Resultats de la cerca

Advocat i diplomàtic, viatjà per Europa i Amèrica Perfeccionista en la forma i en la sonoritat del poema, utilitzà poèticament paraules sense sentit jitanjáfora Cal destacar Poemas en menguante 1928, Canto redondo 1934, Tiempo en pena 1950 i Nada más que 1954

Membre del Club Natació Barcelona, compaginà les dues disciplines entre els anys vint i trenta Guanyà el Campionat d’Espanya en 100 m lliure 1929, 1930, 400 m lliure 1927 i 100 m esquena 1927-33, 1935 i el Campionat de Catalunya en 400 m lliure 1926, 1927 i 200 m esquena 1930, 1931 Aconseguí setze rècords d’Espanya en les proves d’estil lliure i d’esquena Com a waterpolista, jugà més de cent partits amb el CN Barcelona

Membre de la Societat de Pesca Esportiva de Salou, el 1996 aconseguí la categoria d’alta competició Amb el seu club fou subcampió del món 1998 i guanyà dues edicions dels Campionats d’Espanya 1999, 2002 També formà part de la selecció catalana en diferents campionats autonòmics

Alumne de l’Escola de Llotja, presenta en la seva obra pictòrica un reflex fidel dels estils que se succeïren a l’últim terç del s XIX després d’una primera etapa de pintura de temes històrics, amb quadres com La tonsura del rei Wamba , en tingué una altra de temàtica purament realista, sota la influència del seu mestre, Simó Gómez Després del treball però el seu sentimentalisme, perceptible ja en aquestes fases de formació, prengué cos plenament gràcies al Modernisme, moviment en el qual s’integrà definitivament, amb Raphael Collin com a guia espiritual, i que abasta la seva tercera etapa…

Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i expulsat del…

Format a Sant Jordi Exposà amb els Artistes Graciencs el 1948, concorregué als salons d’Octubre 1954-56 i formà part del grup Sílex 1955-57, amb el qual exposà a Alacant, Cartagena, Corbera de Llobregat i Barcelona Partint d’un cert impressionisme, arribà a un estil fantàstic i tremendista Integrat en l’equip publicitari Zen, evolucionà més tard cap a un neoplasticisme Illustrà diversos llibres i collaborà també com a illustrador a Tele-Estel Tornà a exposar a Barcelona el 1975, adscrit a un estil que enllaça amb l’art fantàstic de la seva primera època

Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar Becat per la diputació provincial, el 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filosofia i lletres i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la…

A quinze anys inicià els estudis de dibuix i pintura a l’Escola de Belles Arts d’Olot sota el mestratge d’Iu Pascual Exposà per primera vegada a Barcelona 1922, a la Sala Parés, on des del 1926 fou present cada temporada, i també a La Pinacoteca i a la Vayreda d’Olot Les seves obres contenen els trets bàsics de l’escola d’Olot El 1930 guanyà el segon premi de cartells per a promoure el turisme a la Garrotxa Fou professor de l’Escola Menor de Belles Arts i Oficis 1935 i, des del 1939, de l’Escola de Belles Arts, ambdues d’Olot

Autor de grans murals, típicament modernistes, amb nimfes, llacs i boires a l’Opéra-Comique de París, 1898 Fou mestre de Joan Brull, sobre el qual influí considerablement Cal destacar-ne també els retrats femenins

Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R Chapí Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid 1887, un dels llocs més significatius per al género chico , on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric Collaborà habitualment amb A Brull, J Valverde, M Nieto i el llibretista Carlos Arniches Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas 1896 i El santo de la Isidra 1898, a més de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li donaren més…