Resultats de la cerca

Estudià d’infermera La seva novella autobiogràfica Nit de reis 1966 recull les experiències d’una infermera joveníssima a la guerra i a la postguerra Com neixen els catalans 1972 és un dietari professional on planteja, entre altres problemes, els de la seguretat social i la immigració El 1994 hom recollí la seva obra poètica en el llibre Antologia

Viu a Catalunya des del 1973 Escriu en castellà i en català Traductora i crítica literària, ha publicat els reculls de narracions  Viatges subterranis  1993,  Trastornos literarios 2002, Género de punto 2003, i 2011 edició revisada amb textos inèdits, L’apartament 2006, Con la soga al cuello 2009,  No em ratllis 2012,  Por mis muertos 2014 i Al teu rotllo 2015 És autora de les novelles  Querida Nélida  1988,  Fuga y contrapuntos  1989,  Círculos en acíbar  1992,  Llum de gel 1996, Saurios en el asfalto  1997, Ni tu, ni jo, ni ningú 1998, premi Documenta 1997, Luz de hielo  1998, Dame placer…

Estudià magisteri i és autor de més de 170 novelles sentimentals o històriques de gran consum Els seus títols més coneguts són La señora 1915, Los caballeros de Loyola 1929, Doña Sol 1931, Los cien caballeros de Isabel la Católica 1932, Cabeza de Estopa 1941, La casa de Azlor 1943, Intrigas en la corte 1951, Yolanda 1958, etc

Inscrit dins el realisme crític, es donà a conèixer amb Nuevas amistades 1959, on, sobre la base anecdòtica d’un avortament clandestí, descriu objectivament les situacions conflictives d’un seguit d’individus de la burgesia illustrada i progressista Altres obres seves són els relats Gente de Madrid 1967 i Mucho Cuento 1987 i les novelles Tormenta de verano 1962, premi Formentor, El gran momento de Mary Tribune 1972, Gramática parda 1982 i Muñeca y macho 1992

A la seva infantesa, residí a l’illa de Formentera i al cap de Terme A partir de 1913 s’establí amb la seva família a Barcelona Hi cursà estudis primaris, comercials i d’idiomes El 1916 deixà l’escola per treballar De formació més aviat autodidàctica, tanmateix, molt jove, fou corrector de proves en una impremta i professor de català El 1931 treballà a l’Ajuntament de Barcelona a l’àrea de política social i freqüentà diverses entitats culturals, sobretot l’Ateneum Polithècnicum En l’etapa de la República s’incorporà al periodisme com a collaborador a diferents revistes com “L’Esquella de la…

Filla de l’humanista Eduard Valentí i Fiol Estudià romàniques a la Universitat de Barcelona i es doctorà, a Cambridge, amb una tesi sobre els germans Machado Des del 1962 fins al 1974 visqué a Anglaterra i exercí la docència a les universitats de Durham i Cambridge La seva obra narrativa, de caient poc convencional, comprèn el recull de contes L’amor adult 1977 i les novelles La solitud d’Anna 1980 i La dona errant 1986 i D’esquena al mar 1990 Féu també de traductora, al català i al castellà, tasca en la qual destacaren les seves versions d’obres d’escriptores contemporànies com ara Doris…

Assolí una gran fama com a autor de novelles per episodis, i en publicà més de dos-cents títols, alguns molt reeditats — Sola en el mundo, Los huérfanos, El hijo de la obrera, Virgen y madre, La hija de la nieve, Los ángeles del hogar , que tingué vint-i-dues edicions, etc— Intentà una narrativa més culta i acurada en Alma y materia Aves sin nido i Claro de luna En català publicà les novelles curtes Histerisme 1914 i Bebè 1930

Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S'inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec i amb les dents 1936, Home…

Collaboradora de diversos mitjans de comunicació Punt Diari , Presència , Diari de Barcelona , La Farga , ha publicat la narració Tres històries de dos 1988 i les novelles Tendra és la nit 1988, premi Just Manuel Casero 1987 i Oasi 1989, premi Marian Vayreda 1988

El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novella Francis de Cer , que ha restat inèdita Des del 1939 escriví, en castellà, nombroses novelles, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc També fou collaborador de La Vanguardia En català publicà, entre d’altres, les novelles Un camí 1956, El gep 1956, Un benestar semblant 1957, Un poca-solta 1957 i L’altra ciutat 1968 La seva obra combina elements de novella psicològica, amb accions —sovint humorístiques— pròpies de la narrativa de gènere