Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Joan de Barbastre
Lingüística i sociolingüística
Traductor, cal·lígraf i miniaturista d’origen aragonès, establert a Barcelona al servei (1370-86) de Pere III de Catalunya-Aragó.
El 1380 el rei li confià la còpia del Llibre dels feits —una de les dues conservades—, que Joan de Barbastre decorà amb miniatures
Ermengol III d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1038-66).
Fill i hereu d’ Ermengol II , hagué de lluitar contra els sobirans sarraïns de Lleida i de Saragossa, els quals, després de la conquesta definitiva d’Àger el 1050, obligà a pagar-li paries Estretament aliat amb el seu cosí Ramon Berenguer I de Barcelona, del qual el 1050 rebé en feu la plaça de Cubells, li calgué també fer cara a les pretensions del turbulent comte de Cerdanya Ramon Guifré I Casat amb Sança, filla de Ramir I d’Aragó, intervingué brillantment en el setge i la conquesta de Barbastre 1064, i trobà la mort en el contraatac sarraí a aquesta ciutat 1066, la defensa de…
Pere Teodor Granell
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou rector de Xixona i de Sant Martí de València i qualificador de la inquisició Partidari de Felip V durant la guerra de Successió fou premiat amb l’administració de la generalitat de València, fins que fou abolida, i fou nomenat bisbe de Barbastre 1714-17 És autor de versos i del tractat Fuente del paraíso , inèdit
Ceferino Giménez Malla
Cristianisme
Beat.
Fill d’una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s’installà a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d’"el Pelé”, dugué una vida cristiana exemplar Morí màrtir en la persecució religiosa del 1936 El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars
Ramon
Cristianisme
Bisbe de Roda i Barbastre.
Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les…
Jerónimo de Cáncer y Velasco
Literatura catalana
Teatre
Comediògraf i poeta.
De vida pintoresca, collaborà amb els autors de l’època i es destacà pels entremesos Los ciegos, Los gitanos, La visita de la cárcel , etc, i per dues comèdies burlesques, La muerte de Valdovinos i Las mocedades del Cid
Agustí Laborda i Campo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
El 1746 formà societat a València amb l’impressor Cosme Granja, però a partir del 1749 treballà sol Es dedicà especialment a la impressió de plecs solts, romanços, relacions i obres religioses de poca extensió, tradició que perdurà fins l’any 1864 a càrrec de la seva vídua, Vicenta Devis 1780-1819, de la seva filla Maria Teresa Laborda i Devis 1820-25 i del nebot d’aquesta, Agustí Laborda i Galve , a la mort del qual 1864 la impremta passà a Joan Martí
Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs
Josemaría Escrivá de Balaguer y Albàs
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Ordenat sacerdot el 1925, exercí el ministeri pastoral en ambients rurals, obrers i universitaris Fou professor de filosofia, ètica professional i dret romà a Saragossa i a Madrid El 1928 fundà, a Madrid, l' Opus Dei , institució de la qual fou president general Des del 1946 residí a Roma Escriví obres d’espiritualitat, entre les quals es destaca Camino 1939, molt reeditada i traduïda a més de trenta idiomes Pòstumament li fou publicat 1981 el llibre Via Crucis El 1992 fou beatificat i el 2002 canonitzat per Joan Pau II La seva festa se celebra el 26 de juny
Joaquim Broto Tena
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
Fou jugador del CB Mediterrani, el CB Metropolità i la UE Horta Fou entrenador del Joventut de Badalona 1953-55 i 1956-57, el Futbol Club Barcelona 1955-56 i el CB Orillo Verde de Sabadell 1957-60 Com a entrenador assolí cinc Campionats de Catalunya i dues Copes d’Espanya Collaborà com a professor amb l’Escola d’Entrenadors de la Federació Catalana i de l’Obra Atlético Recreativa També feu d’articulista a El Correo Catalán
Maria Rosa Sierra Girón
Atletisme
Atleta.
En el primer any d’entrenaments, el 1963, aconseguí la medalla de plata en 200 m i la de bronze en 100 m en el Campionat d’Espanya, i debutà en competicions internacionals Assolí el primer títol estatal de 400 m 1964, la seva millor especialitat També fou campiona de Catalunya de 400 m 1969 i establí diversos rècords catalans en 400 m, 800 m i 4 × 200 m 1968 Guanyà dues edicions de la Jean Bouin 1965, 1968 En pista coberta, destaquen un títol 1969 i un tercer lloc estatal en 400 m 1968 En aquesta època 1968-71 es traslladà a Barcelona per qüestions laborals, s’entrenà amb Francisco Ramos i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina