Resultats de la cerca

El 1948 fugí amb la seva família a Síria com a refugiat Es llicencià en dret a la Universitat de Damasc Fou cofundador d’ Al-Fatah  i, des del 1968, membre del Consell Nacional de Palestina i del Comitè Executiu de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina  OAP, del qual esdevingué secretari general el 1996 Des del 1980 estigué al capdavant del departament d’Afers Estrangers d’aquesta organització El 1988 substituí l’assassinat Abu Jihad en la cartera per als territoris ocupats Considerat un dels líders palestins més conciliadors, el 1977 fou un dels primers a propugnar una solució…

Partidari inicialment de l’entesa amb els francesos, el 1954 s’uní a la insurrecció i fou president del govern provisional de la República Algeriana del 1958 al 1961 El 1963 fou expulsat del FLN i del juliol del 1964 al juny del 1965 estigué empresonat L’any 1980 publicà Autopsie d’une guerre

Després d’una etapa dedicada a la publicitat, debutà en el cinema amb el curtmetratge neorealista Nan va Koutcheh ‘El pa i Alley’, 1970 Posteriorment dirigí, entre d’altres, els llargmetratges  Lebassi Baraye Arossi ‘Un vestit de casament’, 1976, Rah Hal-e Yek ‘Solució número 1’, 1978, Hamsarayan ‘El cor’, 1982, Khane-ye doust kodjast 'On és la casa del meu amic', 1987, que el donà a conèixer internacionalment, i Mashgh-e Shab ‘Deures’, 1989 Però l’èxit internacional li arribà amb Close-up 2010, Zendegi va digar hich 'La vida, i res més', 1992,  Zire darakhatan zeyton ‘A través de les…

Per tal de fer front a les agressions exteriors signà un tractat desavantatjós amb l’Imperi Otomà 1590 L’any 1599 prengué Herat i el Khorasan als uzbeks El 1600 reorganitzà l’exèrcit a l’estil europeu i derrotà diverses vegades els otomans, als quals prengué primerament Azerbaidjan, Geòrgia i Mesopotàmia 1603-07, i després Bagdad i les illes del golf Pèrsic 1623 A partir del tractat de 1636, les fronteres entre Pèrsia i l’Imperi Otomà es mantingueren estables fins al segle XIX El 1622 prengué Kandahār al gran mogol Ǧhāngīr i, ajudat pels britànics, destruí la colònia portuguesa d’Ormuz En…

Llicenciat en dret a la Universitat Muhàmmad V de Rabat 1963, s’involucrà en la lluita pels drets humans al Marroc i fou també un destacat dirigent en associacions de juristes els anys setanta El 1974 fou elegit membre del comitè executiu de l’ Istiqlāl , i del 1998 al 2012 n’ocupà la secretaria general Sota el regnat de Hassan II  fou successivament ministre d’Habitatge 1977-81 i d’Afers Socials 1981-85, ambaixador a Tunísia, on fou també representant del Marroc a la Lliga Àrab 1985-90, i ambaixador a França 1990-94 En accedir al tron Muhàmmad VI  estigué successivament al capdavant dels…

Feu de Kūfa Iraq la seva primera capital, però per raons de seguretat acabà residint a Hāšemiyya El sobrenom, que pot també significar ‘el generós’, és interpretat generalment com ‘el sanguinari’, pel fet d’haver-se dedicat a desfer totes les oposicions de sirians, d’omeies i d’altres, fins i tot dels qui l’havien ajudat a aconseguir el tron

Durant el seu regnat nominal Nādir Shāh fou regent

Fou tolerant amb els cristians i amb els estrangers Reconquistà Kandahār als tàtars 1648

Fou un dels fundadors de l’escola anomenada del Dīwān 1913-21, que propugnava la modernització de la poesia àrab Membre del partit Wafd, fou un decidit defensor de la democràcia i de l’europeïtzació d’Egipte És autor de La democràcia a l’Islam 1952 i d' El poder absolut al segle XX, on critica la Dictadura de Primo de Rivera Les seves poesies foren recollides en un divan 1916

Aquest li confià la presidència del consell del Caire i, el 1848, el nomenà representant seu Però ‘Abbās no fou reconegut com a tal fins a l’any següent, a la mort del seu oncle Ibrāhīm Paixà S’oposà a l’europeïtzació del país, però permeté als britànics la construcció del ferrocarril del Caire a Alexandria Mantingué bones relacions amb Turquia el soldà el nomenà paixà i es posà al seu costat en esclatar la guerra de Crimea 1854-55, durant la qual morí assassinat Fou suceït pel seu oncle  Muḥammad Sa‘īd Paixà