Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Esteve Busquets i Molas
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Treballà a “El Matí” i “La Nau”, fou sotsdirector de “Flama” i director de “L’Avant”, publicacions fejocistes, i director del diari “Catalònia”, a Tarragona 1935-36 Després de la guerra civil de 1936-39 dirigí “Tú”, òrgan de les GOAC, a Madrid Ha publicat els llibres Oasi 1931, L’anticrist a les escoles 1934, Calaixera de romanços reusencs 1966-67, tres monografies locals Entre vinyes i telers La vida de Sant Llorenç Savall 1968, Plegamans 1969, Montgrony 1969, un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní 1971 i un estudi sobre la devoció popular, Oracions, eixarms…
Patrick Henry Pearse
Educació
Literatura
Política
Polític, pedagog i escriptor irlandès també anomenat, en llengua irlandesa, Padraig Mac Piarais
.
El 1896 s’uní a la Gaelic League, organització per a la difusió de l’irlandès, de la qual edità el seu òrgan oficial El 1908 fundà l’escola bilingüe Scoil Eanna, en la qual intentà potenciar l’irlandès com a llengua de cultura al mateix temps que aplicava mètodes pedagògics moderns Vinculat al nacionalisme independentista dels Irish Volunteers, el 1916 prengué part destacada en la revolta de Pasqua, arran de la qual fou elegit president del govern provisional en fracassar aquesta, fou executat Els seus articles i assaigs polítics, entre els quals destaca The Sovereign People ,…
Josep Ribera i Salvans
Químic i empresari.
Establert a Mèxic des del 1947, entre el 1951 i el 1955 estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México la carrera d’enginyer químic Professionalment treballà en l’empresa química multinacional Du Pont 1959 i s’especialitzà en tecnologia d’elastòmers El 1989 fou nomenat director general de Colorquim, del mateix grup Du Pont, fins que es jubilà Fou un dels fundadors del Grupo Hulero Mexicano S’incorporà a les activitats de l’ Orfeó Català de Mèxic , sobretot a la massa coral que presidí, 1980-83 i a l’Esbart Dansaire Fou membre fundador de la Joventut de l’Orfeó Català JOC, del seu …
Pere Matalonga i Montoto
Literatura
Periodista.
Fou collaborador d’"En Patufet” i redactor de “La Rambla” 1936-38, de Barcelona Afeccionat a la literatura castellana, féu una breu estada a Madrid i intentà introduir-se en els medis literaris de la ciutat Membre del PSUC, Lluità al front republicà, i s’exilià, el 1939, a França, on estigué internat en un camp de concentració El mateix any es traslladà a Mèxic En aquest país dirigí “Nova Era”, òrgan del Partit Socialista Català, i “Confidencias” Influït per Josep Carner —de qui fou fidel seguidor—, fundà amb ell, el 1941, el “Full Català " Guanyà la flor natural als Jocs Florals…
Carles Grandó
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_FOTOTECA_B010404.jpg)
Carles Grandó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i escriptor.
Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El…
Fèlix Mateu i Domeray
Història
Republicà.
Fill d’un indià mallorquí i d’una mulata cubana, fou un dels organitzadors del partit republicà federal a Inca en 1868-70 Posteriorment, des de Palma, encapçalà una escissió intransigent, i fundà i dirigí El Cantón Balear 1873-74 Sota la Restauració, fundà el moviment obrerista, republicà i mutualista Unión Obrera Balear 1881-86 i en fou president, així com el director del seu òrgan de premsa, d’igual denominació 1882-86 Cap a la fi del segle intentà la reconstitució del moviment i féu aparèixer La Voz del Pueblo 1893 Influït pel pensament social reformista d’Ubaldo R Quiñones,…
Eduard Buïl i Navarro
Literatura catalana
Narrador, dramaturg i poeta.
Exercí bàsicament com a periodista Començà escrivint poesia i, als anys vint, publicà narracions a “El Cuento del Diumenge” i a “Nostra Novella”, entre les quals sobresurten Fang en les ànimes 1930, de ressò didàctic, i El miracle de la rosa marcida 1931, amb imitació de components romàntics S’incorporà a Lo Rat Penat i participà en els Jocs Florals de l’entitat Treballà en la redacció d’“El Mercantil Valenciano”, on també feu de crític teatral Estrenà trenta-dues obres de teatre entre comèdies, sainets i sarsueles A partir del 1938 dirigí “La Correspondencia de Valencia”, “Adelante”, …
Juan Ajuriaguerra Otxandiano
![](/sites/default/files/media/FOTO/B056593.jpg)
Juan Ajuriaguerra Otxandiano
© Fototeca.cat
Política
Polític basc.
De família benestant, estudià enginyeria industrial i milità en el grup juvenil nacionalista Mendigoxales El 1929 ingressà al PNB i fou membre de l’Euskadi Buru Batzar, òrgan superior del partit Defensor de la legalitat republicana, durant el setge i la caiguda de Bilbao signà l’històric pacte de Santoña 1937 que representà la rendició i el lliurament de les milícies basques al cos expedicionari italià Fou fet presoner sis anys i, en assolir la llibertat, s’incorporà a la xarxa de la resistència, on destacà com un dels màxims capdavanters de les vagues del 1947 i el 1951 Amb el…
Joaquim Reig i Rodríguez
Economia
Política
Polític i empresari.
Advocat 1916, pertangué 1919-25 al cos jurídic militar Fou el més destacat collaborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista Fou un dels inspiradors 1918-24 de la línia ideològica de La Correspondencia de Valencia , òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València 1931-33 i síndic formà part de la comissió proestatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal Diputat a corts 1933-36 per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista 1933 i la Unió Valencianista 1936 Fundà i dirigí el setmanari El Camí 1932-34…
Nikola Pašić
Història
Polític serbi.
Contrari a la política de la dinastia dels Obrenović, creà el 1877 el diari Samauprava ‘L’Autonomia’, que esdevingué l’òrgan del partit radical serbi Exiliat el 1883, tornà el 1889, amb l’abdicació del rei Milan I, i establí una constitució democràtica President del govern 1891-92, a causa de la seva política russòfila hagué de deixar el poder i passà, a partir del 1893, a enfrontar-se amb la política conservadora i austròfila d’Alexandre I Assassinat aquest 1903, s’emparà novament del poder i continuà amb la seva política russòfila i antiaustríaca, aspirant a crear un fort estat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina