Resultats de la cerca

Els seus inicis professionals daten de la meitat de la dècada dels setanta, al costat del grup de jazz-rock progressiu Música Urbana Pioner del flamenc fusió, la seva carrera va associada als noms dels grans del jazz i del flamenc internacional, com Chick Corea, Quincy Jones, Miles Davis i Paco de Lucía El 1994 rebé el premi Nacional de música de la Generalitat de Catalunya en la categoria de jazz Els seus tres discs en solitari — Carles Benavent 1983, Agüita que corre 1995 i Aïgua 2001— s’afegeixen a una llarga llista d’altres fets en collaboració, entre els quals destaquen…

A partir del final dels anys seixanta tocà amb grups de rock i de fusió, entre els quals cal destacar Música Urbana Posteriorment collaborà amb Paco de Lucía i fou un dels pioners a l’hora de crear un llenguatge per al baix elèctric dins el context del flamenc Chick Corea s’interessà per aquesta faceta i el contractà, l’any 1983, per a una gira i l’enregistrament d’un disc Té diverses produccions amb el seu nom El 1991 formà part de la gran orquestra que, dirigida per Quincy Jones, actuà amb Miles Davis al Festival de Montreux, actuació que també fou enregistrada

El 1733 ingressà a l’orde de la Companyia de Jesús i dos anys més tard fou destinat a Amèrica i s’establí a Colòmbia El 1741 hi rebé l’ordenació sacerdotal En manifestar el desig d’anar a missions, el 1748 ja s’havia establert a La Urbana, on féu la seva tasca pastoral i social entre els indígenes otomacos i cabres Dedicat també a la docència, el 1756, a Bogotà, era professor de Sagrada Escriptura a la Universitat Javeriana A la capital neogranadina el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes 1767, peró no pogué ser expulsat amb els seus companys, arran d’una malaltia

Es formà com a jugador al Joventut Club de Bowling de Barcelona, del qual en fou president Participà amb la selecció espanyola en les competicions del circuit europeu Fou president del Comitè Organitzador del Campionat d’Europa del 1988, que va tenir lloc a Barcelona, i fou vicepresident de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1984-85

Ordenat sacerdot el 1982, es llicencià en teologia per la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer del Seminari Diocesà de Montcada de València 1986 i es doctorà en TeologIa per la Universitat Gregoriana de Roma 1993 Fou coadjutor de la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià d’Alcoi 1982-85, formador al Seminari Major de Montcada i professor de Síntesi Teològica per als diaques 1985-90 i delegat episcopal de Pastoral Vocacional 1993-97 Fou també nomenat professor de la secció de València del Pontifici Institut Joan Pau II per als estudis sobre matrimoni i família 1993, director del collegi…

Becari del Collegi Major Santo Tomás de Villanueva, es doctorà en teologia Fou condeixeble i amic dels bisbes Castellote i Laguarda Exercí el ministeri sacerdotal, entre altres localitats, a Alcalà de la Jovada, al Collegi de Vocacions Eclesiàstiques de Sant Josep de València, a Torís i a Xest És autor de Gozos de la Beata Inés , Breve Compendio de la vida de la Beata Inés i Reseña histórica de la villa de Benigánim 1901, text que, en tretze capítols, dona notícia dels establiments religiosos, les institucions municipals i benèfiques, les fonts de riquesa i els elements de vida, i també dels…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt utilitzada, Com he…

Des del 2002 ha presidit el Club de Bitlles Benavent de Segrià, amb el qual es proclamà campió de Catalunya per equips 1995, 1996, 2008, 2009 El 2003 assolí la tercera posició al Campionat de Catalunya individual Formà part de la selecció catalana el 2004 en el I Torneig de Campions amb motiu del X Aniversari del CB Siuranenc d’Horta

Fill d’una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s’installà a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d’"el Pelé”, dugué una vida cristiana exemplar Morí màrtir en la persecució religiosa del 1936 El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars

El 2009 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol com a vicepresident primer El 29 de desembre de 2010 encapçalà una dimissió en massa de directius per forçar unes noves eleccions, que se celebraren el 26 de març de 2011 En resultà elegit president enfront de Jaume Llauradó El juliol del 2016 fou reelegit en el càrrec Durant els seus primers anys de mandat cal destacar l’elecció de Gerard López com a seleccionador català en substitució de Johan Cruyff, l’octubre del 2013 Dimití el càrrec de president el juliol del 2018 per ocupar el càrrec de vicepresident primer en la…