Resultats de la cerca

A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal, marcat per una professionalitat de primer nivell i…

Vida i obra Llicenciat en periodisme 1973, cursà també estudis de filosofia i lletres Treballà a l’administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general Fundà i dirigí 1965-68, juntament amb Guillem Frontera, la collecció de poesia “La Sínia” de l’editorial Daedalus Collaborà habitualment en els principals mitjans de les Balears El Día , Diario de Mallorca ,  Última Hora , Baleares i el seu successor en català,  Diari de Balears , i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or De l’obra literària sobresurt especialment la…

Començà pintant escenes d’interior i de teatre, com la Beggar’s Opera 1728, Tate Gallery, Londres Influït pel teatre i la literatura de l’època, satírica i moralitzadora, realitzà el que ell anomenà “moderns temes morals”, sèries que proven el seu afany d’escenificació en la pintura La carrera d’una cortesana 1732, La carrera d’un llibertí 1733-35, Soane’s Museum, Londres, El matrimoni a la moda 1745, National Gallery, Londres, L’aprenent treballador i el mandrós 1747, Les quatre edats de la crueltat , El carrer de la ginebra i el carreró de la cervesa 1751 i Les eleccions 1755, Soane’s…

Cap al 1773 s’establí a Barcelona, on fou deixeble de l’Escola de Llotja Viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París Són nombroses les referències a les seves activitats artístiques feu pintures religioses a Reus, al monestir de Poblet 1789 i en esglésies barcelonines, com la Coronació de la Mare de Déu 1800, a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeo, la seva obra més important Feu els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa 1802, per a l’ajuntament de Barcelona, el de Josep Bonaparte Museus d’Art de Barcelona i un autoretrat Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona…

Vida i obra Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1967, fou professor a l’Escola d’Estudis Hispànics de la Universitat de Liverpool 1972-2008 Deixeble de Joaquim Molas , erudit, assagista brillant i agosarat, cerca una alternativa per a la història literària sovint a través de la interpretació ideològica, influït per Gramsci Collaborador en revistes i en la premsa diària Serra d’Or , Avui , El País , L’Avenç , Els Marges,  Poemes , ha publicat antologies de poesia catalana medieval Ideari d’Anselm Turmeda, Poesia catalana del segle XV i Poesia catalana medieval , de…

De formació bàsicament autodidàctica, l’amplià amb viatges i visites a museus i galeries d’Europa, i rebé una considerable influència d’Antoni Clavé El 1950 feu la primera exposició al Cercle de Belles Arts de Palma També exposà a Madrid, París, Londres, Amsterdam, altres ciutats europees i Nova York 1957 En 1968-73 residí a Madrid i en 1977-85 a Barcelona Creà un univers barroc i oníric, amb predomini de clarobscurs, objectes superposats i figures humanes entre melangioses i enigmàtiques Conreà també la pintura religiosa i, el 1977, presentà una sèrie inspirada en la novella Bearn , de…

Els anys de batxillerat 1926-34 s’inicià en la pintura de la mà de Narcís Puget Estudià magisteri a Barcelona, estudis que hagué d’interrompre per malaltia i per la Guerra Civil El 1939 es traslladà a Menorca Acabada la guerra, conclogué la carrera de magisteri, i el 1946 els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Del 1962 al 1982 exercí com a catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, activitat que compaginà amb la pintura Evolucionà des d’un postimpressionisme nabí a un tipus particular de pintura metafísica que es basa en la representació dels volums…

A Barcelona, el 1511 pintà les portes de l’orgue de Santa Caterina, el 1513 dictaminà sobre l’obra de Joan de Borgonya a Santa Maria del Mar i el 1514 pintà una cortina per a la catedral El 1517 començà el retaule de Sant Feliu de Girona, del qual feu la predella i les portes El seu estil és fortament inspirat en gravadors alemanys, decorat amb motius renaixentistes

Catedràtic de grec i professor associat de la UAB Membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge, s’ha dedicat sobretot a la pedagogia de les llengües clàssiques i és autor de diversos manuals per a l’aprenentatge de la cultura clàssica En collaboració amb Montserrat Ros, ha publicat La transcripció dels noms propis grecs i llatins 1993, única obra de referència en aquest camp És traductor de diverses edicions dels clàssics d’Homer, la Ilíada 1996 i l’Odissea 1998 d’Eurípides, Medea 1990, Hipòlit 2002 i Les Bacants 2006, i de Plató, Apologia de Sòcrates i Critó 2000, versions que han…