Resultats de la cerca

Llicenciat per la Universitat de València, amplià estudis a les universitats de Tübingen i Besançon Professor, successivament, a la Universitat de les Illes Balears 1994 i a la Universitat Pompeu Fabra 1999, d’on esdevingué catedràtic el 2002, és autor d’uns 200 treballs publicats que el convertiren en el matemàtic de l’Estat espanyol més citat internacionalment Inicialment, es dedicà a l’anàlisi funcional i, posteriorment, al processament digital d’imatges i el seu tractament per ordinador, matèries en les quals esdevingué un referent internacional De les seves publicacions hom pot esmentar…

Ingressà en l’orde franciscà 1900 i fou ordenat de sacerdot 1909 Estudià a Roma i Quaracchi Toscana i retornà a València 1916, on fou cronista de l’orde Passà a Madrid 1920, on fou collaborador i director 1924-36 de la revista Archivo Ibero-Americano , en la qual publicà documents i articles d’història catalana Realitzà estudis de literatura medieval, com El escritor fr Francisco Eximénez en Valencia 1920-26 i publicà els articles “Estatge de Joanot Martorell a Londres” 1929, “Ausiás March y Joanot Martorell” 1930, “Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV” 1930 i “El Llibre dels Àngels…

Actuà en obres de Frederic Soler, amb la companyia La Gata Dirigí obres teatrals al Liceu, al Teatre Novetats i al del Nou Retir Autor de Sant Martí de Brufaganya , melodrama en vers 1871

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà…

El 1866 es presentà al Teatre Odeon de Barcelona com a dama jove Actuà, en català, en funcions de la societat La Gata El 1870 passà a la companyia d’ Antoni Tutau que, més tard, fou el seu segon marit, amb el qual actuà des d’aleshores, com a primera actriu Estrenà obres de Víctor Balaguer, Àngel Guimerà Galla Placídia , 1879, J Pin i Soler Sogra i nora , 1890 i Feliu i Codina La Dolores , 1892, entre altres Els seus fills foren l’actriu Dolors Delhom i l’actor i poeta Carles Delhom

Membre d’una família de músics, el seu pare l’ensenyà a tocar el violí, instrument amb el qual actuà en diferents orquestres alacantines El 1876 fundà una banda de música, La Lira, que més tard dirigí el seu germà Francesc Aviat esdevingué director de l’Orquestra del Teatre Principal d’Alacant amb un repertori de sarsueles i operetes L’experiència que assolí al capdavant d’aquesta orquestra l’animà a formar una companyia amb tots els membres de la seva família -els seus germans i els fills respectius-, que recorregué la Península i difongué, a més de sarsueles, operetes vieneses, molt en voga…

Treballà en teatre, cinema i televisió En teatre cal destacar les seves actuacions en El Mussol i la Gata , que el consagrà com a actor, Terentius , Puja't al carro , sobre la història del teatre, la paròdia Titànic de Pavana Espectacles, o L’aniversari de Don Eduardo , homenatge a Eduard Escalante En cinema és digna de menció la seva actuació a París-Tombuctú , de L G Berlanga, i en televisió cal esmentar la seva participació en la sèrie Blasco Ibáñez , dirigida també per Berlanga Fou autor de diferents guions i adaptacions, i de diferents muntatges de teatre infantil És…

De jove fou actor i apuntador, i, més tard, empresari del Teatre de Gràcia 1848, on estrenà la seva primera obra, La nit de Sant Joan , i del Teatre Odeon de Barcelona 1849-71, on dirigí cursos de declamació i on acollí 1864 les societats Melpòmene i La Gata de Frederic Soler Estrenà i publicà obres còmiques, algunes de les quals bilingües per la imposició oficial del 1867 Les tres Roses, o Los celos 1855, Set morts i cap enterro 1858, Cap geperut se veu lo gep 1860, Una nit de Carnaval 1862, La festa major 1869 i De rebot 1877, entre d’altres La seva obra enllaça el repertori de…

Es casà 1444 amb Inés de Portugal, filla de Fernando de Portugal, senyor d’Eça, i besneta del rei Pere I, i ambdós compraren 1444 les senyories de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber a Ausiàs Marc, amb el sogre del qual, l’escriptor Joanot Martorell, sostingué un llarg litigi Per evitar que el germà d’aquest, Galceran Martorell, intentés de portar el cas jurídicament davant el rei de Navarra i lloctinent general de València després, Joan II de Catalunya-Aragó, el feu empresonar, fet que motivà per part dels dos germans de Galceran, Joanot i Jofre Martorell, sengles cartells de…

Estudià lleis a València, on redactà i publicà el periòdic satíric “El Saltamartí” 1860-61 S’inicià en l’escena valenciana, en el Teatre Principal de València, de la mà de Joaquim Garcia-Parreño , amb l’obra De femater a lacaio 1858, a la qual seguiren, entre moltes altres peces còmiques de costums i paròdiques, Les eleccions d’un poblet 1859, En les festes d’un carrer 1861, La mona de Pasqua 1862, Aiguar-se la festa escrita a benefici dels damnificats per la riuada d’Alzira, del 1864, Telémaco en l’Albufera 1868, paròdia d’ El joven Telémaco , d’Eusebi Blasco, Carracuca 1873 i El que fuig de…