Resultats de la cerca

Fou guardonat, juntament amb FMurad i RFurchgott, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998, per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en els sistemes cardiovascular, nerviós i immunològic Furchgott havia demostrat, cap al final de la dècada dels setanta, l’existència d’una molècula, produïda a les cèllules de l’endoteli, que produïa vasodilatació Anys més tard i de forma independent, Furchgott i Ignarro identificaren aquesta substància com l’òxid nítric, un gas de vida mitjana molt breu, que es difon a través de les membranes biològiques L’òxid nítric…

Farmacòleg del departament de biologia integrada, farmacologia i fisiologia de la Universitat de medicina de Texas, fou guardonat, juntament amb RFurchgott i Louis JIgnarro, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998 pels seus descobriments sobre el paper de l’òxid nítric monòxid de nitrogen en el sistema cardiovascular Conjuntament amb Furchgott demostrà que l’acció vasodilatadora de la nitroglicerina i d’altres fàrmacs vasodilatadors depèn de la formació d’òxid nítric, que en actuar sobre el múscul llis dels vasos en provoca la dilatació a més a més, l’òxid nítric actua com un…

Nascut Lance Edward Gunderson, el 1974 la seva mare li canvià el cognom peI del seu segon marit Inicià la carrera esportista en el triatló, del qual fou campió als EUA el 1989 i el 1990 en la modalitat de menys de vint anys, però poc després passà al ciclisme l 1991 fou campió amateur dels EUA i el 1992 participà en els Jocs Olímpics de Barcelona, i ja com a professional, entre d’altres, participà al Campionat de Zuric, on aconseguí una segona posició El 1993 guanyà el mundial de ciclisme Establert durant vuit mesos l’any a Europa, guanyà curses com la Fletxa Valona o la Clàssica de Sant…

Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans  Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz 1957, premi…

El 1956 la seva família emigrà a São Paulo, on fou obrer metallúrgic Des del 1969 ocupà càrrecs en el sindicat metallúrgic de São Bernardo do Campo, organització propera a la dictadura brasilera Des de la presidència del sindicat 1975, participà en un nou moviment sindical independent que el 1980 culminà en la fundació del Partido dos Trabalhadores PT, del qual fou el principal dirigent fins l’any 1994, i pel qual fou diputat des del 1986 i candidat a la presidència de la República els anys 1988, 1994 i 1998 En les eleccions presidencials del 2002 encapçalà una candidatura conjunta que…

Militant d’esquerres, ha ambientat la major part de la seva obra a la seva Marsella natal, amb el protagonisme d’un grup d’actors habituals, alguns d’ells amics d’infantesa, i la seva pròpia dona, Ariane Ascaride Les seves pellícules combinen el retrat costumista amb la denúncia social entre d’altres, ha dirigit Rouge midi 1983, Dieu vomit les tièdes 1989, L’argent fait le bonheur 1993, À la vie, à la mort 1995, Marius et Jeannette 1997, À la place du coeur 1998, À l’attaque 2000, La ville est tranquille 2000, Marie-Jo et ses 2 amours 2002 i Mon père est ingéneur 2004 L’única pellícula que…

Després d’escriure els guions de comèdies com ara Por fin solos 1994 i Los hombres siempre mienten 1995, d’A del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia 1996, basada en un guió propi Les seves pellícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera Barrio 1998, el documental Caminantes 2001,  Los lunes al sol 2002, guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pellícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas 2005, guardonada també amb tres premis Goya, Amador 2010, Un día perfecto 2015, que…

S’inicià al CD Milan i el 1992 s’incorporà al juvenil del RCD Espanyol Encara formant part de l’equip filial, debutà a primera divisió el 1997 La temporada 1997-98 anà cedit al Deportivo Alavés, i a l’inici de la següent, a la Unió Esportiva Lleida, fins que el desembre del 1998 s’incorporà al primer equip del  Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona  de manera definitiva Durant tretze temporades 1996-2010 disputà 380 partits oficials, 340 dels quals a la Lliga, on marcà 134 gols i es convertí en el màxim golejador català de la història de la competició Fou capità i el màxim golejador de la…

Música precoç, a 11 anys publicà el seu primer disc, Björk , un treball de versions de clàssics de bandes com ara The Beatles, que fou un èxit popular a Islàndia La seva carrera musical continuà al seu país, on formà part de les bandes Exodus, Jam 80, Tappi Tíkarrass i Kukl, que canvià de nom per Sugarcubes, sextet de pop independent que obtingué reconeixement a les illes Britàniques Abans de la dissolució del grup, el 1992, publicà Gling-Gló 1990, un treball d’estàndards de jazz que Björk cantà majoritàriament en islandès i que posà de manifest el seu eclecticisme dins del terreny de la…

Es convertí en la velocista més destacada dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 en guanyar tres medalles d’or 100 m llisos, 200 m i 4×100 i una d’argent 4×400 i aconseguí dos rècords del món, el dels 100 m, amb una marca de 1049 s, i el dels 200 m, amb 2134 s