Resultats de la cerca

Fill de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d’Albí i de Nimes, i d’Ermengarda, vescomtessa de Besiers En morir assassinat el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II 1082, Bernat Ató s’apoderà de Carcassona i se'n titulà vescomte des del 1085 es comprometé, però, a restituir-la a Ramon Berenguer III quan aquest fos major d’edat Del 1101 al 1105 participà en la primera croada El 1107, aliat amb Bertran de Sant Geli, comte de Tolosa, reprimí durament l’alçament de Carcassona a favor de Ramon Berenguer III Ajudà Guillem IX de Poitiers a arrabassar Tolosa de Llenguadoc al nou comte,…

Fill gran de Pere II de Carcassona i de Ramgarda de la Marca, succeí el seu pare en part del comtat de Carcassona i en els vescomtats d’Agde i Besiers, i vers el 1065 heretà del seu cosí de tercer grau, Ramon II, mort sense successió, el comtat de Rasès Fou casat amb una dama dita Sibilla, de la qual no tingué descendència per això, en morir, deixà els comtats i vescomtats a la seva germana Ermengarda, muller del vescomte d’Albi i Nimes, Ramon Bernat, dit Trencavell, matrimoni que acabà venent els seus drets sobre aquestes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer I

Succeí el seu pare quan aquest fou degollat pels ciutadans carcassonesos, però el comte de Tolosa Ramon V, aplicant antics drets de senyoria, li oposà com a vescomte el seu cunyat el comte Roger Bernat I de Foix Per a foragitar l’intrús Roger V hagué de cercar l’ajut d’Alfons I de Catalunya-Aragó 1168, del qual es féu vassall i a qui reconegué com a senyor de Carcassona-Rasès La submissió a Barcelona finí, però, el 1171, quan el vescomte es casà amb Adelaida de Tolosa i reconegué la senyoria de Ramon V de Tolosa en detriment del comte de Barcelona Les relacions amb el tolosà es trencaren el…

Ja governà aquestes terres en vida del seu pare, quan aquest partí cap a l’Orient per a la croada, però ell o els seus consellers actuaren tirànicament, motiu pel qual els carcassonesos vers el 1107 es conjuraren per lliurar-se ells i llur ciutat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, operació que no reeixí perquè el barceloní no pogué ajudar els seus fidels de Carcassona Les ferotges represàlies preses per Roger sobre els carcassonesos i el matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença 1112, portaren aviat a un replantejament de la política occitana del Casal de Barcelona, que…

Estudià el felibritge, en el qual prengué part, i la relació d’aquest amb els Països Catalans Publicà Les précurseurs des félibres 1888, La naixença del rei en Jaume Premièr 1888 i Le félibrige à Majorque 1890

Les seves nombroses obres carnavalades, farses, comèdies i drames són descripcions senzilles i vives dels costums del Baix Llenguadoc, escrites amb un estil ingenu i més aviat descurat És autor de Nina 1931, La gitana 1934 i la novella La nissanenca La seva obra més notable és Los profitaires, sàtira sobre els nous rics de Besiers

Compromesa en matrimoni amb el primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, l’infant Joan 1370, després de la renúncia prèvia a tot dret de successió a la corona francesa, sortí de París el 1371, cap a Barcelona, però en arribar a Besiers emmalaltí greument de disenteria Els metges francesos demanaren ajut a l’infant Joan —que havia anat a Perpinyà a rebre-la—, el qual hi trameté tot seguit els seus Joana li escriví pregant-li que l’anés a veure, i aquest la visità, d’incògnit, el 15 d’agost Morí l’endemà

El 1150 cedí Agde al seu germà petit Bernat Ató V, vescomte de Nimes Havent reconegut de tenir Carcassès, Rasès i Lauraguès com a feu de Ramon Berenguer IV de Barcelona, el 1133 fou derrotat i obligat pel comte Alfons I de Tolosa a acceptar la senyoria superior d’aquests territoris 1155 El 1157 s’alià amb el comte de Barcelona, a qui tornà a reconèixer, i amb Enric II d’Anglaterra contra el comte Ramon V de Tolosa El 1163 es reconcilià amb el comte de Tolosa per ordre del rei francès Lluís VII Morí assassinat pels burgesos bederresos, incitats pel comte de Tolosa, a qui Ramon Trencavell s’…

El 1290 s’establí a Perpinyà Autor de nombroses obres poètiques, entre les quals sobresurt L’esposa fulgurant, i d’un diccionari de sinònims hebreus El segell de la perfecció , primera obra hebraica d’aquest gènere, és més famós per la seva fecunditat que no per la seva qualitat

Protegit de Fouquet, fou empresonat a la Bastilla quan aquest darrer caigué en desgràcia Historiador de Lluís XIV, es dedicà a la publicació de tractats de teologia Traité de l’Eucharistie 1694