Resultats de la cerca

El 1962 guanyà un premi al Festival de San Francisco amb un documental Tres anys després anà a Hollywood, on dirigí documentals i produccions per a televisió, entre els quals destaquen un episodi de The Alfred Hitchcock Hour Debutà al cinema amb la comèdia Good Times 1967, gènere del qual s’apartà per seguir una trajectòria centrada en l’acció i el terror The Birthday Party 1968, The Night They Raided Minsky’s 1968, The Boys in the Band 1970 Amb  The French Connection 1971, que guanyà cinc Oscar el 1972, entre d’altres, els de millor pellícula i millor director, i  The Exorcist 1973, que n’…

Fou guanyador absolut una vegada del Tour de França 1959 i sis vegades del gran premi de la muntanya de la mateixa prova 1954, 1958, 1959, 1962, 1963 i 1964

Començà la seva carrera com a pianista i, encara a Alemanya, escriví la banda sonora de catorze pellícules El 1959 s’establí als Estats Units, on es dedicà als arranjaments El 1963 esdevingué director musical de Verve Records, i posteriorment treballà per a Herb Alpert’s A&M label Collaborà amb Bill Evans, Quincy Jones, Stan Getz, Frank Sinatra, Barbara Streisand i João Gilberto D’ençà del 1970 es dedicà gairebé de manera exclusiva a la música culta, amb obres com el ballet Some Times , escrit per a l’American Ballet Theatre, Symbiosis , per a piano de jazz i orquestra, Cityscape , Tagore…

Arribà a l’Argentina l’any 1947 Rebé encàrrecs de diverses institucions argentines Orquestra Filharmònica i Fundación del Teatro Colón i del Conservatori Juan José Castro Algunes de les obres encarregades foren estrenades al Teatro Colón i en festivals internacionals Fou president de l’Asociación de Compositores Unidos de la Argentina 1986-1998 Guanyà el Gran Premio de la Comisión de Música Sinfónica y de Cámara de la Sociedad Argentina de Autores y Compositores SADAIC 1989 i el Premio Nacional 1998, entre d’altres Algunes de les seves obres més destacades són Autos , per a flauta i piano,…

Fill d’un granger afeccionat a la música, quan tenia sis anys s’inicià en la pràctica musical al cor de l’església del seu poble natal Aquest contacte amb la música coral des de la infantesa fou determinant en la trajectòria compositiva de Tormis, el qual es mostrà sempre interessat per la polifonia vocal El 1956 es diplomà al Conservatori de Moscou, on fou alumne del compositor rus Vissarion Šebalin Del 1955 al 1960 es dedicà a la docència a l’Escola de Música de Tallinn i entre el 1956 i el 1969 fou membre de la Unió de Compositors Estonians Estudiós del folklore del seu país, arranjà …

Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…

Vida S’inicià en el món de la dansa, però un accident feu que hagués d’abandonar la carrera de ballarina Conscient de les limitacions físiques de la seva filla, la seva mare la introduí en el món del cant, i inicià els estudis musicals a Buenos Aires amb A Wolken Posteriorment estudià a Roma amb E Ghibaudo, a París amb P Bernac i a Barcelona amb Conxita Badia i Dolors Frau L’any 1965 guanyà el premi a la millor mezzosoprano del Concurs Internacional de París Es distingí per les seves interpretacions en el camp de l’òpera clàssica i, sobretot, en el gènere de l’oratori Amb el seu marit, el…

Estudià teologia a la Universitat de Friburg i música a la Musikhochschule, també de Friburg Assistí com a alumne als Cursos de Darmstadt el 1950 i el 1951 Impartí classes de teologia entre el 1956 i el 1976 en diverses ciutats, entre les quals Frankfurt i Munic Del 1976 al 1995 fou professor de música experimental a Berlín Les seves obres s’organitzen segons conceptes, mòduls o sèries Una d’aquestes sèries s’agrupa sota el nom de megacomposició, amb peces que estan sempre en procés de creació, com és el cas de Glossalalie 1959-61 i Nostalgie , per a director sol 1962 Els anys setanta començà…

Estudià a Budapest amb S Viski, R Sugár i F Farkas Fou director del Teatre Petöfi del 1960 al 1964 Aquest darrer any entrà com a professor a l’Escola d’Art Dramàtic, i des del 1968 s’encarregà de les classes de composició al Conservatori de Budapest Deutor d’un cert romanticisme al principi i, després, de l’impressionisme més radiant, la seva versatilitat i obertura a les tendències modernes acabaren donant a la seva obra una dimensió personal de caràcter innovador Mostrà un interès especial pel tractament vocal i les possibilitats instrumentals, com es palesa en l’òpera Bun es bunhodes 'Crim…

Inicià els seus estudis musicals a Pontevedra i Vigo, i el 1950 es traslladà a Madrid, on cursà la carrera de música al Conservatori i hi obtingué el diploma de primera classe en el Concurs de Contrapunt i Fuga conjuntament amb els compositors C Bernaola i M Angulo Vinculat a diferents bandes de música gallegues, entre els anys 1962 i 1967 visqué a Suïssa, on guanyà el premi Dante Luini El 1967 s’establí a la Corunya, i fou nomenat director de la Banda Municipal i del Conservatori, del qual fou catedràtic de composició fins a la seva jubilació i director durant vint anys Fou, a més, fundador…