Resultats de la cerca
Es mostren 57088 resultats
Quint Fabi Màxim Servilià
Història
Política
Cònsol romà (142 aC).
Lluità contra Viriat, hi fracassà i hagué de signar un tractat de pau desavantatjós per a Roma
Quint Fabi Píctor
Historiografia
Historiador romà.
Fou senador Escriví en grec uns annals de la història de Roma, dels orígens — on incloïa una versió de la llegenda troiana, després molt difosa — a la segona guerra Púnica, en la qual havia participat en resten alguns fragments S'hi inspiraren Tit Livi, Polibi i Dionís d’Halicarnàs
Felip Neri
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Anomenat d’infant Pippo buono per la seva bondat, es formà en l’ambient dels dominicans de San Marco, i passà després a treballar a Cassino i a Roma 1534, on, per atendre els pelegrins i els convalescents, fundà la Confraternità della Santissima Trinità 1548 El 1551 s’ordenà de sacerdot Mantingué contacte amb promotors de la Reforma, i el 1575 fundà la congregació de preveres de l'Oratori , entre els primers membres de la qual figurà Cesare Baronio Aconsellà al papa que acceptés la reconciliació d’Enric IV de França Fou canonitzat el 1622 La seva festa se celebra el 26 de maig
Ferran I de les Dues Sicílies
Història
Rei de Nàpols (Ferran IV) (1759-99, 1799-1806 i 1815-16), de Sicília (Ferran III) (1759-1816) i de les Dues Sicílies (1816-25).
Tercer fill de Carles VII, rei de Nàpols Quan aquest passà a regnar a Espanya Carles III , el 1759, li deixà els regnes de Nàpols i de Sicília Formà part de la coalició contra França 1793 i violà el tractat del 1796 convingut amb la república francesa el 1799 el regne de Nàpols fou envaït per les tropes napoleòniques Poc després, mitjançant l’ajut dels britànics, aconseguí de regnar novament i declarà la guerra a França Després d’Austerlitz, Napoleó atorgà el tron de Nàpols al seu germà Josep Bonaparte 1806, però el 1815 Ferran tornà a governar com a rei absolut, i el 1816 reuní els seus…
Ferran II de les Dues Sicílies
Història
Rei de les Dues Sicílies (1830-59).
Fill primogènit de Francesc I i de la infanta Maria Isabel d’Espanya El 1830 concedí una àmplia amnistia política, però posteriorment tornà a una política absolutista El moviment revolucionari del 1848 li féu concedir una constitució, però les divisions dels liberals li permeteren de no aplicar-la i de portar a terme una forta repressió
Francesc I de França
Història
Rei de França (1515-47), duc de Milà (Francesc II) (1515-21 i 1524-25) i comte d’Angulema (1496-1547).
Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme francès d’esperit…
Francesc I de Navarra
Història
Rei de Navarra (1479-83), comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i senyor d’Andorra (1471-83).
Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja
Francesc II d’Atenes
Història
Darrer duc d’Atenes (1456-60), de la família dels Acciaiuoli.
Era fill d’ Antoni II , a la mort del qual s’originaren baralles familiars per l’obtenció del ducat A la fi, Muḥammad II imposà Francesc II però aquest es revoltà contra els turcs i fou derrotat el 1460
Galileu
Galileu, pintura de G. Sutermans (Galleria degli Uffizi, Florència)
© Fototeca.cat
Física
Nom amb què és conegut als Països Catalans Galileo Galilei.
Estudià medicina a Pisa, però el 1589 abandonà els estudis mèdics i acceptà una plaça de professor de matemàtiques a la mateixa universitat Les seves idees, contràries a la física aristotèlica com és el cas del principi d’inèrcia , i els seus experiments sobre mecànica velocitat de caiguda dels sòlids, moviment pendular, etc li ocasionaren tants de retrets dels seus compatriotes, que decidí d’abandonar la Toscana Refugiat a Venècia, explicà matemàtiques a la Universitat de Pàdua Assabentat de l’invent de la ullera de llarga vista, ell mateix en construí una i començà l’observació de l’espai…
Franz Joseph Gall

Franz Joseph Gall
Biologia
Fisiòleg alemany.
Estudià l’anatomia del sistema nerviós i creà la frenologia Exercí a Viena, Berlín i París És autor d' Anatomie et physiologie du système nerveux en général et du cerveau en particuler 1810-20 i Sur les fonctions du cerveau et sur celles de chacune de ses parties 1822-25