Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Navarra i s’inicià professionalment com a redactor l’any 1965 a El Noticiero de Zaragoza , d’on fou expulsat per haver participat en una manifestació antifranquista 1968 Posteriorment, passà a Tele/Express  1970-77, del qual l’any 1973 esdevingué cap de la secció internacional i el 1975 cap de cultura Director del setmanari Primera Plana 1977, i altres revistes entre les quals cal citar Barça  1971-76, en la qual tingué com a mentor Manuel Ibáñez Escofet, també collaborà en el butlletí oficial del FC Barcelona L’any 1982 s’…

Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia 1411 i, per tant, fou excomunicat Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de…

Estudià agronomia, física i astronomia a Barcelona Des del 1897 dirigí l’observatori meteorològic del Collegi d’Orfes de Sant Julià de Vilatorta Féu importants investigacions de radiofonia, meteorologia i agricultura

Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la jubilació al capítol…

Format al planter del Futbol Club Barcelona, començà a destacar en l’equip d’aficionats abans de passar al Club Deportivo Condal Jugà al filial barcelonista dues temporades a segona divisió 1965-67 i feu alguna aparició esporàdica en partits amistosos del primer equip Fou traspassat al CE Sabadell, però la competència amb Josep Martínez no li permeté debutar a primera fins al setembre del 1969 Després de quatre temporades 1967-71, deixà l’equip havent jugat tan sols 17 partits oficials Fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu i en aquesta etapa de sis temporades actuà 109 partits a segona…

Començà a jugar al Club Rey Ardid, de Mequinensa, però la major part de la seva carrera la feu al Club d’Escacs Jake, de l’Hospitalet de Llobregat, on defensà el primer tauler durant diversos anys Fou campió de la primera categoria 1967 i campió absolut de Catalunya 1985 També es dedicà als escacs per correspondència

El 1692 passà al collegi de Querétaro Mèxic, des d’on emprengué diverses expedicions missioneres fins a Verapaz Guatemala a partir del 1695 s’establí a Talamanca, centre de la seva evangelització de Costa Rica Morí en una revolta tribal que intentà apaivagar Les seves vida i mort li donaren fama de santedat

Format a Barcelona Ha conreat la pintura mural —església de Mequinensa— i la de cavallet El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l’espàtula i l’ús de colors vius

Lluità contra Napoleó en la guerra del Francès Adherit a la causa carlina, lluità tota la primera guerra Carlina, i no acceptà la pau de Bergara 1839 Refugiat a Castellot març del 1840 amb les seves tropes, resistí tenaçment els atacs d’Espartero, Concha i DDulce, fins que, destruït el castell, es rendí