Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jafudà Bonsenyor
Història
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Metge i traductor jueu.
Era net de Jahudán de Cavallería i fill d’Astruc Bonsenyor, l’un i l’altre amb càrrecs a la cort de Jaume I El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1333 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d' al-Zaḥrāwī , avui perdut Uns vint anys abans havia compost, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , recull de 753 proverbis i sentències morals i pràctiques, traduïdes de llibres en àrab Llur agrupació en capítols…
Jafudà Bonsenyor
Literatura catalana
Metge i traductor jueu.
Vida i obra Era net de Jahudán de la Cavallería, financer de les empreses del rei Jaume I, i fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret del mateix rei El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1313 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahrawi, que podria tractar-se de l’avui perdut llibre anomenat Alboquerim Dels ferres Uns vint anys abans entre el 1291 i el 1295 compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e…
Jahudán de Cavallería
Economia
Judaisme
Membre d’una notable família jueva de Saragossa, sogre del torsimany Astruc Bonsenyor.
Fou financer i funcionari al servei de Jaume I Batlle de Saragossa des del 1257, el 1260 recaptà rendes reials a Aragó, i almenys des del 1262 feia préstecs al rei El 1276 era batlle de València i collectava diners a la merindad de Saragossa En temps de Pere II fou batlle de Saragossa 1276 i arrendador de rendes reials aragoneses 1277
Josep Balari i Jovany
Literatura catalana
Hel·lenista, romanista i historiador.
Vida i obra Es llicencià en dret 1868 i es doctorà en filosofia i lletres 1869 a la Universitat de Barcelona i s’interessà com a estudiós i docent 1873-81 per la taquigrafia El 1881 succeí Antoni ↑ Bergnes de las Casas en la càtedra de llengua grega Destacà en els estudis etimològics i toponomàstics Etimologías catalanas , 1885 Poesía fósil , 1890, entre d’altres, fet que el portà a emprendre, el 1876, l’estudi Orígenes históricos de Cataluña 1899, la seva obra historicofilològica més important El seu bon coneixement de la filologia i la lingüística europees modernes es reflecteix, entre…
Jaume II de Catalunya-Aragó
Literatura catalana
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95), fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília, dit el Just.
Vida i obra Mentre fou rei de Sicília la seva afecció a la poesia el mogué a sollicitar al monjo i trobador Jofre de ↑ Foixà que compongués unes Regles de trobar per tal de posar al dia la doctrina continguda a les Razos de trobar de Ramon ↑ Vidal de Besalú L’única prova de la dedicació del rei a la poesia —ultra el que se’n desprèn dels poemes dedicats a ell per Amanieu ↑ Sescars i el fet que↑ Muntaner li enviés el Sermó , que ha pervingut— és una dansa de caràcter allegòric i de contingut religiós sobre l’estat de trasbals de l’Església Mayre de Deu e fylha Poema prou correcte i crític…
Jaume II de Catalunya-Aragó
Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just, en una miniatura del Llibre Verd
© Fototeca.cat
Història
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95).
Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…