Resultats de la cerca

Orfe des de molt petit, començà la seva carrera a la capella de música de Mondoñedo com a escolà de cor sota el guiatge d’AC Santavalla, el qual l’arribà a afillar A divuit anys passà a ésser mestre de capella en funcions de Mondoñedo, ja que encara no tenia edat suficient Allí romangué tota la seva vida, tot i que se sap que rebé ofertes d’altres catedrals i que feu oposicions al mestratge de Santiago de Compostella El capítol de la catedral de Mondoñedo, coneixedor de les bones condicions de Pacheco per a la música, l’envià a ampliar estudis a Santiago amb Melchor López Fou un personatge d’…

Competí representant el club de boxa Estrellas Altas de Barcelona Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes superpesant en vèncer el púgil Àngel Arias 1993

Gaudí de la confiança de Felip II Membre del Consell de Castella, fou president del Consell d’Itàlia 1563 i inquisidor general 1573 Ajudà Antonio Pérez en el seu ascens polític i, amb l’ajut d’aquest, esdevingué arquebisbe de Toledo 1577, on convocà un sínode 1582 a favor de la reforma tridentina

Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el 1474, un…

Molts dels seus llibres tenen doble versió catalana i castellana A dos anys es traslladà a Barcelona amb la seva família, que visqué uns anys a les barraques de Montjuïc, i posteriorment es traslladà al grup de Cases Barates Eduard Aunós, al barri de Cantunis, d’on tragué gran part del material de la seva obra i on residí fins a la mort El 1939 hagué de deixar l’escola i començà a treballar en oficis diversos Autodidacte, començà a publicar els anys cinquanta, en què també s’inicià com a periodista Feu de la immigració a Catalunya dels anys 1950-70 matèria d’una literatura amb un clar esperit…

Estudià belles arts a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, i l’any 1959 rebé el Premio Nacional de pintura El 1964 fundà, amb la llicenciada en química i en teologia Carmen Hernández, el Camí Neocatecumenal al barri marginal de Palomeras Altas, als afores de Madrid Els seus esforços es centren en oferir una proposta de catequesi adequada als nous temps a partir del kerigma , la bona notícia de Crist ressuscitat que travessa tot l’itinerari neocatecumenal i que es basa en tres conceptes paraula, eucaristia i comunitat com a pilars de la vida cristiana…

Llicenciat en dret, fou un actiu opositor a la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1953-58, a través sobretot del grup constituït entorn de la revista Sardio Posteriorment, fou secretari d’ambaixada a l’Argentina, professor de literatura a la Universitat de Caracas i, els anys noranta, agregat cultural de Veneçuela a l’Estat espanyol Durant més d’una dècada dirigí i presentà a la televisió pública veneçolana el programa Contratemas , sobre literatura Collaborà també a la premsa De les seves obres, d’un realisme ombrívol, es poden esmentar les narracions Las hogueras más altas 1959, Asfalto-…

Professà en l’orde augustinià, del qual fou definidor i provincial de Castella Estudià a les universitats d’Alcalá de Henares i de Salamanca i fou catedràtic de filosofia moral i de Sagrada Escriptura d’aquesta darrera A causa del seu Comentario al Cantar de los Cantares 1561 fou perseguit i pres 1573-76 per la inquisició Escriví en prosa a més dels comentaris bíblics In Cantica Canticorum , In psalmo XXVI i Exposición del Libro de Job La perfecta casada 1583 i De los nombres de Cristo començat a publicar el mateix any, un dels llibres d’estil més elegant i equilibrat del segle XVI castellà…

Estudià belles arts i fundà, el 1947, la revista Cántico , punt de trobada d’un grup d’escriptors andalusos Ricardo Molina, Juan Bernier, Julio Aumente i Mario López, que reivindicaven l’herència de la Generació del 27  i una major exigència estètica vinculada a la tradició sensorial i barroca de la poesia andalusa La seva trajectòria lírica començà a Rumor oculto 1946 i Mientras cantan los pájaros 1948, per a confirmar-se a Antiguo muchacho 1950, Junio 1957, Óleo 1958, Almoneda 1971 i Antes que el tiempo acabe 1978, Tres voces de verano 1980 Aplegà el conjunt de la seva poesia fins el 1980 a…

La guerra civil interrompé els seus estudis d’arquitectura, però reorientà la seva vocació pel dibuix fent d’illustrador de contes infantils Autor de cartells cinematogràfics, descobrí una nova faceta de guionista d’ Unas páginas en negro 1949, Joan Fortuny i Armand Seville A partir d’aquí, la seva filmografia estigué associada amb la de Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre 1950 Hay un camino a la derecha 1953 Once pares de botas 1954 Familia provisional 1955 Expreso de Andalucía 1956 Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Altas variedades 1960 Los atracadores…