Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Bonanat Descoll
Història
Vicealmirall de Catalunya.
Després de la batalla del Bòsfor, substituí Ponç de Santa Pau 1352 com a capità provisori, fins al nomenament de Mateu Mercer Fou enviat per Bernat de Cabrera, amb vuit galeres, a seguir les costes de Sardenya entrà a Porto Torres i envià tropes en auxili de Sàsser 1353
Bonanat Zaortiga
Pintura
Pintor aragonès, un dels més destacats artistes aragonesos conreadors del gòtic internacional.
Malgrat la conservació d’abundant documentació, són encara escasses les obres identificades, entre les quals es destaquen el retaule de Sant Agustí de la seu de Saragossa, el de Santa Maria d’Eixea 1423 i possiblement el de la collegiata de Tudela
Bonanat Sapera
Història del dret
Jurista.
Llicenciat en decrets i resident a Barcelona, diverses vegades fou síndic de la ciutat Formà part dels parlaments de Catalunya en l’interregne del 1410 al 1412 i fou comissionat per a prendre mesures per a la defensa del Principat de Catalunya i pacificar les bandositats de València Intervingué en les sessions de Casp com a informador del parlament de Catalunya i assessor El 1413 fou nomenat pel nou rei al consell on es decidí la repressió armada contra el comte d’Urgell El 1416, en representació de la ciutat de Barcelona, actuà per exigir de Ferran I el pagament dels vectigals Fou…
Bonanat de Pere
Història del dret
Jurista barceloní.
Llicenciat en decrets, fou un dels dos advocats de la ciutat de Barcelona des de vers el 1416 fins a la mort Durant l’interregne fou un dels síndics de Barcelona al Parlament català, on representà un paper important El 1410 fou un dels missatgers barcelonins encarregats de convèncer el comte Jaume d’Urgell que no es valgués del seu càrrec de governador general del regne i que acomiadés les seves tropes, cosa que determinà a la llarga el fracàs del comte Proposat com a compromissari a Casp per la vint-i-quatrena del Parlament català 1412, no arribà a ésser nomenat, ja que els aragonesos…
Josep Camaron i Bonanat
Dibuix de Josep Camaron i Bonanat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País Valencià, Madrid,…
Narcís de Santdionís
Història del dret
Jurisconsult.
Canonge de Barcelona, ardiaca d’Empúries La generalitat li donà a revisar, juntament amb Pere Basset, la compilació dels texts legals del Principat de Catalunya, acabada el 1418 per Jaume Callís, Bonanat Sapera i Dídac Garcia L’obra no fou editada fins el 1495 compilació Mestre de Tomàs Mieres, aquest li sotmeté a censura el seu Apparatus
Francesc Basset
Història del dret
Jurista, germà de Pere Basset, també jurista, la línia política del qual seguí.
Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d’Urgell 1413 i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial 1416-1419 La generalitat li encarregà que, amb Narcís de Santdionís, tingués cura de la revisió i la correcció de la primera compilació dels usatges i constitucions de Catalunya i de la traducció que n'havien fet Jaume Callís i Bonanat Pera
Constança de Sicília
Història
Emperadriu d’Orient a Nicea.
Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se 1241 amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d' Anna segons el costum bizantí Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg 1259, que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó Constança, en agraïment, instituí Jaume II hereu dels drets…
Jaume Callís
Portada de De moneta, obra de Jaume Callís publicada a Lió el 1556
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista i advocat.
Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís Osona, on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís Estudià dret a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de Catalunya-Aragó En nom de Ferran…