Resultats de la cerca

Aplegà i feu imprimir per Carles Amorós l’obra literària del seu cosí, Francesc Moner i de Barutell Barcelona 1528, amb una dedicatòria —en castellà— al duc Ferran Folc de Cardona, en la qual feu un esbós biogràfic de l’autor

Ostentà el títol de baró d’Oix i de Bestracà i fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Escriví una Elegía , en castellà, a la memòria de Carles II dins l’ofrena fúnebre Nenias reales 1701, i diverses poesies en català sobre el mateix tema, amb el pseudònim d’ Ermità de Pruneres , dins el recull Lágrimas amantes 1701 A l’esmentada Acadèmia presentà diversos treballs, entre els quals quatre octaves commemorant la conquesta de Buda És autor també de dues composicions en català en què elogia l’edició del 1703 de les poesies de Vicent Garcia

Canonge de la seu d’Urgell i company de Pau Claris Sostingué dures disputes contra el seu bisbe Pau Duran, perquè la política episcopal era favorable al lloctinent de Felip IV de Castella, i la seva tendència, coincident amb la del capítol, era partidària de les autoritats autòctones L’any 1640 la Generalitat el comissionà a París, on contribuí a endegar l’aliança francocatalana, i un any després era nomenat canceller de l’audiència de Barcelona Addicte incondicional a la intervenció francesa, el mateix lloctinent Peire de Marca el proposà per al bisbat d’Urgell Caiguda Barcelona 1652, se n'…

Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en…

Estudià a la Universitat de Cervera, on rebé el grau de doctor en lleis el 1777 Fou un gran amic del catedràtic –i després canonge de Girona– Francesc Xavier Dorca, amb qui mantingué una correspondència literària llatina Al principi de la dècada de 1780-90, entrà al servei de la reial armada i participà en les expedicions d’Orà i Toló, entre d’altres El 1794 rebé l’encàrrec reial de reconèixer els arxius de Cartagena, Barcelona i Simancas, per tal d’elaborar una història de la marina Recollí una valuosa collecció diplomàtica que, en part, es conserva manuscrita a la Real Academia de la…

Germà de Joan Besnet de Francesc de Sanç i de Miquel El 1804 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou regidor perpetu de Barcelona Els altres regidors el nomenaren representant de Barcelona a les corts de Cadis Morí poc després d’haver estat iniciades les sessions

Fill de Ramon de Sanç i de Sala Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis 1777 Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guàrdia marí el 1781 Més tard 1796 fou comissionat pel govern de Carles IV per fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona Hi reuní còpies d’articles interessants, que hom conserva a l’Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre El 1779 ingressà a l’acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona

Germà de Joan Participà a la campanya d’Orà 1790 i a la del Rosselló 1793, on fou fet presoner pels francesos, però se'n féu escàpol i passà a Andalusia i participà a la batalla de Bailèn Adjunt del mariscal de camp Sarsfield 1812 al País València i al Principat, fou enviat al País Basc i ascendit a mariscal de camps 1816

Fill de Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí A més de nombroses obres religioses i jurídiques, especialment en defensa del dret aragonès, publicà Historia de la villa ciudad de Tamarite 1876, Historia de Ribagorza 1878-80, Biblioteca de escritores ribagorzanos 1884, Diccionario del dialecto de Fonz y comarca i, anotades per ell, les obres de Francesc de Moner i de Barutell  1871

Baró de Castellar El 1640 anà a París juntament amb Llorenç de Barutell i amb Jaume de Bru com a ambaixador de la generalitat de Catalunya Foren rebuts per Richelieu el 3 de gener de 1641 aquest els prometé la protecció francesa a una república catalana independent més tard, però, fou decidida la submissió del Principat a l’autoritat de Lluís XIII de França