Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
August Gil i Matamala
Política
Advocat i activista polític.
Fill del maqui Augusto Gil Cánovas a qui conegué d’amagat i que no tornà a veure fins el 1945, a la Presó Model de Barcelona, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1957 Milità al PSUC del 1956 al 1968, partit que abandonà pel que considerà claudicacions davant del règim i, més genèricament, del sistema politicoeconòmic vigent Al final de la dècada obrí un despatx a Barcelona des d’on defensà sobretot militants de partits d’esquerra, sindicalistes, membres de grups autònoms, assemblearis o antifranquistes sense afiliació concreta perseguits pel TOP Després de la Transició,…
Esteve Albert i Corp
Historiografia catalana
Historiador i activista cultural.
Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Establert a Andorra des del 1955, impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal destacar Sant Ot, bisbe d’Urgell i la seva època 1963, La Seu d’Urgell, portaveu de la Gòtia 1963, L’obra social i política de l’Abat Oliva 1964, Les abadesses de Sant Joan 1965, D’Iluro a Mataró premi Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró 1966, El paisatge familiar de Josep-…
Estrella Cortichs i Viñals
Mestra i activista humanitària.
Filla d’un republicà que durant els anys que ocupà l’alcaldia del seu poble hi establí el primer grup escolar públic, estudià a l’Escola Normal de Barcelona, on obtingué el títol de mestra Després d’exercir a Pineda de Mar Maresme i Montmajor Berguedà cursà estudis a l’Escuela de Magisterio de Madrid 1924-28 Seguidora de les teories de la Institución Libre de Enseñanza, fou docent a Madrid, on aplicà l’ideari krausista de Fernando Giner de los Ríos En esclatar la Guerra Civil passà a Catalunya, on dirigí l’ Ajut Infantil de Rereguarda El 1939 creuà la frontera amb un grup d’infants i, un…
Jaume Sastre i Font
© Antoni Salvà
Política
Docent, escriptor i activista.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1983, és professor de llengua i literatura catalanes a l’Institut d’Educació Secundària de Llucmajor Autor de poemaris Insecticida , 1977 Simulacre , 1980, de l’assaig Freixura de porc o incitació a la intolerància 1983, reculls d’articles Un puput de cresta molla L'anticatalanisme a Mallorca noms, llinatges i fotografies , 1991 Mossegades , 1995 i de Conversa amb Gabriel Cañellas L'amo en Biel 2003, fou cofundador de l'Associació de Professors en Llengua Catalana APLEC a les Balears 1988 Ha protagonitzat accions de protesta,…
Jaume Canyameres i Cortázar
Història
Activista cívic i cultural.
Economista de professió, treballà com a assessor en un despatx d’advocats Durant el franquisme formà part de la Joventut d’Acció Catòlica del Sant Esperit i cofundà la llibreria Àmfora, la primera en català a Terrassa durant la dictadura, participà en la campanya “Volem bisbes catalans” 1966 i fou un dels responsables del retorn de l’exili d’Agustí Bartra 1970 Membre d’entitats locals com el Centre Excursionista de Terrassa, Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el Centre Social Catòlic o el Casino del Comerç, entre d’altres, fou un dels impulsors de la Fundació Torre del Palau Després del…
Jaume Mateu i Martí
Entitats culturals i cíviques
Activista cultural i escriptor.
Administratiu de professió, és soci fundador del Collectiu Cultural Sitja – Es Castellet de Bunyola 1986 i cooperant de Can Gazà Palma, institut contra l’exclusió social fundat el 2003, que presideix Del 2005 al 2018 presidí l’ Obra Cultural Balear Com a escriptor és autor dels reculls poètics Enderrocaments abissals 1984, Botons de foc 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, que tornà a guanyar amb El color del diumenge 1995, de les narracions D’eben i mel 1986, premi Vila de Bunyola, de les novelles La Pietà 2003, premi Alexandre Ballester i El balancí de la mare 2005, premi de…
Antoni Artigues i Bonet
Gramàtica
Filòleg i activista cultural.
Es llicencià en filosofia i lletres, secció pedagogia 1975 i en filologia romànica, especialitat llengua catalana 1979 per la Universitat de Barcelona, on el 1983 es doctorà en aquesta especialitat sota la direcció d’Antoni M Badia i Margarit Des del 1977 impartí magisteri a la Universitat de les Illes Balears , on des del 1986 fou catedràtic d’escola universitària Subdirector de l’Escola de Magisteri 1986-88, fou també professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat, investigador del Grup de Recerca en Art i Educació i secretari del Laboratori de…
Carlo Petrini
Ecologia
Gastrònom i activista italià.
Actiu en l’esquerra extraparlamentària, des dels anys setanta publicà articles sobre gastronomia en la premsa Arran de la mort d’una vintena de persones per la ingestió de vi adulterat, el 1986 fundà el moviment Arcigola, i el mateix any organitzà una protesta contra l’obertura d'un establiment de la cadena McDonald’s a la plaça Navona Roma El 1989 fundà a París el moviment slow food , que contraposà al fast-food i a les formes de vida associades al menjar ràpid produït industrialment Amb aquesta iniciativa defensà una alimentació basada en el gaudi i en els productes naturals i de proximitat…
Petra Kelly
Ecologia
Activista ecologista i política.
Visqué als Estats Units d’Amèrica del 1959 al 1970, on rebé la inspiració dels moviments pacifistes i antimilitaristes Es graduà en ciències polítiques a Washington 1970 i Amsterdam 1971 Treballà a la Comissió Europea 1971-1983 i participà en múltiples actuacions pacifistes Fou una de les fundadores del partit ecologista alemany Die Grünen i membre del Parlament alemany per aquesta formació 1983-1990 En el seu llibre Fighting for Hope 1984 denuncià totes les formes de violència i en defensa del medi ambient Afectada per problemes de salut, la versió oficial de la seva mort conclogué que rebé…
Armand Samsó i Gaixet
Periodisme
Periodista i activista polític.
S'inicià professionalment al diari L’Indépendant Durant l’ocupació alemanya, fou requisat per al treball obligatori i enviat a una fàbrica de Messerschmitt, on fou detingut per sabotatge Deportat al camp de concentració de Dachau, fou alliberat el 1945 Poc després es traslladà a Niça, on treballà com a director tècnic del diari Nice-Matin fins a la jubilació L’any 1981 fou cofundador de la Unió per una Regió Catalana URC, i amb Josep Deloncle i altres fou un dels impulsors del projecte d’erigir un monument a Salses per a simbolitzar l’entrada als Països Catalans, en contraposició al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina