Resultats de la cerca

Estudià dret i periodisme, professió que ha exercit des de molt jove Resident en diverses ciutats el Caire, Lima, Buenos Aires, París, Berlín, ha destacat en el gènere de la narrativa curta El 1980 publicà el seu primer recull, Mi hermana Elba , al qual seguiren Los altillos de Brumal 1983, Cris y Cros 1988, El ángulo del horror 1990, Con Ágatha en Estambul 1994, Parientes pobres del diablo 2006, el recopilatori  Todos los cuentos 2008, premi Ciutat de Barcelona i La habitación de Nona 2015, premi de la Crítica 2015 i Nacional de narrativa 2016 És també autora de novelles El año de Gracia ,…

Deixeble de Joan Vicens El 1882 estudià al taller de Carolus Duran a París, on pintà un autoretrat amb vestit andalús Museu d’Art Modern de Barcelona que li fou admès al Saló del 1883 De tornada amb Laureà Barrau, viatjà per la península Ibèrica, on influí sobre Tom Roberts visità el Museo del Prado i feu estada a Granada 1884 El 1890, amb Rusiñol i Miquel Utrillo, s’installà al Moulin de la Galette de Montmartre Era l’hora del simbolisme i de les harmonies vaporoses en gris de Whistler Els seus quadres Plein air 1891, Museu d’Art Modern de Barcelona i Ball al Moulin de la Galette 1893, El…

Format a Vitebsk, a l’Escola Imperial de Peterburg 1907 i amb Leon Bakst 1908-10, que li feu conèixer els corrents artístics avançats Pensionat a París 1910, conegué Apollinaire, Max Jacob, Cendrars, Léger, Modigliani, Lhote, etc El 1914 exposà a Berlín i a Rússia Amb la revolució esdevingué comissari de Belles Arts a Vitebsk 1918 i fundà una escola d’art on convidà Lisickij, Pougny i Malevič com a professors A la primera Exposició Oficial d’Art Revolucionari a Petrograd 1919 li fou dedicada una sala tanmateix, dimití el càrrec de director de l’escola davant l’oposició al seu lirisme per part…

S’inicià en aquesta última activitat, i durant la dècada dels cinquanta, i sobretot influït per Calder, se sentí atret per l’art del moviment i derivà cap a l’escultura La seva producció posterior incorporà l’ús de motors i elements magnètics i lluminosos Les seves escultures metàlliques es caracteritzen per la combinació d’estructures geomètriques pures i per l’interès pel moviment Conreà també l’escultura monumental És autor d’alguns films i escrits teòrics Considerat un dels clàssics del cinetisme contemporani, l’any 1994 es publicà el catàleg raonat de la seva obra, arran de l’exposició…

La seva família emigrà a Buenos Aires, on inicià la seva formació i es relacionà amb Pompeu Audivert i altres artistes catalans El 1926 tornà a l’Estat espanyol i s’establí novament a Galícia També feu estades a Madrid i a Barcelona Arran de la Guerra Civil s’exilià, primer a l’Amèrica del Sud i després a París, on s’establí el 1952 Allí es relacionà amb els membres de l’escola espanyola de París La seva obra se centra entorn de la figura femenina i del tema rural gallec, del qual és considerat un dels principals intèrprets

Estudià a l’escola d’art de la seva ciutat natal 1930-33 Establert a Odessa, feu la primera exposició el 1937 Conreant sobretot el retrat i la pintura de gènere, esdevingué un representant conspicu del realisme socialista pictòric i de l'art oficial a l'antiga URSS Gran part de la seva obra és exposada al museu d’art ucraïnès de Kíev El 1958 ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de l’URSS i el 1963 fou guardonat amb el títol Artista del Poble de l'URSS

Collaborà a La Novella d’Ara 1923 i es dedicà a temes de teatre, de ballet i de circ, de factura hàbil, decorativa i una mica estereotipada

Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma…

Fill de Jordi Joan Entre l’any 1416 i el 1418 dugué a terme la decoració de la façana gòtica del Palau de la Generalitat de Barcelona, amb el formós relleu de sant Jordi matant el drac, les expressives gàrgoles i els permòdols Feu la primera clau de volta, després del cimbori, a la nau principal de la catedral de Barcelona, amb la figura de Déu Pare 1418 El 1426 es feu càrrec de l’altar major de la seu de Tarragona, la predella del qual, decorada amb relleus de la vida de santa Tecla, és la seva obra mestra i una de les més importants de l’art medieval català El 1434 emprengué l…

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa feu retrats…