Resultats de la cerca
Es mostren 5889 resultats
Santiago Roca-Delpech i Costa
Pintura
Pintor.
Era fill i deixeble de Jaume Roca i Delpech En les seves pintures, d’execució acurada, pròxima a l’hiperrealisme —fou un dels més personals representants de l’hiperrealisme o realisme màgic a Catalunya—, tracta el paisatge urbà amb desolades vistes de racons urbans catalans o anglesos, perseguint la revelació de la geometria que hi és implícita i eludint-hi la presència de la figura humana, per la qual cosa s’apropa al caràcter de la pintura metafísica Exposà des del 1965
Josep Punsola i Vallespí
Ajuntament de Mataró / família Punsola
Literatura catalana
Poeta.
Des de la delegació mataronina de la Unió Excursionista de Catalunya afavorí la recuperació cultural catalana de la postguerra Hi organitzà una secció musical i hi collaborà amb Elisard Sala, per al qual escriví el text de les Cançons de muntanya, de nit i de camí 1949 Fou guionista de les destacades pellícules amateurs d’Enric Fité, com Porta closa 1948, el guió de la qual fou premiat a Estocolm l’any següent Deixà un recull de Poesies 1949, reeditat el 1970
,
Josep Sarroca
Literatura catalana
Escriptor polític.
Vida i obra Doctor en teologia, publicà Política del comte d’Olivares, contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí Barcelona 1641, un opuscle dedicat al capítol de canonges d’Urgell on relata els fets ocorreguts a Catalunya el 1640 i a l’inici del 1641 Hi valora la política dels consistoris catalans i la del comte duc, i hi denuncia tant les arbitrarietats comeses per aquest contra els catalans com els desastres que comportà per als castellans mateixos Bibliografia Serra i Puig, E 1995 Vegeu bibliografia
Dídac Monjo i Carreras
Música
Tenor.
A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, de Maó Passà a Barcelona, on cantà al cor del Gran Teatre del Liceu 1945-48 des del 1948 hi féu papers de tenor còmic o de caràcter amb el nom artístic de Diego Monjo Actuà en l’estrena de Canigó , d’AMassana 1953 A partir dels anys seixanta hi exercí també sovint de director escènic Aïda , 1985 Els darrers anys de la seva vida presidí l’Associació d’Amics de s’Òpera de Maó
Luis Barahona de Soto
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta i humanista.
De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana
Josep Bayo Bernad
Futbol
Futbolista.
Jugà com a defensa Fou jugador del Futbol Club Barcelona 1935-37 i campió de Catalunya 1936 Els primers anys de la postguerra jugà en el Constància d’Inca i el Poble Nou 1942-43 A l’estiu del 1943 retornà al Barça, però després de jugar-hi un partit passà al Reus La temporada1944-45 fitxà pel Sabadell, en el qual milità fins el 1949 hi disputà 61 partits de Lliga i arribà a ser capità Jugà un partit 1948 amb la selecció catalana
Álvaro Háñez
Història
Nebot i lloctinent del Cid.
Quan Yaḥyà ibn Ismā'il ibn Yaḥyà al-Qādir sortí de Toledo, l’acompanyà, en nom d’Alfons VI, a València per tal que aquell hi fos acceptat Malgrat l’hostilitat del poble recelós que al-Qādir lliurés la ciutat al rei castellà, com havia fet amb Toledo, acampà amb la seva mainada a Russafa i hi fou el veritable senyor 1085-86 Lluità amb Alfons VI a Zalaca 1086 i a Uclés 1108 i morí en les lluites intestines del regnat d’Urraca
Perot de Vilanova i Perves
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Fou professor a la Universitat de Lleida i es doctorà en drets a Barcelona 1562 Escriví unes Memòries per a sempre que van del 1551 al 1573 Hi parla de temes personals estudis, possessions i de notícies de la Barcelona de l’època de Felip II Dona una visió personal de les corts de 1563-64, a les quals assistí com a representant del braç militar, i on hi hagueren friccions entre la monarquia i els representants de les institucions catalanes Bibliografia Simon i Tarrés, A 1991 Vegeu bibliografia
Abel Hernández Sánchez
Futbol
Futbolista.
Actuava de defensa central i començà jugant a l’OAR Vic, d’on passà al Sabadell, a segona divisió Fou dues temporades jugador arlequinat 1955-57 Fitxà aleshores pel RCD Espanyol i s’hi mantingué fins la temporada 1964-65 Hi disputà 74 partits de Lliga i fou un dels puntals de l’equip que la temporada 1962-63 retornà a primera divisió Fou una vegada internacional B En retirar-se fou durant un temps traumatòleg del CE Sabadell El 1989 fou candidat a la presidència del RCD Espanyol
Joan Pié
Escultura
Escultor.
Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d’Automne Participà en exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l’efígie de Pi i Margall 1932 Exposà a La Quinzaine d’art espagnol de París 1942 a la Galerie Charpentier Hi ha obres seves a París i a Nova York Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l’art català de l’època
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina