Resultats de la cerca

Potser fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i d’Elvira Sarroca germà de Pere Sarroca, conegut per Pere del Rei Criat a la cort reial, fou rector d’Albalat 1260, canonge sagristà de Lleida 1267 El 1269 participà amb galera pròpia a l’estol reial en croada a Terra Santa Fou consagrat el 1273 bisbe d’Osca i deixà el seu càrrec lleidatà al seu germà Pere Fou un dels signants del codicil del testament reial 1274, acompanyà el rei a Xàtiva i d’allí a València, on aquest morí El nou rei Pere II l’acusà de retenir objectes del rei difunt i li confiscà els béns S'enemistà també amb el justícia d…

Vida i obra Augustinià 1622, catedràtic de teologia de la Universitat de Barcelona 1641 i partidari de Lluís XIII de França en el conflicte del 1640, aquest el nomenà cronista i predicador reial 1642 i abat de Sant Cugat del Vallès 1643-52, 1662-70 Escriví, en català, un tractat sobre la política assistencial barcelonina, Govern polític de la ciutat de Barcelona per a sustentar los pobres Barcelona 1636 Durant els anys 1640-41 portà a terme una activitat política ingent a través de sermons i de la publicació, sovint anònima, d’opuscles destinats a contrarestar la propaganda oficial…

Entrà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres els pares Anselm Viola i Narcís Casanoves 1780-86 Ingressà al monestir el 1790, i fou mestre de l’escolania abans i després de la guerra del Francès, que el 1811 assolà Montserrat El 1818, en retornar l’activitat a l’escola nia, compongué peces tant per al culte com per a l’estudi dels nois, segons els escassos i precaris mitjans al seu abast L’any 1822, durant el Trienni Liberal, monjos i escolans hagueren d’abandonar altra volta el monestir, on s’installaren novament el 1824 A causa de l’exclaustració de Mendizábal 1835, Montserrat…

Se li atribueix l’autoria del Commentarium in Apocalypsin, redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786, i que donarà lloc al grup de manuscrits miniats coneguts amb el nom genèric de Beatus Home erudit i amb una gran cultura teològica, el Beat de Lièbana intervingué en la controvèrsia de l’ adopcionisme , doctrina encapçalada a la península Ibèrica per l’arquebisbe Elipand de Toledo i el bisbe Fèlix d’Urgell L’esmentada doctrina, que considera que Jesucrist, en tant que home, és fill de Déu per adopció i no per natura, és contrària als principis del concili de Nicea 325…

Visqué a la cort de Pere el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran 1389 a fi que la successió recaigués en l’infant Martí Acompanyà l’infant Martí en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa Administrà també els béns de Maria de Luna El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli a València Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII,…

Pertanyent a l’ètnia gbaia, s’incorporà de jove a l’exèrcit, i sota el règim de Jean-Bédel Bokassa ascendí en l’escalafó Enderrocat Bokassa 1979, fou successivament ministre de defensa i d’informació Després de participar en un cop d’estat fallit contra el president André Kolingba, fugí del país 1982 Es reincorporà a l’exèrcit després que Ange-Félix Patassé hagués accedit a la presidència 1994, i arribà a cap d’estat major El 2003 encapçalà una rebellió militar que enderrocà Patassé i s’autoproclamà president, càrrec en què fou confirmat en les eleccions del 2005 i el 2011, qualificades de…

Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…

Visurà obres de Pere Nunyes i Enric Fernandes 1527 i el retaule de Poblet del seu rival i antic collaborador Damià Forment 1536, que criticà obertament Associat amb els tallistes Jean de Tours i Joan Massiques, executà retaules a Mollet, Dosrius, Canyamars i Marata 1530 només amb Jean de Tours, féu el retaule major d’Arenys de Munt Féu altres contractes a Barcelona, Terrassa 1539, Montcada 1544, Sàsser 1548, Sant Esteve de Castellar 1569, Lliçà de Munt 1576 i la Granada 1578, obres de les quals hom només conserva l' Enterrament de Jesús , de Terrassa, deteriorat el 1936 cripta de l’església…

Fill d’un ric comerciant de Reims, degué la seva ràpida carrera a Mazzarino, el qual, havent-li confiat l’administració de la seva fortuna personal 1651, el recomanà, en morir, a Lluís XIV Després d’haver provocat la caiguda del superintendent Fouguet, que ell acusà de malversació de fons, fou nomenat intendent d’hisenda 1661 i esdevingué poc temps després controlador general 1665, secretari d’estat de la casa del rei 1668 i de la marina 1669 En vuit anys acumulà a les seves mans tota l’administració central de França, la reorganitzà en un sentit unitari, n'eliminà els abusos i fou l’…

Crescuda en la fe catòlica, a disset anys ingressà a la congregació del Sant Infant Jesús Durant l’estada al convent estudià literatura anglesa pel St Anne’s College de la Universitat d’Oxford, bé que no obtingué el doctorat perquè la seva tesi fou declarada no avaluable El 1969 abandonà l’orde, al qual acusà públicament d’abusos físics i psicològics en la crònica d’aquests anys, Through the Narrow Gate 1982 Mestra en una escola per a noies fins aquest mateix any, posteriorment es dedicà a escriure guions per a televisió El 1984, un encàrrec per a un documental sobre Sant Pau la portà a…