Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i és membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà un Diccionari general d’heràldica…

S’inicià en l’arbitratge l’any 1956 Debutà a la primera divisió en un partit Vendrell-Espanyol i el 1967 assolí la categoria internacional En total, dirigí 60 partits internacionals i participà en quatre Campionats d’Europa i dues Copes de les Nacions de Montreux Es retirà i rebé un homenatge durant l’Europeu que se celebrà al Palau Blaugrana de Barcelona 1979

S’inicià en el Reus Deportiu, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1999-2000 Després jugà al Tenerife 2001-03, 2004-08, el Blanes 2003-04, l’Igualada 2008-10, el Vilanova 2010-13 i el Vendrell 2013-17 La temporada 2017-18 fitxà pel CE Lleida Llista Blava Guanyà dos Copes CERS 2008, 2017, una Copa del Rei 2014 i una Lliga catalana 2016

Format com a jugador al Club de Golf de Sitges, fou quatre vegades campió de Catalunya 1966, 1968, 1969, 1970 També guanyà l’Obert de Portugal 1961 i, juntament amb el seu germà Àngel, Sebastián Miguel i Valentín Barrios, guanyà tres anys seguits la Copa d’Europa per equips El 1970 fou subcampió d’Espanya Fou entrenador del Club de Golf Vallromanes i del Centre de Golf el Vendrell

Davanter format a la UE Horta i als equips de base del Futbol Club Barcelona, fou campió d’Europa juvenil i júnior Com a sènior jugà al Vigo Stick una temporada i mitja i al CP Vilafranca, mig any Fitxà pel CE Vendrell 2010-12, i el 2012 s’integrà al CP Vic Amb la selecció espanyola absoluta, es proclamà campió del món el 2011 També fou internacional amb Catalunya

Batxiller, contrari a la política d’Álvaro de Luna, passà a Navarra, on fou protegit per destacats personatges Escriví la Visión delectable de la filosofía y artes liberales, metafísica y filosofía moral ~1480, enciclopèdia científica de l’època de caràcter allegòric, que palesa influències de Maimònides, Ibn Baǧǧa, Isidor de Sevilla, Boeci i MCapella, entre altres Traduïda al català, fou impresa a Barcelona per Mateu Vendrell el 1484

Fill de la pianista Júlia Obradors, estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Lluís Millet i amb Joan Lamote de Grignon Fou director de l’Orquestra del Liceu, de l’Orquestra Simfònica de Ràdio Barcelona i més tard, de l’Orquesta Filarmónica de la Gran Canaria Escriví sarsueles, com Angelus amb text d’Emili Vendrell, La comèdia del diable i unes Canciones clásicas españolas per a cant i piano

Fill de Joan Agustí i Pujol Olot, Garrotxa 1906 – 1965, que inicià l’empresa familiar amb la inauguració del cine Núria 1943-2001, a Olot, i l’emblemàtic teatre Ultònia 1945-2000 de Girona El 1964 Narcís Agustí inaugurà a Olot el Cine Grido, i posteriorment, els multicines Catalunya 1 i 2 1978-2000 i Catalunya 3 1982-2000 a Girona, pioners a la província, i més tard onze sales noves l’any 2000 No obstant això, la seva tasca empresarial se centrà fonamentalment a Tarragona, on obrí nombrosos cinemes, com els Òscar tres pantalles, 1985-2001 —amb la inauguració del qual aparegué per primer cop…

Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres

Començà a jugar als Maristes de Barcelona – CE Sant Joan, on guanyà el Campionat d’Espanya juvenil en tres ocasions Es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola, essent el porter menys golejat del campionat La seva trajectòria professional transcorregué en el CT Barcino, el CE Noia, el CE Vendrell, el CP Mollet i el CP Vilanova Com a sènior, fou internacional absolut onze cops En categoria de veterans, guanyà cinc Campionats de Catalunya amb el CT Barcino