, Unapologetic 2012 i Anti 2016, amb un èxit similar, que li ha valgut un total de 13 premis Grammy, entre altres guardons Ha obtingut discos d’or als Estats Units, Alemanya, França i la Gran Bretanya Entre les cançons de més èxit, cal esmentar Umbrella i Run This Town La seva música, que rep la influència de Bob Marley, Madonna…
Colm Tóibín
![](/sites/default/files/media/FOTO2/colm-toibin.jpg)
Colm Tóibín
© Peter Bevan
Literatura anglesa
Escriptor irlandès en llengua anglesa.
Net d’un militant de l’ Irish Republican Army i fill d’un membre del Fianna Fáil , després de graduar-se el 1975 a la University College de Dublín anà a Barcelona, on visqué fins el 1978 Posteriorment retornà a Irlanda i fou collaborador de diversos periòdics de Dublín i, del 1982 al 1985, editor de la revista Magill Posteriorment, viatjà extensament per Sud-àfrica, Europa i l’Amèrica del Sud, viatges dels quals en resultaren nombrosos llibres de ficció, reculls d’assaigs, cròniques, etc, que tenen com a tema central, independentment del gènere, la identitat, considerada des d’una gran …
,