Resultats de la cerca

Es formà a l’escola Francesc Aragó de Barcelona i al Cercle Artístic de Sant Lluc De molt jove entrà al gabinet de l’arquitecte Francesc Folguera Internat al camp de concentració de Sant Cebrià 1939, d’on escapà, i després al d’Argelers 1940, hi dibuixà escenes de la vida dels camps i dels internats l’any 1992 foren dipositades a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals 129 reproduccions d’aquests dibuixos o fotografies El 1941 s’installà al Conflent, primer a Marquixanes i en acabat a Taurinyà Exposà aquarelles amb els Artistes Independents Rossellonesos a Perpinyà 1945 i…

Conegut a la seva època per Bonifaci S'establí a Barcelona amb el seu pare, Francesc, pentinador de lli, ambdós de Tolosa Exercí l’escultura a Barcelona el Sant Pau del pati de la Casa de Convalescència 1678, la Santa Eulàlia per a l’obelisc del Pedró 1686 ―destruïda el 1936― i les imatges per al retaule de Santa Magdalena , a la catedral 1688 L’any 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau , i li fou encarregat el de Sant Isidre Retaule del Roser de l'església parroquial de Riudoms, obra de Lluís Bonifaç imatge anterior al 1929 © Museu d'Art Modern de la Diputació de…

Al llarg de la seva carrera com a jugador guanyà nou títols de Grand Slam open dels EUA 1946, 1947, Wimbledon 1947 i, en dobles, l’open dels EUA 1940, 1941, 1943, 1947 i Wimbledon 1946, 1947 Guanyà també la Copa Davis amb l’equip americà el 1946 i el 1947 Retirat el 1954 per una artritis a l’esquena, es dedicà des d’aleshores a defensar els drets i els interessos dels jugadors de tennis professionals, i amb aquest objectiu creà l’Associació de Tennis Professional ATP el 1972, organització que, si bé al capdavant de la qual protagonitzà el 1973 un enfrontament amb la Federació Internacional…

Estudià a Praga, i fins a la Primera Guerra Mundial treballà com a professor de música i director de cors a Zemun i Belgrad Acabat el conflicte, s’installà a Zagreb, on s’estrenaren per primera vegada obres seves, i també la primera òpera, Ženidba Miloševa 'El casament de Miloš', 1917 Fou director de l’Òpera de Zagreb 1921-26 i, del 1927 al 1933, també de les d’Osijek, Split i Novi Sad El 1939 se n’anà a Belgrad, on fou professor i rector de l’Acadèmia de Música de la ciutat També fou fundador director de l’Institut de Musicologia de l’Acadèmia Sèrbia És el representant més…

Fou un estudiant brillant que estudià en diverses universitats europees abans de doctorar-se en dret a la Universitat de Heidelberg el 1867 Acabat el doctorat, impartí classes a la Universitat de Berna abans d’obrir un bufet d’advocats a Delemont El seu prestigi el portà a incorporar-se a la política quan fou designat cap d’instrucció pública, càrrec que ocupà durant gairebé trenta anys El 1882 fou elegit per formar part del Gran Consell de Berna, del qual fou el president durant el període 1886-87 Del 1884 al 1890 fou membre del Consell dels Estats de Suïssa i des del 1890 fins…

Professor de política econòmica i director d’estudis i estadística del Banco de Portugal 1977-79 i 1981-85 Membre del Partido Social Democrata , en 1980-81 fou ministre de Finances en el govern de centredreta de Francisco Sá Carneiro , el 1983 esdevingué president del seu partit i el 1985, després de la victòria electoral socialdemòcrata a les eleccions generals, fou successivament reelegit com a cap de govern fins el 1995, en què renuncià a la candidatura de les legislatives per a presentar-se a les presidencials de l’any següent, en les quals fou derrotat pel socialista Jorge Sampaio Els…

Sense haver acabat mai els estudis universitaris, des del 1898 explicà literatura a la universitat Dirigí la Biblioteca Nacional Fou diputat a Corts pel Partido Colorado 1902, 1907 Fou enviat per la revista Caras y Caretas a Europa el 1916, on morí, en plena joventut, atacat de febre tifoide El periodisme fundà Revista Nacional de Literatura y Ciencias Sociales , 1895 i la política acapararen part de la seva activitat sense minvar, però, ni l’interès ni la influència de la seva tasca de pensador i d’educador Essencialment eclèctic, no pot ésser considerat un filòsof sistemàtic…

El 1945 s’afilià al Partido Revolucionario Institucional PRI, i aviat en fou un membre important Entre altres càrrecs públics, ocupà el de ministre de Patrimoni 1970 i el de secretari de Finances i Crèdit Públic 1973-75 Fou president de la república 1976-82, càrrec en el qual dugué a terme una ampliació del Parlament que garantís una representació mínima de l’oposició cosa que feia menys evident l’omnipresència del PRI Afavorí l’explotació i l’exportació de les reserves de petroli descobertes aquells anys als estats de Tabasco i Veracruz, però gran part dels beneficis d’aquest comerç foren…

Germà de Fèlix Torres i Amat de Palou Estudià al seminari de Barcelona Fou bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari 1799 Amb el fons d’aquesta començà la recollida de materials per a portar a terme un projectat diccionari d’autors catalans, del qual deixà un primer esborrany —amb informació sobre més de mil escriptors— i que fou acabat pel seu germà Fèlix Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, y dar alguna idea de la antigua y moderna…

Fill d’un tallista d’origen islandès, fou deixeble de NAAbilgaard a la Royal Academy de Copenhaguen 1781-93 Des del 1796 amplià estudis a Roma, on residí d’una manera gairebé ininterrompuda fins l’any 1838 adoptà el nom d’Alberto Membre de l’Accademia di San Luca 1808, n'esdevingué president en 1827-28 Assolí un gran prestigi internacional Bé que continuà mantenint estudis a Roma, el 1838 tornà a Copenhaguen, ciutat a la qual llegà les seves obres, les seves colleccions i la seva fortuna, que foren consagrades a la creació del museu que duu el seu nom, acabat el 1848 És…