Resultats de la cerca

Format a l’Escola de Dibuix d’Alacant, amplià estudis, pensionat, a la de Sant Carles de València El 1809 fou cridat a dirigir interinament l’escola d’Alacant El 1815 es diplomà a Sant Carles, d’on fou acadèmic supernumerari el 1817 i de mèrit el 1818 Freqüentà els salons de la duquessa de Frias, i conreà la miniatura i el retrat al pastel, tècnica que esdevingué la seva especialitat El 1820 anà a Barcelona per retratar el Comte de Santa Clara En morir Maiol, el succeí com a cap de la sala de pintura de l’escola de Llotja 1834, per a on pintà Abraham i Agar Acadèmia de Sant…

Es formà a l’escola de Sant Carles de València, on fou premiat els anys 1792, 1795 i 1798 Acadèmic de mèrit el 1804, fou tinent de director de pintura el 1821 Morí poc després d’ésser nomenat director general de l’acadèmia Hom li'n coneix un Sant Vicent Ferrer València, Palau Arquebisbal i Agar i Ismael Madrid, Academia de San Fernando

Estudià a l’Escola Municipal de Música i amplià estudis amb Vicenç Mde Gibert El 1945 fou nomenat director de l’Orfeó Català, càrrec que deixà el 1977, i fou professor de solfeig, d’història de la música i d’estètica Les seves principals obres són el poema coral Agar, Poema nadalenc , per a solistes, cor i orquestra, El rústec villancet , per a quatre veus, etc Fou autor de cançons, sardanes i obres religioses

Féu pintura històrica Els infants de Lara , religiosa Comiat d’Agar i Ismael per Abraham i mitològica Naixement de Venus , collecció Andreu, Barcelona Eminentment retratista sobretot de la burgesia mitjana, protagonista del Romanticisme, fou el pintor de l’ambient intellectual del seu temps Cal destacar-ne els dos retrats collectius Lectura de Ventura de la Vega davant els actors de la seva època 1845 i Lectura de Zorrilla en el taller de l’artista 1846

Foragitat de casa, visqué errant pel desert Pare dels ismaelites, Mahoma el collocà al cap de la seva genealogia Segons l’islamisme, ajudà Abraham en la construcció de la Meca

Conegut musicalment per la seva tasca com a director de l’Orfeó Vilanoví entre els anys 1910 i 1912, compongué algunes obres líriques com A cal pintor 1900,  La filla del marxant 1906 i  Agar 1907, sobre texts d’Ambrosi Carrion, La nit 1910,  La fada del llac 1911, Alina 1913, Alma española 1917, Pablo, el pescador 1922, El estudiante 1922, entre d’altres Creador també d’algunes sardanes Rosalia , 1922, etc que encara formen part del repertori habitual de les cobles i el poema simfònic Nit de llengeda 1911

Es doctorà en dret a la Universitat de Saragossa Formà part de diverses associacions espanyoles i estrangeres de cinema, còmics i arts visuals Creà i dirigí a Sant Sebastià el Centro de Expresión Gráfica dins els Estudios Universitarios y Técnicos de Guipuzkoa EUTG, i com a editor fundà Cuto , el primer fanzín espanyol Amb les firmes Buru Lan, SA de Ediciones i Editorial Sadko edità un seguit de colleccions de fascicles de cinema i còmics Després fundà l’Editorial Pala premi Yellow Kid 1974 del Saló Internacional de Còmics de Lucca al millor editor estranger de còmics i Gasca & Romagosa…

Vida Fill de Lluís Millet i Pagès, es formà a l’Orfeó Català Estudià piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb J Canals, i contrapunt, fuga i orgue, amb VM de Gibert Exercí la docència al Conservatori Superior Municipal de Barcelona La seva etapa de director de l’Orfeó Català 1946-77 es caracteritzà pel sentit de continuïtat, i gran part de la programació es basà en el repertori històric i tradicional de l’agrupació Estrenà el Cant espiritual de Xavier Montsalvatge 1960 i l’oratori Verge Maria de Manuel Blancafort 1968, i feu conèixer a Barcelona l' Stabat Mater de Francis…

Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, a l’inici dels anys vuitanta fundà i liderà el collectiu  La Fura dels Baus , amb el qual creà Accions 1984, S uz/o/suz 1985 i Tier Mon 1988 L’any 1985 fundà el collectiu Art Total Grup Los Rinos Els anys noranta començà la seva carrera artística en solitari Des del 1994, l’ús de la tecnologia ha estat primordial en la seva creació Planteja temes clàssics com l’afecte, la identitat, l’escatologia o la mort, a través de muntatges que incorporen uns particulars prototips en què utilitza, a vegades de manera perversa, elements tècnics i…

Vida Des de la seva infantesa demostrà grans habilitats envers la música i ben aviat començà a tocar el violí i a compondre El seu pare intentà per tots els mitjans d’obtenir una beca per tal que el seu fill pogués anar a París a completar els estudis musicals, però mai no va aconseguir cap ajut Encara a Bilbao compongué un assaig d’octet, Nada y Mucho , Obertura Nonetto i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a catorze anys, escriví la seva única òpera, Los esclavos felices 1820, amb text de Llucià Comella El 1821 viatjà a París per a estudiar al conservatori de la capital…