Resultats de la cerca

Al començament dels anys seixanta s’establí a Londres, on es donà a conèixer amb el seu primer disc, Bert Jansch 1965, amb el qual se situà com una de les referències del folk-rock britànic pel virtuosisme instrumental i pel seu personal eclecticisme, a cavall entre el folk , el blues , la música celta i el rock Amb el també guitarrista John Renbourn, l’any següent fundà Pentangle, una de les bandes folk més innovadores Com a formació estable durà fins el 1973 i publicà àlbums tan destacats de folk-rock com ara The Pentangle 1966, Sweet Child 1968, Basket Of Light 1969 i Solomon…

Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments

Fou professor de zoologia a Bordeus 1858 i ministre d’instrucció pública 1881-82 Nomenat governador general d’Annam i Tonquín el 1886, morí de disenteria aquell mateix any Els seus estudis sobre la respiració i la influència sobre aquesta de les variacions de pressió són fonamentals per a comprendre la fisiologia a grans altituds

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

Conegut com a Juanito , era fill de Joan Bert i Vila, també fotògraf esportiu Fou redactor gràfic en cap al Mundo Deportivo 1944-74 i redactor gràfic dels serveis informatius de Televisió Espanyola a Barcelona 1968-76 Treballà també com a periodista gràfic a la Volta Ciclista a Catalunya 1945-60 i collaborà com a fotògraf en les publicacions Triunfo , Destino, España de Tánger, España Gráfica de Buenos Aires , Vida Deportiva, Tele-exprés i Tele-estel , entre d’altres

Considerat pioner del fotoperiodisme esportiu a Catalunya, illustrà durant cinquanta-cinc anys les cròniques futbolístiques Revistes i diaris com Mundo Deportivo per al qual treballà en el decurs de gairebé tota la seva vida professional, Marca , Destino , Barça , Blanco y Negro , Estadio i La Rambla publicaren les seves imatges sobre temes esportius

El 1918 fundà la revista Navegación A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme s’especialitzà en temes marítims Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim El 1955 fundà el periòdic barceloní El Vigía A més de nombrosos articles, ha escrit Naves de antaño 1947, Historia del puerto de Barcelona 1956, Burlando el bloqueo, A la deriva, Diccionario marítimo 1956, Mascarones de proa y ex-votos marineros , etc Ultra totes aquestes activitats, Amich fou també conegut com a constructor de vaixells en miniatura

Fou una de les pioneres de l’atletisme femení català a les files del Club Esportiu Júpiter El 1933 guanyà la primera edició del Campionat de Catalunya de cros Aquell mateix any es proclamà campiona d’Espanya dels 600 m, prova en què superà en dues ocasions el rècord d’Espanya i de Catalunya En el mateix campionat i edició fou tercera en el salt d’alçada El 1934 guanyà cinc proves en el campionat català 80 i 150 m, salt d’alçada i de llargada i llançament de javelina i fou segona en el rànquing espanyol dels 80 m, 300 m i 600 m i en salt de llargada, i tercera en els 150 m

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’atletisme del…

Fou una de les pioneres de l’atletisme femení abans de la Guerra Civil En obrir-se els campionats a les dones, guanyà els sis primers títols catalans de llançament de pes 1931-36 i un de javelina 1936 Fou també campiona d’Espanya d’aquestes dues disciplines tres vegades de pes 1931, 1933, 1935 i una de javelina 1935 Establí un rècord d’Espanya de pes i el de Catalunya de javelina 1933 Després de la guerra patí la prohibició a les dones de participar en els Campionats de Catalunya, fins l’any 1947 Rebé la medalla Joana d’Arc de la Federació Francesa d’Atletisme per la seva actuació el 1933 amb…