Resultats de la cerca

Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu Politècnic—,…

Membre del Club Natació Granollers, s’especialitzà en proves de velocitat Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure 1988 i 100 m lliure 1988, 1989 Fou també campiona d’Espanya de 50 m lliure 1989 Participà en diferents trobades internacionals i el 1988 rebé una beca de l’Associació d’Esports Olímpics ADO per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1990 li fou concedida la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació

Tant en les pròpies narracions Los ilusos , 1958 Los europeos , 1960 com en els guions cinematogràfics es caracteritzà inicialment per la utilització de l’humor negre Fou collaborador com a dibuixant de la revista humorística “”La Codorniz” i s’inicià com a guionista amb Marco Ferreri El pisito , 1958 El cochecito , 1960 L’ape regina , 1963, amb Lluis Garcia Berlanga Plácido , 1962 El verdugo , 1964 Tamaño natural , 1973 La escopeta nacional , 1978 i amb Carlos Saura Peppermint frappé , 1967 El jardín de las delicias , 1970 La prima Angélica , 1973 El 1981 rebé el Premio Nacional de…

Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il…

Vida Passà els seus primers anys a Rimbau Cotlliure i estudià a la Facultat de Lletres de la Universitat de Montpeller Fou professor de castellà, història i filosofia a Narbona i Perpinyà, i també director d’un seminari pluridisciplinari sobre el cinema espanyol a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de Montpeller Al principi de la dècada del 1960, començà a collaborar a la revista "Positif", coordinant el monogràfic Cinéma espagnol núm 32, 1960, i el 1962 fundà a Perpinyà el cineclub Les Amis du Cinéma, en homenatge a Jean Vigo Fruit d’aquella activitat i de la dèria que tenia per la…

Vida De jove es traslladà a Barcelona, on a partir dels disset anys posà de manifest la seva forta personalitat com a actriu Treballà d’acomodadora en un teatre al Parallel, on el 1921 fou elegida per encarnar el paper de Doña Inés, del Don Juan Tenorio El castigador castigado 1922, de Ricard de Baños, amb fotografia del seu germà Ramon Gràcies a l’èxit obtingut representà l’Elliot Dorsan del drama Lilian 1921-22, de Joan Pallejà John Pallears El 1925 actuà en El niño de oro , de José María Granada pseudònim de José María Martín López, escriptor teatral i actor, i en Nobleza baturra , de Joan…

Vida Fill de l’escriptor i polític Joan Estelrich i Artigues, estudià banca a l’estranger i fou director d’una sucursal bancària a Tànger Traslladat a Madrid, inicià estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas i el 1956 començà a treballar com a meritori i secretari de rodatge Fou ajudant de direcció en nombrosos films La vida alrededor 1959 i El extraño viaje 1964, ambdós de Fernando Fernán Gómez A las cinco de la tarde 1960, Juan Antonio Bardem Plácido 1961, Luis G Berlanga i a les produccions de Samuel Bronston rodades a Espanya Exercí de director de producció…

Llicenciat en ciències químiques, formà part de diversos grups de teatre independent com el GTI, La Pipironda o El Camaleó, amb el qual estrenà, entre d’altres, El retaule del flautista , de J Teixidor 1972, o també collaborà amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que representà per segona vegada la Ronda de mort a Sinera de S Espriu i R Salvat 1970 Participà en nombrosos muntatges com ara Primera història d’Esther , de S Espriu dirigit per Ricard Salvat, 1977, L’hèroe , de S Rusiñol dirigit per Fabià Puigserver, 1982, Fleca Rigol, digueu , de J M Muñoz Pujol dirigit per Ramon Ivars, 1985,…

Vida Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F Iquino Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro 1951, que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre 1951, Enrique Gómez i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Actuà en dues obres molt populars al costat de Joan Capri, Romeo de cinc a…

Vida i trajectòria professional Després d’estudiar econòmiques a la Universitat de Barcelona, es traslladà a Madrid, on cursà ciències polítiques 1961-64 Es diplomà en sociologia 1963-64 i ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía 1963-65, en l’especialitat de direcció, estudis que deixà inacabats en ser expulsat Redactor en cap de la revista  Fotogramas 1963-67, fou codirector escènic del grup teatral Los Goliardos 1964-66 i coguionista de la sèrie Dichoso mundo 1967, TVE i dels llargmetratges Historias de la fiesta 1965, Mariano Ozores i Tinto con amor 1967, Francisco Montolio El 1969…