Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Àngel Samblancat i Salanova
Història
Periodisme
Història del dret
Advocat, polític i periodista.
Resident a Barcelona, destacà com a publicista de llenguatge cru i opinions anarquitzants i anticlericals, que el dugueren en diverses ocasions a la presó Fundà, entre altres, El Intransigente 1913, La Ira 1914 i La Barricada 1918, collaborà en especial en El Diluvio , La Publicidad i L’Esquella de la Torratxa i substituí posteriorment MAguilar en la direcció de La Campana de Gràcia Formà part de la candidatura de Renovació, encapçalada per JQueraltó, el 1914, signà el manifest fundacional del Bloc Republicà Autonomista de l’abril del 1915 i finalment ingressà en el Partit Republicà Català…
Jeroni Jacint Espinosa i Lleó
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble, de bon principi, de Jeroni Rodríguez de Espinosa Establert el 1612 a València, quatre anys més tard figura al collegi de pintors d’aquesta ciutat 1616 Una primera etapa manierista fins als voltants del 1640 recorda l’estil dels Ribalta, i una segona etapa fins a la seva mort l’acosta a l’art hieràtic de Zurbarán Hom pot considerar com a primera obra seva important l’encara manierista Crist del rescat 1623, però no fou fins a la mort dels Ribalta 1628 que fou tingut dins el món artístic valencià com una primera figura El 1634 féu el retrat dels Vives de Cañamaas Després d’un…
Alonso Cano
Arquitectura
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i arquitecte barroc.
Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc de Borja ,…
Salvador Sunyer i Aimeric
Política
Activista polític i cultural i poeta.
Als tretze anys començà a treballar com a auxiliar de farmàcia, feina amb la qual es guanyà la vida durant molts anys Després de la Guerra Civil de 1936-39, participà en els moviments de joventut d’Acció Catòlica 1940-55 Aquests anys començà a collaborar en publicacions diverses i participà en certàmens literaris, sobretot de poesia, alguns dels quals guanyà Interessat pel teatre des del final dels anys cinquanta, el 1959 dirigí el grup teatral Estil i cursà art dramàtic El 1967 impulsà el Grup d’Expressió La Pastera, del qual fou coordinador Després d’obtenir el 1965 el grau superior de la…
Gustav Leonhardt
Música
Organista i clavecinista holandès.
Estudià orgue i clavicèmbal amb Eduard Müller a la Schola Cantorum Basiliensis i, més tard, a l’Acadèmia de Música de Viena, on es diplomà en orgue i clavicèmbal La seva carrera concertística començà a la capital austríaca el 1950, on es presentà com a intèrpret de L’art de la fuga , de JS Bach Fou professor de l’Acadèmia de Música de Viena 1952 i el 1954 fou nomenat professor del Conservatori d’Amsterdam i organista titular de la Waalse Kerk d’aquesta ciutat Intèrpret historicista de la música dels segles XVII i XVIII, el 1955 fundà el Leonhardt Consort, que dirigí i que fou una de les…
,
Bernat Martorell
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Fill segon d’un carnisser Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte enllestit el 1427 S'establí oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li estengueren un rebut per a la realització d’unes pintures per al trentenari Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l’obra de Jaume Huguet es reflecteixen en el seu estil Fou la màxima figura del gòtic internacional , introduït a Catalunya pel primer d’aquests, que ell superà en naturalisme i humanisme Servà, però, l’absència d’ornamentació espacial, la simplicitat dels fons paisatgístics i de…
Joan Baptista Sanz i Galí
Historiografia catalana
Advocat i cronista.
Fill d’Antoni Sanz, barber i cirurgià vigatà provinent d’una família de pagesos de Tordera, obtingué el grau de doctor en dret i es casà amb Magdalena Martínez, natural de la vila de Ripoll És autor d’una Relació breu dels successos, segones intencions y locuras que han succehit y se són fetes en la ciutat de Vich, des de l’any 1634 fins al 1641 inclusive , crònica vigatana que té especial interès per la detallada relació que fa dels diversos motins i avalots que patí la capital d’Osona des del maig del 1640 fins a la primavera de l’any següent És un relat ple de vivesa, ja que l…
Johann Sebastian Bach
Música
Compositor alemany.
A deu anys restà orfe de pares Descendent d’una família de músics Bach , rebé probablement del seu pare, Johann Ambrosius Bach, músic de la cort, les primeres nocions de l’ofici musical El seu germà Johann Christoph Bach, amb el qual continuà la seva educació musical, l’acollí a casa seva, a Ohrdruf, on tenia el càrrec d’organista A quinze anys, gràcies a la seva bona veu, trobà una plaça de cantor a la Michaeliskirche de Lüneburg, on visqué tres anys de formació intensa, en contacte amb obres d’autors alemanys, flamencs i italians que trobà a la biblioteca del Lyceum A divuit anys havia…
Gastó IV de Foix
Història
Comte de Foix (1436-71) i de Bigorra (Gastó I) (1436-71), vescomte de Bearn (Gastó XI) (1436-71), de Castellbò (Gastó II) (1423-62), de Narbona (Gastó I) (1447-68), de Marsan, Gabardà, Vilamur (Llenguadoc) i Lautrec.
Fill i successor del comte Joan I i de Joana d’Albret Durant la seva minoritat estigué sota la tutela del seu oncle el comte Mateu I de Comenge El 1434 es casà amb la infanta Elionor d’Aragó, filla del rei Joan II, i aquest els declarà successors al tron de Navarra 1455, després de desheretar el príncep de Viana i la infanta Blanca Abans de la mort 1464 d’aquesta, que retingueren al castell d’Ortès, ja s’intitulaven prínceps de Viana El 1436 renuncià, a petició del rei de França, a la qualificació de comte per la gràcia de Déu El 1453 expulsà els anglesos de la Guiena, i en recompensa el rei…
Lluís Busquets i Grabulosa
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Doctor en filologia catalana, és també llicenciat en filologia hispànica, teologia Roma, filosofia Roma i ciències de la informació i diplomat en cinema Dedicat professionalment a l’ensenyament secundari, compagina aquesta activitat amb les collaboracions a la premsa El Correo Catalán , Diari de Barcelona , Diari de Girona , Revista de Catalunya , Serra d’Or , entre d’altres i la ràdio Catalunya Ràdio Ràdio Olot És autor d’una obra en diferents gèneres testimoni de la diversitat dels seus interessos Es donà a conèixer com a autor de narrativa infantil i juvenils entre d’altres, publicà El…
,