Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Pierre Paul Broca
Antropologia
Metge i antropòleg francès.
És autor de treballs bàsics sobre l’anatomia i la fisiologia del cervell, entre els quals cal esmentar la descoberta 1861 del centre verbal-motor cerebral àrea de Broca , al peu de la tercera circumvolució frontal esquerra i una forma d’afàsia per lesió d’aquesta regió afàsia de Broca Professor de patologia quirúrgica a París, fou un dels fundadors i el primer secretari de la Société d’Anthropologie 1859, desenvolupà les tècniques antropomètriques i fundà la “Revue d’Anthropologie” 1872 i l’École d’Anthropologie de París 1876 Defensà el poligenisme de l’espècie humana i, arran de la desfeta…
Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni de Bofarull i de Brocà
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Historiador, poeta, novel·lista i dramaturg romàntic, germà d’Andreu.
Dirigí el periòdic satíric El Hongo 1841, féu crítica teatral en El Sol , i publicà articles sobre Catalunya i la Corona d’Aragó en Diario de Barcelona Amb el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada i amb llenguatge gairebé sempre arcaïtzant, publicà diverses poesies plenes d’erudició històrica Escriví també alguns drames històrics, com Roger de Flor 1845 Decidit animador del moviment anomenat Renaixença , des del Diario de Barcelona demanà 1854 la restauració dels Jocs Florals, dels quals el 1859 fou un dels set primers mantenidors, així com el 1883 i el 1884, i president el 1865 hi obtingué…
Andreu de Bofarull i Brocà
Comunicació
Historiografia
Literatura catalana
Escriptor, publicista i historiador.
Nebot de Pròsper de Bofarull Ingressà al seminari de Tarragona, però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Arxiver 1863 i bibliotecari 1867 municipal, dugué a terme l’ordenació i la classificació del fons de l’arxiu de Reus Contribuí a l’estudi de la història de la seva ciutat i de Catalunya des d’una òptica predominantment romàntica i moderada, amb obres com Anales históricos de Reus 1845, encapçalats amb uns versos del seu germà Antoni reivindicant el català, i ampliats el 1866-67, Poblet 1848, Reus en el…
,
Josep Brocà i Codina
Música
Guitarrista i compositor català.
Intervingué en les guerres civils de l’època formant part de les milícies liberals de Reus Guitarrista de mèrit reconegut, es dedicà a l’ensenyament de la guitarra, primer a la seva ciutat natal i després a Barcelona, on gaudí d’un merescut prestigi en la triple faceta d’intèrpret, pedagog i compositor De les nombroses obres compostes, algunes foren impreses pòstumament, el 1885 i el 1886 Felip Pedrell n’esmenta les següents El castillo vals, Allegretto , Un adiós , Andante , El ay vals, Una flor masurca, Pensamiento español fantasia, El cortesano xotis, Fantasía , El patinador vals, A Elvira…
Josep Brocà i Codina
Música
Guitarrista i compositor.
Rebé lliçons de Dionisio Aguado Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on feu diversos concerts Compongué algunes obres per a aquest instrument fantasies, valsos, etc, una selecció de les quals fou publicada el 1885
Antoni de Bofarull i Brocà
Literatura catalana
Historiador, prosista, poeta i dramaturg.
Vida i obra Germà d’Andreu de Bofarull Havent impulsat la revista estudiantina “El Hongo”, el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper, que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 El 1852 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i fou membre corresponent de nombroses entitats Seguint precoçment Joaquim Rubió i Ors i usant algunes vegades el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada , edità diversos poemes, majoritàriament en català, solts, en llibres…
Salvador de Brocà i Tella
Filosofia
Filòsof.
Ensenyà història de la filosofia a la Universitat Rovira i Virgili, on era catedràtic 1985-2007 Els seus dos àmbits d’estudi principals han estat la cultura clàssica, grega i llatina, i el pensament modern Amplià estudis de la seva especialitat a Heidelberg, Ratisbona i Berlín És membre de la Societat Catalana de Filosofia Institut d’Estudis Catalans i corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves obres cal esmentar Falange y filosofía 1976, El espíritu y la vida en Max Scheler 1982 i Les arrels romàntiques del present 1997
Andreu de Bofarull i de Brocà
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i cronista.
Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró Reus 1777 – Barcelona 1859 i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i de Brocà Reus 1821 – Barcelona 1892 Començà estudis al seminari però els abandonà per llicenciar-se en dret a la Universitat de Cervera Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà la revista El Juglar 1843 i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada l’1 de novembre de 1844 De les quatre pàgines,…
Antoni de Bofarull i de Brocà
Historiografia catalana
Historiador, arxiver, dramaturg i poeta.
Vida i obra Cursà els estudis primaris a Reus i feu dret a la Universitat de Barcelona Segons A Elias i de Molins, fou director i redactor de la publicació satírica universitària El Hongo 1842 i redactor del diari El Sol Bofarull arribà al camp de la història a través del drama històric, amb obres com Pedro el católico, rey de Aragón 1842, Urg el Almogáver, o el Noble y el Villano 1844, Roger de Flor 1844 i El Consejo de Ciento 1846, entre d’altres Utilitzà els pseudònims de Timora i Barón de Monterols , i el de Lo Coblejador de Moncada per a escriure poesia El 1846 s’incorporà a l’Arxiu de…
Guillem Maria de Brocà i de Montagut
Historiografia catalana
Jurista i historiador del dret, descendent d’una família d’origen nobiliari procedent del poble de Sant Martí de Brocà (Berguedà) establerta a Reus a mitjan segle XVII.
Vida i obra Era fill de l’advocat Salvador de Brocà i de Bofarull, batlle de Reus 1838-43 i president de l’Audiència Territorial de Mallorca 1856-64, el qual era nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró 1777 – 1859, primer director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814-49 Continuà la tradició jurídica familiar i comptà alhora amb la influència històrica i literària dels Bofarull Estudià el segon ensenyament a les Illes Balears Des de la jubilació del seu pare, s’establí a Barcelona, on estudià 1864-68 dret a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 17 de setembre de 1869 i s’hi…