Resultats de la cerca

Fou jugador del Martinenc els anys deu La seva posició al camp era la de davanter El 25 de maig de 1919 jugà amb la selecció catalana en un partit

Instructora d’ultralleugers i impulsora del vol de muntanya, també és jutgessa esportiva d’aquestes especialitats Fou membre fundadora del Club d’Aviadors de Muntanya d’Aragó i de l’Associació de Pilots de Muntanya d’Espanya APME, de la qual és presidenta des del 2006 També fou presidenta de l’Associació de Pilots i Propietaris d’Aeronaus d’Espanya AOPA-SPAIN i, des del 2011, és presidenta de la Federació Europea de Pilots de Muntanya Forma part de la junta directiva de la Federació Aèria Catalana

Parallelament a una brillant carrera d’actor i director teatral realitzà llargmetratges, caracteritzats per una tendència manifesta a la fusió del cinema, el teatre i l’òpera Nostra signora dei turchi 1968, Capricci 1969, Don Giovanni 1970, Salomé 1972 i Un amleto di meno 1973

Estudià cant a Florència i a Milà i debutà el 1946 amb Lucia di Lammermoor a Florència La temporada 1947-48 cantà al Teatro San Carlo de Nàpols i el 1951 es presentà al Teatro alla Scala de Milà, on actuà amb gran èxit en temporades successives La seva carrera internacional començà als festivals d’Ais de Provença i de Salzburg També actuà amb gran èxit a San Francisco, Nova York, Viena, Munic i París Debutà al Covent Garden de Londres el 1960 amb El barber de Sevilla G Rossini i hi tornà a partir del 1980, en els principals personatges còmics del repertori de baríton Don Alfonso Così fan…

Deixeble de K Stockhausen i de H Eimert, treballà en els estudis de música electrònica de Colònia i de Varsòvia Escriví obres per a instruments tradicionals Condensazioni , per a orquestra, 1962 i composicions electroacústiques Campi integrati , 1959, Campi integrati n 2, 1979 El 1964 fundà el Gruppo d’Improvisazione Nuova Consonanza

La seva obra narrativa reflecteix la problemàtica de la condició femenina i de la seva emancipació És autora d' Itinerario di Paolina 1937, Artemisia 1947, Le donne muoiono 1952, La monaca di Sciangai 1957, Campi Elisi 1963, etc

Des de molt jove exercí el càrrec de mestre de capella a la catedral de Plasència Probablement estudià a Madrid amb Nicolas Dupont, en un motet del qual està basada la seva Missa ’Ego flos campi' Del 1601 al 1617 serví com a mestre de capella en el ric i influent convent dels carmelitans calçats a Madrid El 1617 fou nomenat mestre de capella a la catedral de Sevilla Santiago fou el primer compositor que portà castrats a aquesta ciutat andalusa El 1635 viatjà a Lisboa, on romangué durant cinc anys Compongué una gran quantitat de música sacra entre misses, motets, salms,…

Enginyer, ha treballat en el camp de la tècnica i de la publicitat Com a poeta, després d’obres jovenívoles, publicà un recull dels seus poemes Vidi le Muse 1943, al qual seguiren I nouvi campi Elisi 1947, Quadernetto alla polvere 1948, La vigna vecchia 1952, Cineraccio 1962, i L’età della luna 1962 La inquietud existencial, lligada a la fe en els instruments de la raó, a la qual s’ha confiat la tasca de crear la realitat, reapareix en els reculls Poesia di ieri 1966, Il passero e il lebbroso 1970 Els darrers reculls són L’ellise 1974, antologia de l’obra poètica del 1932 al 1972…

Iniciat en el periodisme a Sicília, el 1865 es traslladà a Florència i, del 1872 al 1893, a Milà, època que correspon a la seva millor producció Considerat el més famós dels narradors italians del verisme , la matèria de les seves obres són humils pescadors i camperols, pastors i miners, una multitud de personatges enfonsats en la misèria i en la lluita per la supervivència El fons és una Sicília primitiva l’autor aconsegueix de penetrar a l’interior d’aquest món i expressar la psicologia i la dinàmica dels condicionaments ambientals No hi ha, per part de l’autor, cap solidaritat, aspecte que…

Fill d’una família de camperols, amb l’ajut dels Metels inicià la carrera política com a tribú militar, qüestor i tribú de la plebs 119 aC Com a pretor es distingí en la guerra contra Jugurta, en la qual fou legat per disposició de Quint Cecili Metel Cònsol el 107 aC, fou reelegit durant els anys 104-100 aC Derrotà els teutons a Acquae Sextiae 102 aC i els cimbres a Campi Raudii 101 aC En el transcurs d’aquestes campanyes modificà substancialment l’estructura de l’exèrcit romà, que esdevingué un autèntic exèrcit professional No pogué, però, eludir les qüestions polítiques i,…