Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Jaume Bendicho
Genealogia
Història
Genealogista i ciutadà honrat d’Alacant.
Al servei del duc de Gandia, fou batlle 1650 de les baronies de Murla, Orba i Laguar Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent
Ramon Amèrigo i Morales
Pintura
Pintor format a Alacant, a València i a Itàlia.
Participà en exposicions de València 1845 i d’Alacant 1845 i 1860, amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors Collaborà en la collecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo
Enrique Cerdán Tato

Lliurament del premi Maisonnave a Enrique Cerdán (2010)
Universitat d’Alacant
Periodisme
Periodista, autor i crític teatral, escriptor i guionista.
Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz…
Vicent Bendicho
Historiador, degà de la col·legiata d’Alacant.
Escriví, a partir d’uns materials del seu germà Jaume, una Crónica de la ciudad de Alicante, que arriba fins el 1650
Lluís Mas i Gil
Historiografia catalana
Historiador.
Intendent mercantil, fou professor de l’Escola Professional de Comerç d’Alacant i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Institut d’Estudis Alacantins El 1950 participà en els Jocs Florals d’Alacant amb el seu treball sobre el consolat d’Alacant Entre la seva obra sobre genealogia i heràldica destaquen La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales 1974, Toponimia alicantina en la nobiliaria española 1976 i l’edició del manuscrit del 1794 Nobiliario alicantino 1966…
Heliodor Guillén i Piedemonti
Pintura
Pintor, deixeble d’Aurelià Ibarra, de Llorenç Casanova i —a Madrid— de Casto Plasencia.
Molt considerat a Alacant, hi ocupà càrrecs professionals i honorífics i participà en la decoració del Casino Autor d’obres d’un gran format i de temes truculents Sols, diputació provincial El nàufrag, Casino El pescador de perles, fet com a pensionat a Itàlia, féu moltes obres de gènere, bells paisatges d’Alacant, racons de sagristies, claustres i temples, etc
Ignasi Pérez de Sàrrio i Palavicino
Història
Erudit.
Fou marquès consort d’Algorfa i senyor de Formentera de Segura Escriví Disertación sobre las medallas desconocidas españolas 1800, Disertación segunda sobre las medallas desconocidas españolas y navegación antigua en el mar Océano 1802 i diverses memòries sobre temes agronòmics, jurídics, astronòmics i econòmics Aplegà una notable collecció numismàtica El seu fill, Ignasi Pérez de Sàrrio i Ruiz-Dávalos Alacant 1777 — Montpeller 1836, fou militar i escriptor Llegà la seva biblioteca a l’església de Sant Nicolau d’Alacant i continuà la història genealògica de la seva…
Rafael Viravens i Pastor
Historiografia catalana
Cronista i arxiver.
Fill de Francesc Viravens, antic sergent de la guàrdia imperial napoleònica, i de Josefa Pastor, de modesta família noveldina, estigué mancat dels imprescindibles mitjans materials per a adquirir una sòlida formació i fou en gran part autodidacte Des de molt jove es vinculà al món de les arts gràfiques i exercí com a aprenent de caixista en algunes de les impremtes de més anomenada d’Alacant Amb el pas del temps, exercí diferents treballs a l’alacantina Fàbrica de Tabacs, fou director de les Cases de Beneficència i l’Hospital Civil, i arribà a aconseguir un lloc d’oficial en el…
Manuel Comeres
Música
Compositor i sacerdot valencià.
El 23 d’abril de 1723 succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella al capdavant de la capella musical de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, magisteri que durà quaranta anys Mossèn Gabriel Aznar ocupà el seu lloc interinament durant l’atac d’apoplexia que patí el 1762, i l’any següent Comeres renuncià definitivament a la plaça a causa de la seva malaltia La seva producció musical se circumscriu a l’àmbit religiós, i moltes de les seves obres estan basades en el cant pla i l’ús de la tècnica contrapuntística També escriví villancets i salms per a les principals festes…
José Tomás
Música
Guitarrista valencià.
Autodidacte en la seva primera formació musical, més tard estudià amb Regino Sainz de la Maza, a Madrid, i Emili Pujol i Andrés Segovia, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Continuà la seva formació amb Segovia als cursos de perfeccionament de Santiago de Compostella, on des del 1959 fou també professor ajudant El 1961 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional Andrés Segovia El mateix any obtingué per oposició la càtedra de guitarra al Conservatori de Música Òscar Esplà d’Alacant, on acomplí una tasca pedagògica molt destacada en la formació de tota una generació de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina